© LA INQUIETUD DEL MOMENT
Està en risc, més que la vida, l'anhel de viure
La situació general degenera de forma accelerada. Els esdeveniments no fan més que confirmar les pitjors expectatives. La descomposició del Sistema és fa cada cop més evident. No per més previsible que fos deixa de ser una font d'angoixa creixent.
La manca
d'horitzó de la forma de vida actual provoca l'immens esglai anímic que
s'afegeix a les dificultats concretes de l'atur, la minva de drets socials, la
reducció d'ingressos, la desinformació… Davant l'engany continuat i la
corrupció establerta, el ciutadà se sent com un nàufrag enmig d'una tempesta
paorosa.
No s'hi guanya gaire assenyalant culpables, demonitzant sistemes, clamant justícia. Està en risc, més que la vida, l'anhel de viure. Per que no es tracta de sobreviure, sinó de gaudir de la vida. Recuperar esperança, alimentar confiança, fomentar convivència són factors prioritaris per a reconstruir un altre estil de vida.
El panorama
que es desplega al voltant nostre encongeix l'ànima i desferma el plor. És un
terratrèmol que tot ho esfondra. La devastació que ens aclapara no ens deixa
esma per a res. Com encarar la dura realitat? Deixem-nos sentir el desconsol
per tot el que hem perdut; per tot el que podia haver estat i no ha pogut ser.
Siguem
compassius amb nosaltres mateixos quan pensem en allò que potser no vam fer
prou bé i que ha contribuït a la desfeta general. Deixem que flueixi la pena i
el desencís. Buidem-nos de tristors i retrets. I una vegada ben plorats i
consolats, aixequem-nos i mirem tot el que podem fer. I com fer-ho, ben
diferent de com fins ara ho hem fet.
Si d'alguna
cosa ha de servir la patacada que hem rebut és per a no repetir errades. Hem
après a un preu molt alt la finitud de les coses. S'imposa doncs viure amb
senzillesa, amb gratitud, amb pau. Compartir, intercanviar, donar, estimar…
quins reptes més adients per a una nova forma de viure!
Si ens sembla
massa dura la proposta, preguntem-nos on ens ha portat el competir, lluitar,
enganyar i què vam fer per assolir el benestar del que gaudíem. Ens el vam
trobar, ens el van donar per atrapar-nos quan els fèiem falta i ara ens el
treuen quan ja no ens necessiten. Els vam donar la nostra llibertat a canvi
d'un plat a taula. Molt barata els hi vam vendre i ara ens n'adonem o encara
no?
Ens han tan
malacostumat que ens sentim impotents, inermes, incapaços de fer res pel nostre
compte. Vinga endavant que com més tardem més dur serà! És hora d'assumir el
repte. És el moment d'agafar les regnes de la nostra vida. No ens calen
dirigents, cadascú és el seu propi director.
Sense por de
les errades engeguem noves idees, proposem-nos nous camins. Confiats en les nostres forces, aixequem-nos des de zero i
construïm un món més bell.
No ens espanti
la gran tasca per que es ben al nostre abast. Podem fer de la nostra vida una
font inexhaurible per que: El cel és nostre límit !
NOUS CAMINS
---------------------------------------------------------------------
Joan Martí – 20.08.2021
Publicat en aquest bloc el 13/6/2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario