© EL PREU DE LA DIGNITAT
Un que no porta morrió
Quan
tothom s’amaga darrera de mascaretes i tu vas a cara descoberta et fa sentir estrany,
provocador, insubordinat i a ulls de la majoria, insolidari.
Valors
com llibertat, dignitat, respecte i estimació per a un mateix han desaparegut o
s’han tergiversat.
Donar
testimoni, rebutjar normes opressores de forma pràctica i visible, més que
suposar un mèrit es veu com una ofensa i una falta de respecte pels demés.
En
el fur intern, es fa pesat actuar fora de la sintonia general. A primera vista pot
passar per una “rebequeria” quan no per una irresponsabilitat.
Les
preguntes que sovint et fas són: Val la pena? Serveix d’alguna cosa? Què en
treus de no dur mascareta, a part de córrer el risc de ser multat i mal vist?
Per
a mi, a més de ser més còmode i saludable, és un refermar-me en la defensa de
la meva dignitat, la meva llibertat... la
meva vida!
És
voler denunciar la falsedat i les males intencions dels qui s’ungeixen en
salvadors nostres, quan el què són és còmplices descarats i voluntaris de
l’atemptat social més gran i pervers dels darrers temps, doblement miserable
pel fet de voler-se fer passar pels “bons de la pel·lícula”.
El
paisatge és depriment quan contemples tants éssers humans anorreats, ocults,
espantats per una cosa o altra, que han renunciat a ser amos de les seves vides
acceptant unes instruccions fosques, incoherents, abusives i que ens
menyspreen.
Estem
ajudant a configurar un
món ombrívol, desagradable, antipàtic, ple de recels imaginaris i mancat
d’esperança, de coratge, de ganes de viure.
Com
trobo a faltar l’amor veritable, la sana alegria, la confiança, la il·lusió...
Ningú
farà la nostra feina: Si volem ser lliures hi hem de creure i ho hem de ser,
pesi a qui pesi. I no calen més armes que la voluntat de ser-ho i la
perseverança de voler-ho ser.
No
hi ha res impossible, només és qüestió de posar-s’hi amb tota l’ànima i amb el
cor ben disposat.
No
hi ha res més colpidor que saber-se en el camí que et pertoca, veient com la
teva vida agafa sentit i justifica l’haver nascut.
Crec
que la tasca principal de l’esser humà és estimar i per a poder-ho fer has de
començar per tu mateix. Si t’estimes a tu mateix, llavors podràs seguir amb
allò de “estimar als altres com a tu mateix”
________________________________________
_____________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
2 de juny del 2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario