Si vull ser feliç, potser que escolti la meva
ànima
Abans d'anar a
dormir li vaig preguntar a la meva ànima que era el que volia que fes, que
esperava de "mi" i llavors va ser quan em vaig adonar que
"jo" i la meva ànima érem la mateixa cosa, la única cosa… per que,
qui era el que feia la pregunta?
Em vaig quedar
un moment desconcertat per que tot i que som la mateixa cosa, el jo (la ment
conscient) sembla que funcioni apart. Potser és com el reflex de l'ànima en un
mirall, la part "existencial", la que està immersa en aquesta
realitat experimental, la part que té el manament de viure per compte de l'ànima…
Ens pot servir el vell exemple del cotxe i el conductor. El cotxe és la nostra naturalesa física, mental i emocional. El conductor és l'ànima que li dóna vida, el posa en marxa, el guia… servint-se dels elements materials que el conformen. La ment el GPS, el cor el motor, el cos la carrosseria.
Però no em
vull distreure en detalls. El que m'interessa, el que l'interessa a la meva
ment conscient és contactar amb la meva ànima -la veritable essència que soc-
per esbrinar què és el que haig de fer, què és el que vull fer, què és el que
m'agrada: el què li agrada a la meva ànima!
En el llibre
"Tenir cura de l'ànima" es parla de tot això que m'estic plantejant.
Recordo vagament allò de que l'ànima es comunica amb la ment conscient a través
del cos, per mitjà de les sensacions i la intuïció. I que aquesta comunicació
es va tornant cada cop més forta fins que li fem cas: L'ànima sap el que vol i
ens ho fa saber!
Però, què
entenem per ànima? Podríem anomenar-la també l'esperit, l'energia vital que ens
dóna suport, la força que ens "anima", que ens manté vius. Ben cert
que, quan aquesta energia afluixa la seva intensitat vital, ens sentim
"desanimats". Quan l'energia se´n va, el cotxe es para, el cos -la
carrosseria- mor.
Així doncs,
aclarides les coses, qui mana en nosaltres el cotxe o el conductor? El jo o la
nostra ànima? A qui hem d'escoltar? A qui hem de satisfer? De qui ens hem de
refiar?
Si vull ser
feliç, potser que escolti la meva ànima. Ningú com ella sap el que més em convé
per que ella soc jo i el que ella em demana és el que "jo" vull, així
de simple o al menys aquesta és la meva conclusió.
Deixem que
sigui l'ànima "el conductor" la que meni els nostres passos. Deixem
el jo, "el cotxe" en les millors mans que pot estar… en les úniques
mans que pot estar!
Siguin quines
siguin les nostres creences la realitat és la que és i paga la pena
ajustar-nos-hi. Per molt estrany que se´ns faci, en podem fer la prova i gaudir
dels resultats.
MUSICA PER A L’ANIMA
--------------------------------------------------------------------
Joan Martí – 16.08.2021
Publicat en aquest bloc el 23/5/2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario