Inevitablement,
fem cap al lloc que el nostre cor ens reclama
Quan pensem en
el sense sentit de la vida i ens escarrassem per a trobar-n’hi un, ens podríem
fer al menys dos plantejaments, segons quin sigui el nostre estat de creences.
Si creiem en
quelcom transcendent i observem la potencia de l'energia vital que ens anima
ens resultarà raonablement fàcil endevinar-ne el joc. Si ens guiem pel "si
no ho veig no ho crec" només ens caldrà fixar-nos en l'excepcionalitat de
tot el que ens envolta, que se'ns dóna abundant i gratuït, per a constatar la
grandiositat d'allà on som ficats.
Una resposta que crec molt ajustada es aquella que diu que "el sentit de la vida es aquell que nosaltres li donem" com per exemple veure l'ampolla mig plena o mig buida. Si només ens fixem en els entrebancs, la vida se'ns pot arribar a fer antipàtica. Si només veiem els bons moments se'ns endolcirà en excés i ens pot desarmar enfront les dificultats.
Una visió
equilibrada seria la d'acceptar que la vida ens depassa, que la vida és un
procés en el que estem immersos com si fos un riu en el que estem lliscant.
Aquest viatge fluvial ens aporta innombrables moments de plaure mentre anem
sortejant els obstacles que ens demanen la nostra atenció permanent.
La vida una
cursa d'obstacles? Ben mirat podem dir que sí i aquí rau la seva gràcia. Si tot
fos planer seria avorrit. Els entrebancs no són més que sacsejades per que no
ens endormisquem i ens perdem l'espectacle que desfila davant nostre. Mil i una
meravelles al nostre abast, de la més insignificant a la més grandiosa. Des de la
petita meravella del cristall d'un gra de sorra a l'espurneig majestuós dels
estels. Des de la innocent alegria d'un nadó a l'enginy extraordinari acumulat
per la saviesa humana.
Atrapats en
les menudeses del nostre dia a dia, enterbolits per petits problemes personals,
se'ns escapa la màgia extraordinària que ens envolta. Una màgia que ho amara
tot i que si ens hi deixem agombolar ens omple de benestar sintonitzant-nos amb
l'harmonia de tota la creació.
La veritable
felicitat la percebem a través de les nostres emocions, fruit d'experiències
que s'apartin de la rutina diària. Una possibilitat que tenim a tocar
constantment per a la que ens cal deseixir-nos de la tensió amb que vivim.
Deixar-nos anar. Deixar-li fer a la vida. Confiar-hi. Una confiança ben
diferent, però, de la seguretat que la nostra por habitual voldria.
La vida ens fa
arribar allò que més ens convé i de la forma més adient, quan hi estem en
sintonia o, dit d'altra manera, quan volem viure realment, quan ens obrim de
forma incondicional a noves experiències. Aquí és on encaixa allò de la
confiança que dèiem més amunt. La vida posa en contacte tot allò que està en la
mateixa sintonia, tot el que vibra en la mateixa onda vital.
A la vida no
hi ha casualitats. Tot te una raó i es mou empès per l'energia que hi ha en
tot. Com un imant, que atreu a cada pol magnètic els encenalls metàl·lics, la
vida ens va guiant segons sigui la nostra polarització energètica cap allà on
s'orienten els nostres desitjos, les nostres emocions, els nostres anhels.
Les tensions a
la nostra vida esdevenen quan ens resistim a donar els passos que el nostre
esperit ens demana. Quan ofeguem els nostres somnis i les nostres ànsies de viure.
Sense errades,
sense imprevistos… som allà on volem ser. Amorosament, inevitablement, fem cap
al lloc que el nostre cor ens reclama. La vida no fa res més que portar-nos-hi
EL CAMI DE LA VIDA
________________________________________________
Joan Martí - 13/8/2021
(Publicat en aquest bloc el 4.06.2012)
No hay comentarios:
Publicar un comentario