PENSAMENTS i REFLEXIONS
___________________
L’AUTOR
Aquell
recull de pensaments i reflexions van aflorar durant la meva estada a Lucena
(Còrdova) l’any 2003 on hi vaig treballar de fuster en uns tallers que feien
mobles auxiliars i que per a mi va ser una etapa molt enriquidora en el meu
pelegrinatge per la vida.
La meva
història particular ha tingut un desenvolupament
corrent fins els quaranta i tants anys, casat i amb tres fills, els meus objectius
eren semblants als de la majoria de persones.
A partir de la crisis
familiar que va resultar en separació matrimonial, la meva sendera va prendre
un curs totalment diferent al que portava fins llavors.
El
desconcert i la depressió s’apoderaren de mi però vaig saber reaccionar amb encert
en reorientar la meva vida prenent consciencia de mi mateix, responsabilitzant-me
de tots els meus actes i llançant-me a la cerca del meu camí.
Desitjo
a tots la mateixa llum i energia que em mou a mi. Que les meves paraules serveixin
d’ajuda per a veure-hi amb més claredat i anar per la Vida lleugers i confiats.
Aquests
textos van sorgir originalment en castellà i ara en presento la versió en
català desglossats en dues parts: La Gran Pregunta i Tot és amb nosaltres.
Joan
Martí
Vilafranca,
març 2023
LA GRAN PREGUNTA
Què es la vida?
La vida és el que ens empeny, quan ens havíem proposat una cosa molt diferent.
“Henry Miller”
La vida és allò que ens passa mentre estem fent plans per al futur.
“John Lennon”
PRÒLEG
He d'avisar que la major
part de conceptes que s'exposen a les pàgines que segueixen no són meus, encara
que sí que me'ls he fet propis i els he experimentat a la meva vida de cada dia,
pel que puc donar fe que són certs, almenys per al que a mi respecta.
La vida és el temps i
l'espai que disposem per fer l'aprenentatge i l'evolució de la nostra
consciència. Dit amb altres paraules i fixant-nos en el procés mateix de la
vida material, es tracta d'aprendre i créixer com ho fa el nen des que neix i
va aprenent tot allò necessari per al seu desenvolupament físic i mental només
que referit no al cos sinó a l'esperit que és, en definitiva, l'essència de
nosaltres mateixos.
Quan dic aprendre i evolucionar
em refereixo a les accions i experiències viscudes conscientment que ens
procurin la finalitat màxima que és ser feliços. I, encara que sembli una simplesa
doncs tots anhelem ser feliços, la felicitat és una meta que no per desitjada
és menys perseguida. M'explico.
A causa d'un conjunt de
fets culturals, educacionals i religiosos hi ha unes creences que desenfoquen
la idea de felicitat. D'una banda es considera un egoista a qui pensa primer en
el seu benestar que en el dels altres, però si analitzem bé la frase evangèlica
de “estima el proïsme com a tu mateix” arribarem a la conclusió que si un
mateix no és feliç no pot fer feliç a ningú i que un no aconsegueix ser feliç
pensant només a fer feliç el proïsme.
Aparentment és molt
senzill -a més d'estar comprovat- que si un pensa en si mateix i es procura
abans que res el seu propi benestar sense fer mal a ningú adquireix un nivell
anímic adequat per relacionar-se i està millor disposat per atendre qualsevol
necessitat aliena que si arrossega mancances del tipus que siguin i vol
omplir-les servint els altres amb l'objectiu de guanyar-se la seva estimació o
l'admiració que mai no tindrà garantits.
El més important del món
per a mi sóc jo mateix. En mi, tinc tot el que necessito, només he de buscar en
el meu interior on hi ha totes les respostes i la força que em pot portar a on
vulgui arribar. I això serveix per a tothom.
VIU SENSE EXPECTATIVES
Vull referir-me a l'expressió “viu sense
expectatives” com a una fórmula segura per anar ben encaminat per la vida.
Segons el meu entendre es tracta d'actuar sense pensar en els resultats o les
reaccions dels altres, sense estar a l'aguait que t'agraeixin les teves accions
o que et reconeguin els teus mèrits per determinada tasca.
Els nostres actes només tenen un actor i un
espectador que som nosaltres mateixos i la satisfacció d'una feina ben feta o
d'una acció plena de generositat és a nosaltres que ens ha de fer feliços sense
importar gens l'acolliment o la reacció que puguin causar. Malament anirem si
necessitem l'aprovació dels altres per sentir-nos satisfets per les nostres
actuacions.
La nostra relació amb els altres serà tan fluida,
ardent o freda com la sentim en cada moment segons el nostre propi estat d'ànim
o el nostre interès però sempre sota la nostra sola responsabilitat. Diem i fem
el que creiem més adequat, però l'opinió dels altres mai no ha de ser
l'objectiu del nostre procedir.
No estic dient que haguem de “passar de tots” sinó que el què compta és la nostra pròpia opinió, que els nostres actes o paraules ens han de fer sentir bé per sobre de tot a nosaltres mateixos independentment del què puguin dir o pensar els que ens envolten .
VIU I DEIXA VIURE
També podem pensar en
aquella expressió més coneguda que diu “viu i deixa viure”, la qual aplicada al
tema que tractem ajuda a situar-s'hi. Si un fa el que deu, compleix les seves
obligacions, es comporta de forma civilitzada i es concentra en aconseguir el
què vol sense perjudicar ningú, no necessita per res l'aprovació dels altres ni
tampoc la crítica l'ha d'afectar gens ni mica.
De la mateixa manera, ha
de respectar els altres sense ficar-se en els seus assumptes ni donar consells
que prèviament no li hagin demanat o fer favors que no li hagin sol·licitat.
Cadascú de nosaltres ha de fer el seu propi camí i ningú no pot fer la feina
per un altre perquè encara que amb la millor intenció el què fem és privar
d'avançar a qui pensem que ajudem.
En aquest punt i per
il·lustrar aquestes reflexions penso en una història que vaig llegir: “Assegut
a la riba d'un riu un vell va veure que un home s'hi estava ofegant i no va fer
res per ajudar-lo. Van arribar a prop seu uns homes que estaven de pas i,
advertint-se del fet, li van retreure no haver auxiliat l'home que s'ofegava.
Al que el vell va contestar: No m'ha demanat que l'ajudés”
Tots hem vingut a aquest
món a aprendre certes coses i a viure determinades experiències i cap de
nosaltres té dret a interferir en el camí dels altres ja que les situacions per
les quals pot passar qualsevol són el mitjà de què se serveix la Vida perquè
tots puguem aprendre una lliçó i fins que no la superem es repetiran les
mateixes circumstàncies.
VIU AL DIA
Hem vist aquesta frase a diferents llocs i amb diversos matisos. Aquí la
interpreto en el sentit de gaudir de cada moment de la nostra vida, que cada
cosa que estiguem fent, per petita o rutinària que sigui, rebi tota la nostra
atenció i interès amb el que aconseguim dos objectius: Fer-la bé i gaudir-ne.
D'altra banda, vivint al dia i pensant només en el present, eliminem
preocupacions innecessàries que la majoria de vegades són imaginàries en
intranquil·litzar-nos pel que pugui succeir en el futur que, com a tal, no
existeix.
Matisant el paràgraf anterior, és clar que si tenim plans o projectes
concrets en marxa hem de realitzar les gestions i previsions oportunes però,
una vegada efectuat tot el que creguem necessari per aconseguir el nostre
objectiu, relaxem-nos i deixem que “les coses passin” i tal com es vagin
produint actuem en consonància per aconseguir el millor resultat.
És una pèrdua de temps i benestar preocupar-se de les coses abans que
succeeixin ja que desaprofitem gran quantitat d'energia i no guanyem res
d'avançar-nos als esdeveniments que sempre estan subjectes a factors imprevisibles.
Estic totalment d'acord amb l'asseveració que diu: “Si un problema té
solució, perquè preocupar-se i si no en té què guanyem preocupant-nos”. En
aquest punt he d'aclarir que en les nostres actituds davant la vida influeixen
de forma decisiva les nostres creences que, segons siguin, ens hi conduiran de
manera diferent.
LA VIDA ENS ESTIMA
Jo crec en un poder superior que ho regeix tot i que vol el millor per a
tothom. Podem anomenar aquest poder de diferents maneres: Déu, Univers, Vida,
etc. però en qualsevol cas sempre es tracta d'una relació totalment amorosa
només condicionada pel nostre lliure arbitri d'acceptar-la i confiar-nos-hi.
Les nostres possibilitats de control sobre els esdeveniments i les coses
són limitades i en el nostre afany per controlar tot allò que ens envolta rau
la major part de les nostres ansietats i inseguretats. Davant les dificultats,
confiem-nos al Poder Superior qui a més d’estimar-nos té la perspectiva global
de totes les situacions, i per això ens facilita sempre el millor per a
nosaltres en cada moment.
El millor per a nosaltres no necessàriament coincideix sempre amb el què
desitgem i això és degut a la nostra manca de perspectiva que ens impedeix
veure més enllà dels efectes immediats sense contemplar els possibles
inconvenients o camins erronis que poden derivar-se posteriorment.
Quan es confia en alguna cosa o en algú, s'espera aconseguir el millor i no hi ha cap preocupació sobre això. Un nen petit està segur als braços de la seva mare i confia plenament en allò que ella l'inspira. Així passa si ens enfrontem als reptes de la Vida confiant sincerament en Ella.
DEIXA'T PORTAR PER LA VIDA
La lectura d'aquest concepte queda il·lustrada amb la imatge d'un riu que flueix constantment portant curs endavant tot allò que s'hi abandona. El riu, com la vida, té un naixement i un final. El final d'un riu és el mar, on la seva aigua s'ajunta, es dissol al Tot.
La Vida, com un riu, ens porta endavant amb fluïdesa si ens hi confiem però
ens provoca tensions si ens agafem a la riba dificultant-ne el corrent continu.
El temor que ens causa allò desconegut ens fa dubtar d'abandonar-nos a l'impuls
vital i ens agafem a les coses conegudes privant de fluïdesa la nostra vida
-deixem d'avançar en la nostra evolució- produint-nos insatisfacció i
frustració.
Les experiències constants que la Vida ens posa davant són el millor mitjà
d'aprenentatge i evolució que alhora ens proporcionen el plaer i la satisfacció
de sentir-nos vius. Però per ser receptors d‟aquestes experiències hem d‟estar
oberts, sense prejudicis, amb l‟esperit relaxat i els sentits ben alertes.
No es tracta de grans sensacions o situacions espectaculars sinó més aviat
el gaudi de les coses simples i habituals contemplades des d'una altra òptica
valorant-ne el contingut i la finalitat dins del conjunt de tot allò existent
del què som només una part més.
En un engranatge, cada peça té importància i utilitat. La diferent
grandària o el nivell de complexitat de la funció són irrellevants ja que totes
les parts són necessàries per a la bona marxa general del conjunt. Així, la
vida administra tots els recursos amb l'objectiu de la complementarietat total.
Cadascú té la seva funció i la seva responsabilitat amb la mateixa importància
que totes en el procés vital general.
Si tenim unes facultats determinades o uns dons concrets, hem
d'exercitar-los aportant la nostra feina allà on siguem. Cadascú disposa d'unes
característiques pròpies i segons elles ha de contribuir al benestar general
acceptant els altres en les funcions específiques. Ni podem renunciar a la
responsabilitat d'actuar segons les nostres potencialitats ni hem de jutjar les
accions dels altres que fan el millor que saben la seva tasca a la vida.
GAUDEIX LES COSES DE CADA DIA
El camí de la felicitat passa per la valoració de tot allò que ens envolta
i que per habitual se'ns oculta a la nostra atenció i gratitud. El sol que cada
dia apareix per escalfar-nos i il·luminar-nos és una benedicció que ni la
considerem com a tal. L'aire que respirem i que ens manté vius ni hi pensem.
Les funcions vitals del nostre cos, els cinc sentits que ens permeten gaudir de
les coses, la consciència interior que ens guia i assessora en el nostre
camí... una meravella que ens planteja permanentment l'interrogant del què hi
ha al darrere.
Si valorem cada cosa de què gaudim ens adonarem del regal de la vida, i
això sense comptar totes les coses materials afegides per al nostre benestar:
l'aigua, els aliments, els elements tècnics fruit del progrés tecnològic, etc.
que ens trobem tan a mà i que omplen la nostra vida.
Cada dia quan després d'una esgotadora jornada de treball m’ajec al llit
que acull confortablement el meu cos, no puc si més no que agrair la delícia
que això em suposa i la gratitud davant de tot el què la Vida posa al meu
abast, generosa i contínuament .
Des de la cosa més simple al tema més complex tot es mou per l'impuls i
l'energia vital –inclòs el nostre ésser- per això, i conscients de la nostra
discreta posició en aquest Gran Organigrama, l'alternativa més lògica és
confiar i agrair aquesta poderosa energia els efectes beneficiosos de la qual
es manifesten en el seu major grau en tots aquells que hi creuen.
Hi ha moltes coses que no comprenem però que acceptem tranquil·lament, com ara la llum, la televisió, etc. Només cal prémeri a un interruptor i prou. No ens plantegem com és que passa, però passa i amb això en tenim prou. Ens hem trobat tots aquests avantatges al nostre voltant i en gaudim sense mèrit algun de la nostra part.
Confiar i agrair són els dos eixos que han de presidir el nostre pas per
aquest món que ens resulta tan encantador alhora que inexplicable.
LA INTUICIÓ
Si estem atents ens adonarem en cada moment -per sobre de
convencionalismes- del què més ens convé doncs al nostre interior disposem d'un
òptim mecanisme -la intuïció- que ens indica sempre quin és el proper pas que
hem de fer.
Moltes vegades ens pot xocar el què sentim doncs el nostre interior
prescindeix de les situacions externes que ens poden embolicar i ens empeny cap
a decisions que són pel nostre bé encara que aparentment entrin en conflicte
amb la nostra vida diària
Si creiem en l'impuls de la Vida que ens porta sempre pel millor camí per a
cadascun de nosaltres, ens deixarem portar per ell descobrint nous rumbs que
ens obriran insospitades alternatives vitals amb què ens enriquirem i avançarem
en la nostra evolució interior, objectiu principal de la nostra vida.
En qualsevol situació que ens trobem, davant de qualsevol decisió que
haguem de prendre, escoltem el nostre interior i fem cas del missatge que
rebem. Si una cosa no ens agrada canviem-la o canviem nosaltres si així
aconseguim benestar. Sempre sabem què és millor per a nosaltres escoltant-nos
amb sinceritat, sense enganyar-nos a nosaltres mateixos.
Ningú no ha vingut a aquest món a patir. La majoria de vegades el patiment
que ens afecta el produïm nosaltres mateixos per això està a la nostra mà
eliminar-lo. Per més que vulguem anar en una direcció, si aquest no és el nostre
camí, patirem i trobarem obstacles. Canviem de rumb i actuem d'acord amb el
nostre sentiment interior que és l'única brúixola fiable de què disposem.
Quan ens trobem al camí correcte, aquest ens resulta fàcil i fluid. Això no
vol dir que no ens haguem d'esforçar i treballar, però la nostra tasca avança
de manera suau i progressiva cap a l'objectiu proposat. De vegades, però,
sembla que les coses s'estanquen malgrat confiar plenament en la guia de la
Vida. En aquest cas, el que es produeix és un compàs d'espera. El temps és un
factor del qual no tenim la deguda perspectiva ja que sempre pensem arribar a
la primavera sense passar primer per l'hivern “no per molt matinar clareja més
aviat” com diu el refranyer popular.
Les coses succeeixen en el moment oportú i en harmonia amb tothom. Per això
si la nostra decisió és la correcta es produirà el resultat esperat en el
moment oportú i de la manera més adequada que potser no era la que nosaltres
teníem prevista però que sempre serà la millor.
Com encaixar aquest estil de conducta en un món ple de tensions, accelerat
i deshumanitzat? No es tracta evidentment de tancar-se en una urna de vidre, la
vida és moviment i enmig del tràfec del món és on hem de prendre les nostres
decisions, cosa que no vol dir que ens deixem influir pel que passi al nostre
voltant. La nostra tasca consisteix a anar descobrint a través dels senyals que
la pròpia Vida ens va proporcionant el camí a seguir que ens ha de suposar
aprendre, avançar i en definitiva ser feliços.
UNA ESCALA DE VALORS
En tot hi ha una escala de valors i ens en servim per a la nostra presa de
decisions en qualsevol aspecte de la nostra vida. De l'encert en l'elecció
d'una escala de valors determinada resultarà un estat vital millor conseqüència
d'unes decisions realment més convenients per a nosaltres mateixos.
Aquella sàvia interrogació “Què prefereixes, tenir raó o ser feliç?” ens
indica la cura que hem de posar a l'elecció de la nostra escala de valors si el
que pretenem és un objectiu de felicitat autèntica que rau en un benestar
intern més enllà d'artificis externs.
Hi ha mil combinacions possibles de valors a tenir en compte però, a partir
d'un respecte pels altres –persones, animals i coses- es pot desenvolupar una
actitud que tant beneficiï a un mateix com, en la mesura del possible, als que
ens envolten perquè és clar que no hem vingut a aquest món a complaure els
altres ja que pertoca a cadascú el propi esforç en aquest sentit.
La nostra actuació pot ser activa o passiva. O el que és el mateix, es tracta
tant de fer, en alguns casos, com no fer, en altres. Encara que no ho sembli,
moltes vegades és més important quedar-se callat o quiet que manifestar-se o
prendre iniciatives. Altres vegades caldrà i serà indispensable fer saber el
nostre criteri o actuar decididament.
Hem de prestar atenció al nostre ego personal que, si habitualment ens
serveix de protecció contra influències externes, també ens ocasiona reaccions
equivocades per “excés de zel” interferint la nostra veu interior que ens pot
recomanar determinades actituds que el nostre ego interpreta com a signe de
debilitat o temeritat segons el cas.
Una mica complicat sembla, a primera vista, comportar-se de manera adequada
amb l'objectiu sempre present d'aconseguir el millor benestar propi amb el respecte
més gran per a tothom. Tot i això disposem de múltiples mecanismes que ens
poden ajudar. Hem de partir de la base que en aquest món hi estem de pas i per
tant tot és relatiu, a més, tots som iguals i tenim el mateix interès: Ser
feliços.
DIMENSIONA LA REALITAT
Abans de res ens hem de treure importància personal i prendre'ns menys
seriosament. És més, qualsevol dels que ens envolta, té les mateixes
necessitats encara que les vesteixi de manera diferent degut a les seves particulars circumstàncies
i per això hem de veure'l com un company de camí i no com un adversari.
La Vida amb tot allò de bell que conté no és més que un estat precari doncs
des del naixement camines cap a la Mort. Dic això per situar degudament la
dimensió de la nostra realitat que hem de tenir sempre molt present per no
desenfocar-nos de l'objectiu principal que no és altre que dedicar el nostre
temps a aconseguir reptes espirituals que ens permetin avançar cap a l'estat de
consciència que ens eleva per sobre del mer pla físic i ens introdueix en la
transcendent intemporalitat del nostre Ser Infinit.
Sembla raonable creure que cadascú recomença noves vides, amb
característiques físiques diferents potser, però amb el mateix objectiu de
superar les lliçons no apreses anteriorment (el karma pendent que alguns
anomenen). Mentre no sapiguem viure totalment desaferrats d'aquesta realitat
material fictícia, haurem de tornar a aquest món sota la forma que sigui per
seguir el procés evolutiu que ens falti aconseguir per alliberar-nos totalment.
Quan en els aspectes concrets de la nostra vida diària ensopeguem amb
dificultats, imprevistos, revessos, etc.. ens sentim decebuts, insegurs,
frustrats. Anhelem viure tranquils i en un clima de seguretats en tot allò que té
a veure amb les nostres necessitats físiques i psíquiques sense tenir en compte
allò que s'ha dit respecte a la precarietat de la nostra existència.
Per la meva pròpia experiència, la precarietat que m'envolta (treball
inestable, dificultats econòmiques, futur imprevisible...) em recorda de manera
inequívoca la veritable dimensió del què sóc i això em facilita viure conscient
i confiat en el camí que estic fent per impuls de la Vida, la meva protectora i
mestra.
L'EGO
Estic d'acord amb el significat que descriu l'ego personal com una defensa
de què disposem per enfrontar-nos a les situacions que se’ns plantegen en el
nostre procés vital. Tot i que, com totes les coses, l'ego té la seva part
positiva i la seva part negativa així que, per sobre de les reaccions concretes
que l'ego ens desperti, hem d'escollir en cada moment el més convenient.
Per explicar el que hem dit, suposem que algú ens insulta grollerament. La
nostra reacció -la reacció del nostre ego- és contraatacar, lluitar o si més no
tornar l'insult. És un mecanisme automàtic d'autodefensa. Però som alguna cosa
més que el nostre ego i és aquí on el nostre esperit ens aconsella sempre el
millor per a nosaltres. Abans de respondre instintivament escoltem al nostre
interior i procedim en conseqüència.
Alguna vegada, davant d'alguna agressió cap a la nostra persona, haurem de
respondre de forma contundent per deixar clara la nostra posició i evitar casos
posteriors en què es podria repetir davant la nostra aparent acceptació per
manca de definició. Això no obstant ha d'estar exempt d'animadversió i sense
cap mena de rancúnia.
El més apropiat, sempre, és no donar-se per al·ludit o fins i tot
prendre-s'ho amb humor atès que d'aquesta manera ens blindem davant de
qualsevol tipus de situació i alhora desarmem netament el nostre agressor.
LES LLIÇONS PER APRENDRE
Qualsevol obstacle o situació desagradable es produeixen a la nostra vida
perquè aprenguem alguna cosa i s'anirà repetint mentre no modifiquem la nostra
conducta o la nostra actitud. Ens hem de mirar bé al mirall per descobrir què
és el que la Vida ens vol fer veure. Tot el què ens passa, d'una manera o
altra, ho hem provocat nosaltres mateixos i per això no es resol res donant la
culpa als altres o a les circumstàncies.
Pot ser que el camí que portem no sigui l'apropiat per a nosaltres o bé que
la nostra manera d'obrar o de comportar-nos siguin poc adequats. Sempre hi ha
un motiu darrere del què ens passa i generalment un problema se'ns presenta per
estimular-nos a millorar o reorientar els nostres passos. Cal veure més enllà
del què ens passa i analitzar perquè realment ens passa.
És una mica dur aquest plantejament però no tenim escapatòria possible: Tot
depèn de nosaltres i les situacions que ens vénen a trobar són per gaudir-les,
les agradables, i per aprendre alguna cosa de les aparentment desagradables. A
la nostra mà està aprendre les lliçons que se'ns presenten o passar-les per alt
i queixar-nos de que les coses ens van malament.
Apartem-nos de tot allò que no ens agradi o ens faci mal -persones i coses-
doncs és l'única forma de canviar la situació. Si tal com crec, les persones i
les circumstàncies que ens envolten i no ens agraden les atraiem nosaltres,
haurem de reconèixer que hi ha alguna cosa en nosaltres que ha de canviar doncs
estem projectant els nostres ocults aspectes negatius que necessiten abans de
res la nostra acceptació conscient i alhora la seva substitució per altres de
positius.
Les reaccions que ens produeix el nostre ego són els símptomes que ens
alerten sobre alguna cosa més profunda que cal millorar. Hem de ser autocrítics
i treure profit dels nostres errors per a no tornar-hi a caure. El nostre camí
el constitueixen les nostres ensopegades amb què aprenem i avancem.
AGRAÏMENTS MIL
La dita “de ben nascudes és ser agraïdes” ens dóna la pista sobre la nostra
actitud davant de totes les coses de la vida. Qualsevol aspecte o situació són
motiu d'agraïment per part nostra. Donar les gràcies és senzillíssim i, a més de
gratificant, és molt productiu. M'explico.
L'agraïment és com l'oli lubricant en un motor. Prenguem com a referència
una relació interpersonal qualsevol: per exemple companys de feina. Tots i
cadascun dels actes que es produeixen en un entorn laboral comporten una
oportunitat de ser agraïts. Des de la cigarreta o el caramel que ens puguin
oferir fins a l'ajuda concreta que rebem en una tasca que necessiti de la
col·laboració d'un altre. Des de l'eina que ens cedeixin fins a l'aclariment
dels nostres dubtes per fer anar una màquina. I fins i tot en el moment de
rebre el nostre merescut salari, encara que el creguem insuficient, és ocasió
per expressar el nostre sincer agraïment.
Què s'aconsegueix amb aquest comportament? És obvi que on hi ha bones
maneres, hi ha bones relacions i l'ambient distès facilita el desenvolupament
òptim de qualsevol activitat. Però n'hi ha més. Per allò que sempre reculls el
que sembres, una actitud agraïda propicia la canalització d'energia positiva
que es tradueix en un benestar més gran i ens obre portes impensables.
Quan es parla de resultats una mica intangibles o potser poc concrets per
la seva aparença fora del comú, ens pot semblar que ens movem en el terreny de
la fantasia i això perquè hi ha coses que no es mesuren amb barems corrents.
Seguint amb l'exemple anterior, està comprovat que la persona a qui expressem
la nostra gratitud per la seva col·laboració o generositat encara està més
predisposada a seguir en la seva actitud cap a nosaltres i a més se'ns ofereix
oberta.
EPÍLEG
Perquè sembla tan difícil una cosa aparentment fàcil? Potser és perquè tot
és com un joc en el qual es tracta d'anar descobrint les parts ocultes que ens
condueixen a l'objectiu, en aquest cas un objectiu personal i individual encara
que es desenvolupi entre la multitud d'éssers que poblem aquest món.
La vida un joc? Sembla una frivolitat aquesta afirmació però em suggereix
un enfocament força aproximat del que en el fons es tracta. Hi ha jocs senzills
i d'altres molt complexos però quan parlem de jocs sempre pensem en nens i aquí
rau el mitjà indispensable per arribar al nostre objectiu: mai no hem de deixar
de ser nens doncs l'espontaneïtat, l'alegria, la desinhibició i la confiança
que ens mouen a la infantesa són els motors imprescindibles per aconseguir-ho.
Sí, la vida és com un joc. Un joc extraordinari, ple de múltiples al·licients i estímuls que ens ha estat donat com un meravellós regal del qual hem de saber gaudir de la millor manera possible.
____________________________________________________________________
TOT ÉS EN NOSALTRES
PRÒLEG
Repetit innombrables
vegades, al nostre interior rau tot el poder que puguem arribar a imaginar.
Recordem aquella frase que diu “si ho pots imaginar pot ser realitat”
Tot és possible i és al
nostre abast si confiem en la nostra capacitat i apartem temors i prejudicis.
Però què és més còmode,
canviar o seguir igual? Evidentment, per malament que estiguem, sempre ens
resulta dificilíssim efectuar les correccions oportunes per redreçar el nostre
rumb i encara que ho desitgem, arribat el moment, quedem indecisos i renunciem
a fer el pas necessari.
Després no podem culpar
a ningú més que a nosaltres mateixos de la situació en què estiguem immersos ja
que només de nosaltres depèn l'orientació que donem a la nostra vida.
L'esforç i la valentia
de la decisió, valen la pena ja que ens fan avançar deixant anar el que ens oprimeix
i ens fa infeliços. Vèncer el temor inicial és la clau per aconseguir
l’objectiu de seguir en el camí més adequat.
Els dubtes davant del
què és nou o desconegut són un instrument de prevenció raonable perquè no
caiguem en temeritats inútils però mai no han de suposar un fre irracional per
al nostre desenvolupament i evolució. Així que, endavant i sense por!
CITES
“En cadascun de nosaltres resideix el poder de prestar consentiment a la
salut i la malaltia, les riqueses i la pobresa, la llibertat i l'esclavitud.
Som nosaltres mateixos els que les dominem i no un altre”
“Si
Déu us parlés directament a la cara i us digués: Us ordeno que sigueu feliços
al món mentre visqueu Què faríeu llavors?”
“Aprendre
és descobrir què ja saps. Actuar és demostrar que ho saps. Ensenyar és recordar
als altres que saben tant com tu. Sou tots aprenents, executors, mestres”
“Ensenya
millor el que més necessites aprendre”
“La
teva única obligació en qualsevol període vital consisteix a ser fidel a tu mateix.
Ser fidel a un altre ésser o a una altra cosa és impossible”
“Els
interrogants més senzills són els més profunds: On has nascut? On és la teva
llar? On vas? Què fas? Planteja-te'ls de tant en tant i observa com canvien les
teves respostes”
“Viu de tal manera que mai no t'avergonyeixis si es divulga per tot el món
el que fas i dius... encara que el que es divulgui no sigui cert”
“Els teus amics et coneixeran millor al primer
minut de la trobada que les teves relacions ocasionals en mil anys”
“La millor manera de defugir la responsabilitat consisteix a dir: Tinc responsabilitats”
“La criatura estudiosa que portes a dins, l’entremaliat
espiritual que encarna la teva autèntica personalitat, et guia per la vida”
“No donis l'esquena als futurs possibles abans
d'estar segur que no en tens res a aprendre. Sempre gaudiràs de llibertat per
canviar d'idea i triar un altre futur o un altre passat”
“El vincle que uneix la teva autèntica família no és de sang, sinó de respecte i de gaudi mutu. És estrany que els membres d'una família es criïn sota el mateix sostre”
“Justifica les teves limitacions i les tindràs del cert”
“Imagineu
l'Univers bell, just i perfecte. Després convenceu-vos d'això: El que És ho ha
imaginat prou millor que vosaltres”
“No
et concedeixen mai un desig sense concedir-te també la facultat de convertir-lo
en realitat. Tot i això, és possible que et costi feina”
"Si
fas l´experiència de ser fictici durant un temps, comprendràs que de vegades
els personatges de ficció són més autèntics que els individus de carn i
ossos"
“La teva consciència és la mesura de l'honradesa del teu egoisme. Escolta-la atentament: Som tots lliures de fer el que ens plau”
“Tots els éssers, tots els esdeveniments de la teva vida, hi són perquè tu els has convocat. De tu depèn el què resolguis fer amb ells”
“Heus aquí una prova per verificar si la teva missió a la terra ha conclòs:
Si ets viu, no ha conclòs”
“Per
viure lliure i feliçment, has de sacrificar el tedi. No és sempre un sacrifici
fàcil”
“No
et deixis abatre pels comiats. Són indispensables com a preparació per al
retrobament. I és segur que els amics es retrobaran, després d'alguns moments o
de tot un cicle vital”
“La teva ignorància és en creure en la injustícia i la tragèdia. El què l'eruga interpreta com la fi del món és el que el seu amo anomena papallona”
(Cites del llibre
IL·LUSIONS de Richard Bach)
INTRODUCCIÓ
Cada vegada amb més satisfacció contemplo com el meu veritable jo es
manifesta més sovint i amb més intensitat.
Davant meu i en mi es produeixen fets i reaccions, sentiments i
il·luminacions grates i sorprenents que em transporten a estats de consciència
cada cop més plens de claredat.
De la ficció de la vida humana al potencial intrínsec que fa estada en tots
nosaltres hi ha només un petit pas: la nostra decidida voluntat d'acceptació
del fet poderós que tot és a l'abast de cadascun de nosaltres.
Podem fer qualsevol cosa, normal o extraordinària, només desitjant-la
ferventment: Des d'aconseguir una determinada feina a caminar sobre l'aigua.
En el meu cas he passat per diferents facetes vitals i, actualment, amb un
nivell d'evolució senzill però progressiu, em veig capaç d'aconseguir qualsevol
fita material que em proposi perquè així ho crec i perquè estic disposat a
pagar-ne el preu que sigui necessari .
Les meves energies físiques i mentals s'encaminen en la direcció de
satisfer els meus desitjos tant pel seu gaudi específic com per anar avançant
en el meu procés de creixement espiritual que no és altra cosa que anar
redescobrint i utilitzant l'enorme poder intern que tots tenim.
JO PUC I VULL
M'agrada escriure i ho faig cada cop millor i amb més assiduïtat. Les
tasques intel·lectuals i creatives omplen el meu temps i em suposen un mitjà
per aconseguir benestar econòmic i espiritual.
Transmeto les meves revelacions i sentiments per a aquells a qui els puguin
ser útils i em sento satisfet i agraït d'estar ara i aquí fent el que faig amb
la idea clara que, igual que tots els éssers humans, dins meu hi ha tota la
Saviesa Divina que es va revelant en la mesura que ens permetem rebre-la.
De la mateixa manera, accepto i em permeto una salut excel·lent i un
benestar econòmic total, acompanyat d'unes relacions àmplies i harmòniques amb
tothom.
Magnífic bagatge que tots atresorem encara que una gran majoria no fa
servir per desconeixement. La nostra facultat congènita, la llibertat, ens
brinda a cada moment la millor opció. Sempre podem escollir allò que més ens
convingui i quan ens convingui.
Només hem de retre comptes a nosaltres mateixos de la mateixa manera que
només a nosaltres mateixos podem reclamar si en alguna cosa fallem doncs som
els únics responsables dels nostres propis actes.
Amb aquestes paraules materialitzo la meva opció de vida i passo a exercir
activitats de caire intel·lectual i literari plenes de creativitat i de
gratificació.
Els meus recursos econòmics amplis i constants em permeten el meu somni de
visitar el Brasil amb la meva dona i tots els llocs que em puguin proporcionar
experiències joioses.
Estic instal·lat en una acollidora casa a una zona campestre bella i
tranquil·la. Hi tinc tot el que m'agrada i fa més confortable la meva estada.
Disposo d'una àmplia biblioteca, equips informàtics i de comunicacions,
taller de bricolatge, garatge, piscina, sala de música amb equips i instruments
–piano, guitarra, clarinet- que domino i dels quals faig fluir belles melodies.
La casa de fusta i pedra amb sistemes ecològics d'energia i aigua de font
pròpia està ben comunicada amb zones urbanes proveïdes de tots els serveis.
Persones amables col·laboren en el manteniment de totes les instal·lacions i reben
per això la compensació adequada, sent la nostra relació molt profitosa per a
ambdues parts.
El respecte, la gratitud, la humilitat, la pau i el desaferrament són
sempre presents en mi en gaudir de tots aquests béns que generosament la Vida
posa a la meva disposició.
HA ARRIBAT EL MOMENT
Tot té el seu ritme, tot necessita el seu aprenentatge i, necessàriament,
tot passa en harmonia amb tothom.
Allò que a un pot interessar-li o desitjar ha d'encaixar en mil i una
circumstàncies diferents que, d'una manera o altra, afecten els altres. Per
això és indispensable esperar el moment més adequat arribat el qual tot es
produeix de manera suau i harmoniosa.
Però al mínim senyal que ha arribat l'hora, cal llançar-se sense dubtes,
confiats i directes a la tasca que estàvem esperant i així aconseguir assolir
la meta proposada.
Quantes vegades deixem escapar l'ocasió perquè quan aquesta es presenta no
estem preparats o ens sembla un risc excessiu i dubtem. És clar que res se'ns
ofereix tallat i mastegat però, si de debò desitgem alguna cosa, tota la nostra
energia ens projectarà cap a ella i el nostre esforç es traduirà en
l'assoliment de la mateixa.
És comprensible que el temor ens aclapari davant la perspectiva d'un nou
rumb a la nostra vida, però val la pena tancar els ulls i fer el salt i en
obrir-los de nou ens trobarem en una altra riba amb les noves experiències i
sensacions que ens estaven esperant.
La vida és per viure-la no pas per patir-la. Si una situació o
circumstància no és del nostre gust, a la nostra mà està canviar-la. Tenim el
deure de ser feliços i només a cadascú pertoca la recerca de la seva felicitat.
No ens adonem que les coses essencials esdevenen al marge de la nostra
voluntat, encara que nosaltres les activem. Per l'acció voluntària entre un
home i una dona neix una nova vida, però el procés i el desenvolupament del nou
ésser es produeix de forma autònoma.
Potser podem parlar d'altres aspectes banals com el cabell, que rep moltes
cures i se li apliquen formes i colors diversos però l'existència i el
creixement dels quals està fora del nostre abast.
Nosaltres decidim el què volem però després no depèn de nosaltres que
s'aconsegueixi ja que hi ha infinitat de circumstàncies interrelacionades que
influeixen en el desenllaç. Allò de “l'home proposa i Déu disposa” és una
aproximació al fet d'estar immersos en un “tot intel·ligent” que és al cap i la
fi qui decideix el temps i la forma en l'esdevenir de totes les coses amb
l'objectiu de mantenir la millor harmonia i equilibri general.
Tot té el punt crític: l'aigua bull a la temperatura de cent graus o es
glaça a partir dels zero graus. Per tant, entre zero i cent graus hi ha un
marge molt ampli de “llibertat” però, arribats a algun dels dos extrems, la
llei natural actua inflexible: l'aigua s'evapora o se solidifica.
Amb l'exemple exposat, situem en el seu terme just la llibertat de l'home,
sotmès, com tot el que hi ha, a les inexorables lleis naturals. Aquestes
afecten tant aspectes físics com mentals. En aquest segon cas podem incloure la
incidència que a la vida de les persones tenen les emocions, els desitjos, les
dependències, els aferraments, els temors, els prejudicis i, en definitiva,
tots els pensaments i sentiments que creem i projectem.
La ubicació de l'ésser humà en aquest “tot intel·ligent” no per esglaiadora
sembla menys certa. Vegem sinó la relació entre un ens viu autosuficient,
encara que de mida ínfima, com és una cèl·lula del cos respecte al tot que
representa un ésser humà intel·ligent. La cèl·lula ignora que forma part d'una
superestructura amb vida pròpia i es limita a realitzar les seves funcions
especialitzades en l'àmbit en què es troba sense qüestionar-se cap dilema.
L'ésser humà, davant de la immensitat de l'univers, es pregunta que hi ha
més enllà i se sorprèn en no poder dominar tot allò que l'envolta. No li queda
cap altra opció que reconèixer les seves limitacions i exercir el seu marge de
llibertat en tot allò que estigui al seu abast per deixar-se portar pel corrent
de la Vida que us farà arribar el més convenient en el context de l'harmonia
general.
Si prenem el període vital com un espai de temps sense continuïtat, ens
semblaran fins a cert punt lògiques les actituds de treball i lluita per
aconseguir béns materials i reconeixement social al preu que sigui per allò de
“per quatre dies que som aquí”...”
Per contra, si creiem en la nostra transcendència, enfocarem la nostra
energia en la direcció de l'aprenentatge en el sentit més ampli, abastant tots
els camps i nivells. Les necessitats bàsiques del viure quotidià ocuparan una
part del nostre interès que s'orientarà, majoritàriament, al descobriment de la
nostra veritable realitat i al desenvolupament de totes les nostres capacitats
en benefici propi i dels altres.
LA CONSCIÈNCIA UNIVERSAL
Veritable superestructura intel·ligent, la suma de totes les ments
condensada en una “ment superior” ens influeix a tots de forma imperceptible i
continuada.
Molts successos que ens afecten ens resulten en aparença insòlits, ja que
s'han originat al marge de la nostra voluntat i no podem evitar preguntar-nos
el perquè de la seva existència.
Quan es genera energia positiva al món, producte d'un pensament
generalitzat de caire constructiu, les nostres ments s'omplen de benestar i
sentim una gran pau d'esperit que ens harmonitza espontàniament amb el nostre
entorn.
En cas contrari, en generar-se energia negativa, ens omplim d'incerteses i
sotsobres que ens tornen temorosos i desconfiats davant de tot el que ens
envolta. L'esforç per avançar en aquestes circumstàncies és molt gran i els
dubtes encara més.
Si aconseguim sostreure'ns a aquesta mala influència tirem endavant i
contribuïm al canvi de contingut de la consciència universal o superior amb la
consegüent millora general.
La pregunta és: aquesta consciència universal és activa o inert? Tan activa
o inert com és la nostra pròpia ment que ens impulsa a fer actes de vegades
contradictoris. És qui condueix la nostra vida de forma una mica estranya ja
que no està controlada per la nostra voluntat. Els pensaments que ens assalten
en qualsevol moment es produeixen amb total independència de la nostra decisió:
Qui o què els formula?
Els pensaments diürns són els somnis nocturns, tots emergeixen sense
intervenció conscient de la nostra part i per això cal acceptar la hipòtesi de
formar part d'un ens superior que ens dirigeix en tots els nostres àmbits tant
físics com mentals i segons les seves necessitats ens atén o ens obliga .
Està fora de dubte que el funcionament del cos no depèn de la nostra
voluntat, en realitat som els encarregats del manteniment del mateix i el
mateix passa amb la nostra part mental: Tenim inspiracions que ens impulsen o
que ens frenen i amb elles comptem per prendre les nostres decisions. En
absència d'aquesta inspiració ens sentim buits i dubtem de quin és el millor
camí a seguir.
Els interrogants que ens plantegem sobre el perquè i per a què existim són
una mostra evident de la dependència a què estem sotmesos o el que és el mateix
són una prova de la nostra limitació de llibertat real o aparent. I això, és bo
o és dolent? La veritat és que, davant de la magnitud de la vida universal, la
nostra actitud s'assembla a la del nen que només està segur a l'empara dels
seus pares i així ens acollim a la protecció superior que intuïm està darrere de
tota existència.
Per què, doncs, hem de lluitar i esforçar-nos en el dia a dia si no som
amos del nostre destí, entenent per això un domini de la nostra actuació
transcendent? Uns responen que es tracta de viure tan bé com es pugui
aprofitant el temps del nostre pas per la Terra. Aquesta perspectiva no sembla
que sigui gaire estimulant ni que compleixi les potencialitats que s'endevinen
en l'ésser humà, però, és raonable suposar que la nostra actuació vital té
projecció més enllà de la mort?
VIURE SENSE PENSAR
Davant de tantes opcions de vida, una actitud ben vàlida seria viure sense
pensar, deixar-se portar per la Vida i actuar en virtut del què esdevingués.
Desinhibir-se? Segons es miri, ja que la majoria de vegades el més difícil és
el no fer, no dir, no pensar. Dit amb altres paraules, no sempre convé actuar,
parlar, reflexionar.
Amb una actitud d'aquestes característiques es disposa d'una quantitat
d'espai interior que ens permet dedicar-nos a una infinitat de possibilitats de
desenvolupament i creixement mental que potser ens aproparien al coneixement
del misteri on estem ficats. Seria això convenient o no? Bona pregunta atès que
saber-ho tot pot resultar excessivament torbador.
Quantes vegades a la vida real s'amaguen fets que poden pertorbar els qui
els coneguin perquè la seva revelació no els suposaria de cap ajuda. La màxima
“ulls que no veuen, cor que no sent” és il·lustrativa en aquest context i amb
això no es tracta de tancar els ulls a la realitat o girar-los cap a una altra
banda per no veure segons quines coses.
El que és savi és centrar-se en les facultats de cadascun per aportar
alguna cosa positiva a la comunitat a la què es pertany deixant al marge els
successos aliens.
QUI ENS CONTROLA?
Sembla que som com animals en una granja. Naixem, creixem i ens
desenvolupem culturalment. Després morim i segons molts creuen tornem a aquest
món –ens reencarnem- per recomençar el procés. I tot això perquè i per a què?
Serà que ens superiors, com algú ha dit, utilitzen la nostra ment per al
seu profit, absorbint les nostres experiències i sensacions viscudes que els
serveixen “d'aliment” deixant-nos buits i amb l'esperit sempre en sotsobre.
Potser podríem trobar un símil si comparem una cèl·lula del nostre cos respecte a l'entitat que la conté -l'ésser humà- de manera que la teoria abans exposada agafaria aspectes de certesa doncs nosaltres, l'ens superior, ens beneficiem de l'activitat dels elements menors que posseïm actuant al marge d'ells (ningú no es comunica amb les seves cèl·lules per posar-les al corrent de les seves intencions!)
En qualsevol cas, tant si som molt actius i emprenedors com si ens deixem
portar, la veritat és que no controlem la nostra pròpia vida malgrat que la
puguem dirigir en molt alt grau. En estar totes les coses interrelacionades,
qualsevol esdeveniment ens pot afectar i alterar part dels nostres plans.
Al nostre interior lluiten dues forces oposades que dificulten l'avenç o
potser hauríem de dir que ens fan reflexionar, davant les diferents opcions que
se'ns presenten en el camí, per evitar ensopegades innecessàries. El resultat
d'aquests forcejaments interns –els dubtes- desgasten i desanimen doncs seria
més satisfactori, en aparença, poder encarar tots els temes a la primera de
canvi.
Repassant els filòsofs de totes les èpoques veiem que el dubte ha estat el
mòbil que ha donat empenta a la cerca i reflexió sobre tots els temes que els
han preocupat o interessat. Per tant, cal admetre que el dubte és una eina útil
i no un inconvenient que tinguem que suportar.
Tornant al tema que encapçala aquest capítol potser aquesta sensació
d'estar controlats més enllà de la nostra voluntat pot ser un efecte producte
de la inseguretat que sentim en desconèixer l'evolució de les coses i l'objecte
mateix de la vida.
Amb un mínim nivell de consciència veiem clar que no arribem a tot, que
sempre s’escapa alguna cosa a la nostra comprensió, que no podem donar per fet
moltes coses que se'ns mostren impenetrables.
Com més a fons ens plantegem els interrogants que envolten la nostra vida,
més evident resulta la nostra impotència per desentranyar-los i, davant aquest
dilema, acudim a plantejaments de matís religiós omplint amb la fe allò que amb
la raó se'ns resisteix.
I al terreny de la fe hi caben totes les possibilitats. Per tant cadascú,
des del seu propi esquema de creences, va resolent les incògnites amb què es
troba i construeix la seva pròpia filosofia de la vida.
L'AJUDA EXTERNA
Hi ha moltes teories, totes igual de respectables, que recullen la idea
d'un ajut superior que rebem per la via d'àngels, mestres o éssers il·luminats
de diferent tipus. A l'argot popular podríem parlar d'extraterrestres d'un
nivell molt avançat que vetllarien per les nostres vides guiant de formes
subtils les nostres conductes.
Al marge de continguts religiosos, sembla raonable creure en l'existència
d'un Poder Superior com a baula de tot allò creat. Les característiques
d'aquest poder són inaprehensibles i només en alguns aspectes que es manifesta
podem situar una part del Mateix.
Les lleis inamovibles de la Natura, lleis físiques (gravetat, magnetisme,
etc.) i lleis de causa-efecte (tal com dónes, així reps), són una petita mostra
d'aquesta potencialitat infinita. Una altra manifestació la trobem al nostre
propi interior al si del qual allotgem un immens poder habitualment ignorat o
ocult rere el vel de la nostra limitada humanitat.
Quan es parla d'altres éssers, s'accepta l'existència d'altres dimensions
en què es mouen, per la qual cosa no cal anar-se'n a l'extrem de la galàxia per
trobar-los, ja que podrien estar al nostre mateix costat. Pensem només en
l'efecte d'un mirall que reflecteix la nostra imatge encara que en sentit
contrari i, per tant, diferent o en “una altra dimensió”.
És almenys lògic suposar que una superestructura tan colossal com és
l'Univers ha de contenir infinitat de formes de vida amb nivells de
desenvolupament dispars entre si i que l'equilibri general ha d'estar regit per
un Poder Infinit.
Fins aquí arriba la nostra elucubració més o menys raonada. Més enllà només
hi caben conjectures. És poc, al cap i la fi, allò que ens és donat conèixer
sobre això, encara que també sembla assenyat suposar que allò que desconeixem
potser millor que mai ho arribem a saber, almenys des de la nostra actual
condició humana.
PER QUÈ VIVIM?
Bona pregunta i difícil de respondre. Des d'una perspectiva racional tot
obeeix a processos químics que han seguit una evolució fins a arribar a l'estat
actual de coses, però això no aclareix res del què ens interessa.
Des del microorganisme que compleix unes funcions específiques fins a
l'ésser humà amb tota la seva creativitat i inquietuds, el planeta és ple
d'éssers que desenvolupen una variada activitat intel·ligent: El rusc de les
abelles, l'organització d'un formiguer, els desplaçaments estacionals de
múltiples classes d'aus...
A les activitats que realitzen els animals se les anomena instintives, sostraient-los
la possible quota d'intel·ligència activa, quan en els humans són múltiples les
activitats que funcionen sense intervenció de la voluntat o el raciocini
(p.ex.: totes les funcions del cos ).
Pel que fa als processos mentals, ja ens podem començar a plantejar
hipòtesis –que no una altra cosa- per arribar a discernir en la mesura del
possible el dilema ja que la nostra aparent llibertat i capacitat creativa ens
ofusquen i envaneixen privant-nos de veure més enllà dels nostres nassos. Estem
al punt que “les branques no ens deixen veure el bosc”
Cal admetre la hipòtesi que tot és una sola cosa amb un moviment en cercle
tancat a causa del fet de ser tot energia “res no es crea ni es destrueix,
només es transforma”. I amb aquest esquema restem totalment immersos en una
dinàmica que ens sobrepassa. Què podem deduir sobre això?
No hay comentarios:
Publicar un comentario