AQUESTS
VELLS EGOISTES...
La Comissió
Europea ha parlat de pensions. Ho ha fet per denunciar la manca de solidaritat
dels jubilats envers dels joves i el mal que pot fer a l’economia de l’estat
haver derogat la reforma que, en el seu moment, va fer el PP a l’entorn de les
pensions.
Consideren
que els grans damnificats de la “crisi” del 2008 van ser els joves, que van
arribar a tenir un 56% d’atur, i que els grans beneficiats van ser els
pensionistes, que quasi no van perdre poder adquisitiu.
Brussel·les
ha demanar a Espanya que no torni a fer el mateix, que ara s’hauria de protegir
els joves i els jubilats haurien de ser solidaris.
Abans
d’analitzar aquesta afirmació, voldríem aclarir alguns conceptes que la
corrupció del llenguatge que abona el neoliberalisme ha trastocat.
No es pot
ignorar que els nostres drets d’avui són la conseqüència de la lluita d’ahir, i
que els drets del demà seran el resultat de la nostra lluita d’avui. Quan el
moviment pensionista defensa les pensions públiques ho fa amb el convenciment
que únicament defensant el dret actual podem ajudar a fonamentar un dret futur,
el dret de fills o néts.