30/8/21

Les nostres possibilitats son infinites, però tampoc cal atabalar-s’hi massa amb això

© LA CONFIANÇA: Una manera de viure

A la vida tot és possible però tot te un preu.

Per què anem espantats per la vida? Per què sempre pensem que les coses aniran malament?  Tot és al nostre abast, això sí, hem d’ajupir-nos i agafar-ho: No ens ho posaran a la boca i ens ho mastegaran! “Quien algo quiere, algo le cuesta” O és que no ens dóna plaure descobrir les coses pel nostre compte?

La Vida ens procura tot el que necessitem i ens inspira tot el que ens pot il•lusionar per que ens estima i vol que siguem feliços. Aquest misteri que és la Vida no seria possible sense la nostra existència i aquesta interrelació és fructífera si cada part fa el que li toca. La Vida donant-nos l’alè i nosaltres experimentant tot allò que ens doni plaure per a que el gaudi sigui compartit.

Posar-se del costat de la vida, treure’s importància, apartar-se del mig... relaxa molt i fa que, tot el què ha de succeir, succeeixi més fàcil i ràpid.

Preguntem-nos: Flueixo amb la vida i permeto que em proporcioni tot el que necessito d'una forma senzilla? Accepto que els meus plans són els de la vida i jo un simple instrument per a manifestar-los en la realitat?

Les nostres possibilitats son infinites, però tampoc cal atabalar-s’hi massa amb això. Si som de mena tranquil•la gaudim de la calma, si som inquiets, belluguem-nos tant com vulguem. Del què es tracta es d’anar donant resposta fidel al què sentim i a com ens sentim; anar a favor dels nostres sentiments i no en contra.

A la vida tot és possible però tot té un preu. Com més alt sigui el nostre desig més alt serà el preu que haurem de satisfer i també més gran serà la satisfacció en gaudir-lo. En qualsevol cas, si no estem disposats a pagar-ne el preu deixem que la situació flueixi: Ja tornarà a presentar-se i potser llavors estarem més predisposats per enfrontar-ne el preu.

No serveix de res queixar-se de no poder fer el que voldríem fer. Tot i que només depèn de nosaltres, de vegades potser tampoc no ens convé i cal confiar en que és el millor per nosaltres el que ens esdevé en cada situació. Forçar les coses és anar contra corrent i desconfiar de la vida.

Si no ens hi veiem amb cor no ens hi capfiquem ni ens recriminem per la nostra indecisió, mandra o por. Guardem les energies per una nova situació en la que ens trobem amb més convenciment i la força apareixerà. De vegades “no toca” i la vida sap el què es fa. O sigui que confiem-hi i si realment és una cosa que ens fa molta il•lusió, quan sigui l’hora, ens hi llençarem de cap!

CONFIANÇA

--------------------------------------------------------

Joan Martí - 30.08.2021

elcamidelavida@gmail.com

Publicat en aquest bloc el 10/9/2012

 

No hay comentarios: