Sense fer res, quan tu hi veus clar, la teva llum il·lumina també als qui t'envolten

© IL·LUMINAR-SE

En sentir la paraula il·luminat, pensem habitualment en gurus o místics, però pot tenir altres significats.

- Una cosa s’il·lumina quan la llum hi enfoca la seva claror.

- La cara se’ns il·lumina quan quelcom ens sorprèn o ens alegra.

- La ment se´ns il·lumina quan descobrim la resposta d'un problema.

S'ha donat moltes voltes a la dicotomia llum-foscor. Potser caldria donar-li un ordre d t preponderància al binomi, per que només la llum és la cosa certa.

Ben mirat, què és la foscor? La foscor no és res, és l'absència de llum. Amb la llum pots foragitar la foscor i no a la inversa. La foscor apareix només quan desapareix la llum.

Les nostres possibilitats son infinites, però tampoc cal atabalar-s’hi massa amb això

© LA CONFIANÇA: Una manera de viure

A la vida tot és possible però tot te un preu.

Per què anem espantats per la vida? Per què sempre pensem que les coses aniran malament?  Tot és al nostre abast, això sí, hem d’ajupir-nos i agafar-ho: No ens ho posaran a la boca i ens ho mastegaran! “Quien algo quiere, algo le cuesta” O és que no ens dóna plaure descobrir les coses pel nostre compte?

La Vida ens procura tot el que necessitem i ens inspira tot el que ens pot il•lusionar per que ens estima i vol que siguem feliços. Aquest misteri que és la Vida no seria possible sense la nostra existència i aquesta interrelació és fructífera si cada part fa el que li toca. La Vida donant-nos l’alè i nosaltres experimentant tot allò que ens doni plaure per a que el gaudi sigui compartit.

Posar-se del costat de la vida, treure’s importància, apartar-se del mig... relaxa molt i fa que, tot el què ha de succeir, succeeixi més fàcil i ràpid.

A dins sentim moltes veus i totes semblen tenir raó. A quina fer-li més confiança?

© LA INTUÏCIÓ

Com ho fem per a prendre una decisió?

Que entenc per intuïció? Per a mi és allò que se m'acut sense pensar, és aquella sensació que m'impulsa en una direcció determinada i que, seguint-la, em fa sentir bé. Per això vull parlar de la intuïció des d'un enfocament poc apreciat com és el dels instints.

Puc confiar en els meus instints? Sempre. Perquè, ¿quan es poden equivocar els meus instints respecte a què és el millor per a mi? Confio en el meu instint fins al final, encara que la raó me’n vulgui apartar! I és que qui controla això dels instints és el meu cos, i el cos és una eina que no falla mai. Sempre em diu la veritat del què sento. El cos és una màquina perfecta.

És que ens hem de preocupar de respirar, digerir, fer circular la sang... en definitiva de mantenir-nos vius? Oi que no? Oi que tot el més important per a nosaltres funciona sol, ho fa el cos sol? Volem doncs una raó millor per fiar-nos del nostre cos en cada moment i circumstància?

Pensem sempre primer quina és per nosaltres la persona més important a la nostra vida

© EINES PER A LA VIDA

A la vida tot te un preu i d'una manera o altra l'acabem pagant.

A la vida no hi venim amb manual d'instruccions i el bagatge que ens aporten els nostres antecessors és més un entrebanc que una ajuda per que està format per quantitat de prejudicis i una gran desinformació (caldria dir enganys).

L'ésser humà està molt ben dotat però porta incorporat un mecanisme bastant pervers: LA POR. Un mecanisme bastant pervers per que si bé ens estalvia de caure en temeritats i ens posa en guàrdia enfront del desconegut també fa que ens apartem de qualsevol canvi o novetat. Ens fa témer tot allò que no coneixem, tot allò diferent a un mateix.

Pel que fa a l'equipament del que disposem, destacarem alguna de les eines principals:

Esbandir les raons i seguir les intuïcions. Enfront de la incertesa sembla el més encertat

© ELS TEMPS ACTUALS ENS INTERPEL·LEN

Hi ha altres maneres de viure que ens ajudin a donar-li sentit a aquest procés de canvi en què estem immersos?

La realitat del dia a dia ens ha abocat a prendre postures materials i a configurar el nostre interior en base a unes prediccions fosques i plenes d'incertesa. Tot pot succeir perquè totes les creences s'han tornat obsoletes.

Molts vaticinen. La majoria tremola. La por està ben instal·lada. I ja no es pot amagar el cap sota l'ala: Les profecies maies de l'any 2012, El Nou Ordre Mundial, l'arribada de la planeta Nibiru, la història secreta dels Annunaki... i, omplint-ho tot, el desajust accelerat del sistema de vida a què estàvem acostumats.

Un bon paquet per desestabilitzar al més pintat.

Atès que per a la nostra vida no disposem de manual d'instruccions, ¿per on començar a sargir aquest descomunal descosit vital? Una recomanació podria ser la de no fer res, estar en pau amb un mateix, relaxar-se i veure-les venir amb tranquil·litat. Mantenir la calma és una bona recepta en qualsevol situació.

Obligats a prendre mesures decidides per a preservar la idiosincràsia de l’ésser humà

© ON SOM I ON ANEM 

Potser què som i què volem ser

La crispació ambiental, la manca de perspectives, la sensació de retrocés, l’absència de valors, la desaparició del “consol espiritual”...

Tota una desfeta existencial que ens embarga i ens anorrea deixant-nos astorats i esmaperduts.

No ens sentim bé i no sabem ni què fer ni cap a on tirar. Creences i costums que semblaven ben arrelats o han desaparegut o ja no ens serveixen.

La vida cada cop s’accelera més i ens va sobrepassant sense donar-nos un respir ni aportar-nos cap expectativa raonable on agafar-nos.

D’acord que la vida és un canvi constant, però en l’actualitat no hi ha temps per a copsar ni pair res i la manipulació informativa i de tota mena és tan present que no saps què creure.

Gaudir la vida amb senzillesa, en companyia del què ens envolta, un plaure molt atractiu

© RENDICIÓ O ALLIBERAMENT ?

Continuant les reflexions exposades en el meu anterior escrit “Petit retrat de la situació actual” crec que ens cal donar resposta clara i ràpida a l’interrogant que encapçala aquestes línies, a la vista de les evidències que el poder real no afluixa gens ni mica.

La qüestió és ben senzilla: o ens pleguem al què el sistema disposa i aguantem “todo lo que nos echen” o bé agafem la direcció de les nostres vides i ens plantegem uns modus de viure al marge d’aquest sistema inhumà i que està condemnat al fracàs. (La imatge del Titànic enfonsant-se amb nosaltres a dins és la que em ve al cap en la situació actual)

La tasca que suposa cercar alternatives a l’actual sistema sembla plena de dificultats però no totes són reals. Canviar el xip consumista i anar cap a un tipus de vida autosuficient i solidaria només demana voluntat i convicció.

Som molts els que estem immersos en aquesta disjuntiva de canviar l’estil de vida per què ens hi empeny l’esquema actual tan viciat en només tenir en compte una petita part de la humanitat i deixar-ne exclosa a la gran majoria.

Viu des del "fluir" i tens assegurat el benestar i la calma que alguns anomenen "felicitat"

© PETIT RETRAT DE LA SITUACIÓ ACTUAL

Aspectes presents en el dia a dia com la por, la desconfiança, la inhibició, la insatisfacció, la desorientació… ens donen prou motius de desesperança en el procés d'assolir un món digne de ser viscut, en el camí cap a un modus de vida satisfactori.

Depassar el consumisme actual que tot ho envaeix i construir un tipus de vida senzill, més austera i saludable sembla una tasca inabastable. Veiem-ne però algun dels trets que ens hi podrien acostar.

Creences com "propietat privada", "seguretat personal", "garantia de futur" han teixit en nosaltres uns esquemes limitadors del nostre potencial en aquesta vida. Si més no, han coartat àmbits com: fantasia, imaginació, sorpresa, admiració, gratitud, curiositat…

La vida és un pou de possibilitats del que només ens cal anar-les extraient i experimentant. Les eines per accedir en aquest pou inesgotable podrien ser: Dedicació, compromís, esperit de transcendència, manca d'expectatives, confiança…

Deixa que un somni se’t faci realitat i veuràs que som nosaltres qui produïm els miracles

© ELS SOMNIS 

L'ENERGIA QUE REMOU OBSTACLES

Si fem cas d'aquella dita tant aclaridora que ens recorda a cau d'orella que "on hi ha un somni, hi ha un camí", el nostre horitzó personal s'eixamplarà 360º. Mirem on mirem, tot és possible. Si una cosa ens fa il·lusió només cal posar mans a l'obra. Donar-ho per fet i encaminar-nos-hi.

Quan es desperta en nosaltres aquella fal·lera per una cosa determinada, res no ens pot aturar. Si ens deixem portar per l'impuls primigeni que sentim a dins nostre ens anirem acostant a la consecució del desig de forma imparable. És una energia genuïna i potentíssima... però que nosaltres podem avortar no creient-hi.

Ningú més que un mateix és capaç de frenar una força tant poderosa com la que genera un somni, un desig il·lusionat. Per això, només un mateix pot assolir allò que vol en el fons del seu cor. Un somni és l'energia que remou tots els obstacles, que aplana el camí, que obre portes, que va guiant els passos i aclarint les idees fins arribar a la fita proposada.

Sense por de les errades engeguem noves idees, proposem-nos nous camins

© LA INQUIETUD DEL MOMENT

Està en risc, més que la vida, l'anhel de viure

La situació general degenera de forma accelerada. Els esdeveniments no fan més que confirmar les pitjors expectatives. La descomposició del Sistema és fa cada cop més evident. No per més previsible que fos deixa de ser una font d'angoixa creixent.

La manca d'horitzó de la forma de vida actual provoca l'immens esglai anímic que s'afegeix a les dificultats concretes de l'atur, la minva de drets socials, la reducció d'ingressos, la desinformació… Davant l'engany continuat i la corrupció establerta, el ciutadà se sent com un nàufrag enmig d'una tempesta paorosa.

No s'hi guanya gaire assenyalant culpables, demonitzant sistemes, clamant justícia. Està en risc, més que la vida, l'anhel de viure. Per que no es tracta de sobreviure, sinó de gaudir de la vida. Recuperar esperança, alimentar confiança, fomentar convivència són factors prioritaris per a reconstruir un altre estil de vida.

Veure tot el què hi ha de bo al voltant nostre que faci vàlida l’experiència de la vida

© PAGA LA PENA VIURE?

Anar descobrint coses que justifiquin i donin valor al fet de viure.

Ens hem parat mai a preguntar-nos si paga la pena viure. Quina raó hi ha per aquesta experiència de viure? Una bona pregunta i gens fàcil de respondre.

De sobte, apareixem en aquest teatre vital i ens hi anem movent sense tenir res clar. Quan els interrogants acudeixen a la nostra ment, mirem de trobar respostes a les grans preguntes: Qui soc? D'on vinc? Què hi faig aquí? On vaig?

De preguntes n'hi ha moltes, el que manquen son respostes. Una pista que se'ns dóna és aquella del "coneix-te a tu mateix". De totes maneres, seguint el camí que sigui, sempre s’arriba a una porta tancada que ens barra el pas a la resposta final. Sembla que no estem facultats per a saber tota la veritat i ens hem de conformar amb intuir-la.

Una anàlisi freda porta a la conclusió que la vida humana no és un fet necessari. Sembla més aviat un experiment, un joc, un entreteniment… que uns éssers superiors han creat per a distreure’s.

Per ser feliços i conviure en pau, no ens cal "posseir" res, només ens cal poder-ne fruïr.

© ADONEM-NOS DEL PARANY

Sortim d'un sistema que ens te presoners d'unes necessitats fictícies

Un parany molt ben parat que porta a la desesperació a una massa humana desenganyada, desinformada, manipulada i amb la supervivència en risc, després del miratge d'un estat del benestar que ara de sobte es fa fonedís i provoca el "sálvese quien pueda". Una brusca realitat que te a tothom amb els nervis a flor de pell, sempre a punt per a l'enfrontament. 

El que busca el Poder és que li fem la feina bruta d'anihilar-nos, un objectiu que s'ha marcat i del que en va a la cerca amb aquest escanyament general de serveis i garanties vitals.

Un Poder que ens vol anorreats i servils.
Un Poder que ens atia els uns contra els altres.
Un Poder que ens ofega a tots i ens aboca a un enfrontament fratricida
Un Poder que ha generat aquesta desfeta social per fer-nos sentir impotents

Enamora’t de la llum... Enamora’t de la vida... Enamora’t, enamora’t…

 

© ENDAVANT I AMUNT

 Quines forces ens empenyen?

Quines coses hem de fer?

Quines certeses tenim?

Quines llibertats ens emparen?

 

Ens dominen els instints

Ens impulsen els sentits

Ens encenen els desitjos

Ens sadollen els plaers

El que m'interessa, el que l'interessa a la meva ment és contactar amb la meva ànima

© CONVERSES AMB L'ÀNIMA

Si vull ser feliç, potser que escolti la meva ànima

Abans d'anar a dormir li vaig preguntar a la meva ànima que era el que volia que fes, que esperava de "mi" i llavors va ser quan em vaig adonar que "jo" i la meva ànima érem la mateixa cosa, la única cosa… per que, qui era el que feia la pregunta?

Em vaig quedar un moment desconcertat per que tot i que som la mateixa cosa, el jo (la ment conscient) sembla que funcioni apart. Potser és com el reflex de l'ànima en un mirall, la part "existencial", la que està immersa en aquesta realitat experimental, la part que té el manament de viure per compte de l'ànima…

Ens pot servir el vell exemple del cotxe i el conductor. El cotxe és la nostra naturalesa física, mental i emocional. El conductor és l'ànima que li dóna vida, el posa en marxa, el guia… servint-se dels elements materials que el conformen. La ment el GPS, el cor el motor, el cos la carrosseria.

La millor i més ràpida manera d´experimentar una cosa es ajudant als altres a sentir-ho

© EL DONAR: Com aconseguir allò que volem

Vols saber com augmentar significativament la teva capacitat per aconseguir allò que vols? Es simple... dóna. Sí. Dóna! Ofereix! Lliura!

El que tu reps està en funció d´allò que dónes. Si vols rebre més, què necessites fer? Augmentar, en qualitat i en quantitat allò que lliures als altres. Si dónes més, rebràs més. En la mesura en que dónes el millor de tu... reps el millor de la vida.

Quan decideixes donar el millor de tu a una persona, no sempre reps d´ella quelcom proporcional al teu lliurament. Pot passar que ofereixis més del que rebis. I és que la vida aquí ens posa una petita prova en la que quasi tots ensopeguem: Semblaria que no val la pena de seguir donant el millor de tu, quan en la immediatesa no sembla haver-hi una retribució equitativa. Però si deixes de donar, deixes de rebre.

Afortunadament, hi ha dues claus per a no caure a la trampa. Una es la fe en el llarg termini. Des d´una perspectiva més àmplia de la vida, el que tu dónes et retorna... i usualment multiplicat!

La vida una cursa d'obstacles? Aquí rau la seva gràcia. Si tot fos planer seria avorrit.

© EL SENTIT DE LA VIDA

Inevitablement, fem cap al lloc que el nostre cor ens reclama

Quan pensem en el sense sentit de la vida i ens escarrassem per a trobar-n’hi un, ens podríem fer al menys dos plantejaments, segons quin sigui el nostre estat de creences.

Si creiem en quelcom transcendent i observem la potencia de l'energia vital que ens anima ens resultarà raonablement fàcil endevinar-ne el joc. Si ens guiem pel "si no ho veig no ho crec" només ens caldrà fixar-nos en l'excepcionalitat de tot el que ens envolta, que se'ns dóna abundant i gratuït, per a constatar la grandiositat d'allà on som ficats.

Una resposta que crec molt ajustada es aquella que diu que "el sentit de la vida es aquell que nosaltres li donem" com per exemple veure l'ampolla mig plena o mig buida. Si només ens fixem en els entrebancs, la vida se'ns pot arribar a fer antipàtica. Si només veiem els bons moments se'ns endolcirà en excés i ens pot desarmar enfront les dificultats.

Ens calen nous plantejaments, noves estructures, autèntiques relacions humanes.

© ENFRONTANT ELS CANVIS

Disposar-se a noves concepcions, confiar en la vida!

Quan una cosa s'acaba, costa adonar-se’n, costa acceptar-ho i el més difícil de tot és estar-ne segur. No hi ha certesa absoluta. No és blanc o negre. Hi ha molts aspectes aprofitables envoltats pels motius que donen peu a la desfeta. Ens acostumem a la rutina de la vida i això dificulta molt prendre decisions fermes i encertades.

Una vegada presa la millor decisió, que mai és la més fàcil, mirem d'alleugerir-la amb accions puntuals per mirar de mantenir allò que sembla que es pot aprofitar, però quan una part del plat s'ha florit, el conjunt es veu afectat i encara que dolgui cal desfer-se de tot. Treure la part malmesa no dóna per bona la resta, tot el conjunt perd l’atractiu i es rebutja al complet.

Sembla que el que toca és fer-ho ben fet, a fons, per donar opció a una veritable renovació que en pugui sortir. Cal triar, cal deixar anar una cosa per a estar disponible per a una altra. Som en època de canvis, de canvis radicals i a primera vista inversemblants. Som davant una mutació general on, o canvies, o et canvien.

L'edat del Sol, de l'esplendor, de refulgir... però la majoria fa servir per a tot les ulleres

© LA SOLEDAT: L'EDAT DEL SOL

Mirar de cara les coses requereix coratge i determinació. 

Quan ens encarem amb nosaltres mateixos sense les afectacions dels qui ens envolten, ens adonem de les coses amb tota claredat. Les coses són molt simples. La complicació apareix en el moment que volem fer-ne partícips als altres.

Si jo estic content i ho vull fer extensiu a un altre que està trist, aquest em rebutjarà i em farà sentir malament. I al revés, si jo estic trist i algú em vol fer participar de la seva alegria, seré jo qui l'engegarà a dida i el faré empipar.

Què vull dir amb tot això? Doncs que cadascú és un món, és únic amb els seus propis estats d'ànim i les seves creences. I s'ha de respectar i s'ha d'assumir. Ningú pot fer res per ningú. Oh, això no és cert! Doncs sí, mal que ens pesi no podem ajudar a qui no vol ser ajudat per tant tot depèn d'un mateix.

Podem estar segurs que cadascú de nosaltres aporta una qualitat única al seu entorn

© UNA MIRADA AL QUÈ ENS ENVOLTA

Tots contribuïm al bé comú sent tal com som

Moltes són les incògnites que ens aclaparen. S'han perdut quasi tots els punts de referència per orientar el nostre dia a dia i ja no dic els nostres projectes de futur. Ens resulta una cosa ben desconeguda el caire que ha agafat la dinàmica social.

Els que som de mitjans del segle passat hem conegut les mancances i la grisor però també la il·lusió i la esperança en un futur més o menys utòpic. En els nostres primers anys gaudíem de plaers senzills per que no en disposàvem d'altres: La societat de consum no s'havia desplegat encara, avantatge que va suposar-nos un desenvolupament més creatiu i interactiu.

Els "valors" que ens varen inculcar, eren la major part d'ells esterilitzadors quan no aterridors, però ens servien de referència per jutjar la vida per on anàvem movent-nos. D'altra banda n'hi havia de molt vàlids barrejats que ens van definir com a generació: La honradesa, la lleialtat, la companyonia, la confiança, l'esforç personal…

Alternatives millors per sortir de la sotragada? Què esperes per posar-la en pràctica.

© LA FÓRMULA MAGISTRAL

M'interessa, per sobre de tot, estar bé? El remei a l'actual situació el tenim a les nostres mans: ESTIMAR-NOS ELS UNS ALS ALTRES.

Caram, quina fórmula tant poc original! Quin concepte més suat i redit! A més, què senzill és dir-ho i que complicat sembla d'executar. Però és així. No hi ha més cera que la que crema !!

M'explico. Després de donar-li algunes voltes al desesperançat estil de vida actual en caiguda lliure i sense indicis raonables de recuperació en cap aspecte, he arribat a la conclusió que ens hem d'obstinar a aplicar el precepte mil·lenari per difícil que ens sembli la seva implementació.

Estem dotats de la facultat d'estimar i exercir aquesta facultat ens pot proporcionar bàsicament dues coses ben palpables: benestar propi i bones relacions amb el nostre entorn.

La pregunta que ens hem de plantejar podria ser: M'interessa, per sobre de tot, estar bé? Per òbvia que sembli hem de respondre-la ja que a la vida tot té el seu preu i segons el què responguem caldrà pagar-ne un de diferent.

El bienestar anhelado es un tesoro presente en cada acción sencilla y cotidiana

CAMINAR DE FORMA SAGRADA

Caminar de forma sagrada, un texto de un chamán sioux, llamado Alce Negro.

Los sioux una tribu de nativos americanos que vivían en el territorio de lo que ahora es Estados Unidos. Alce Negro, que murió en el año 1950, alcanzó a transmitir parte de las tradiciones y rituales de su pueblo, que fueron publicadas en un libro llamado, precisamente, Alce Negro habla.

Caminar de forma sagrada es hacer de la vida un arte,
vivir cada momento como si fuera el último,
dar cada paso como si fuera el primero.

Inspirar amor y conciencia en este frágil cuerpo nuestro
y entrar en el cuerpo mayor que todos compartimos.
Ver que cada paso debe ser dado con ligereza,
sin forzar nada, sin crear más ego.