Sortim d'un sistema que ens te presoners d'unes necessitats fictícies
Un parany molt ben parat que porta a la desesperació a una massa humana
desenganyada, desinformada, manipulada i amb la supervivència en risc, després
del miratge d'un estat del benestar que ara de sobte es fa fonedís i provoca el
"sálvese quien pueda". Una brusca realitat que te a tothom amb els
nervis a flor de pell, sempre a punt per a l'enfrontament.
El que busca
el Poder és que li fem la feina bruta d'anihilar-nos, un objectiu que s'ha
marcat i del que en va a la cerca amb aquest escanyament general de serveis i
garanties vitals.
Un Poder que ens vol anorreats i servils.
Un Poder que ens atia els uns contra els altres.
Un Poder que ens ofega a tots i ens aboca a un enfrontament fratricida
Un Poder que ha generat aquesta desfeta social per fer-nos sentir impotents
Un Poder que de fa temps només fomenta la violència d'una ferotge competència social.
Un Poder depredador de tots els valors humans com la justícia, la llibertat, la solidaritat…
Un Poder que promou ídols que ens enlluernin i ens distreguin en camps superficials com l'esport, la moda, la música, el cinema…
Un Poder que denigra o arracona les tasques o els tarannàs emotius, creatius, sensibles, imaginatius…
S'ha dit que som un 99% enfront un 1% però a la pràctica estem tots dispersos i espantats i per això anem caient en el parany de barallar-nos entre nosaltres per comptes d'anar plegats a la cerca d'un nou model de vida, arraconant aquesta dinàmica inhumana que ens han inculcat.
Adonem-nos del parany que ens han parat, tan és qui en sigui l'instigador. Davant la injustícia i la violència institucional, cal evitar caure-hi i tornar-s'hi de la mateixa manera. Sortim d'un sistema que ens te presoners d'unes necessitats fictícies. Per gaudir de la vida no ens calen la majoria de les coses que ens tenen atrapats econòmica i emocionalment.
Sinceritat, confiança, col·laboració, responsabilitat… són eines que cal tornar a fer servir en el nostre viure de cada dia. Tots depenem de tots i entre tots ho podem fer tot.
Hem d'equilibrar els drets que ens pertanyen amb els deures que ens
obliguen, per què la llibertat d'un acaba on comença la de l'altre. En el
respecte mutu hi tenim la clau per obrir un nou estil de vida ben lluny dels
dictats religiosos, polítics i econòmics.
Per canviar l'estat de coses actual, cal tenir present aquells savis
consells:
"Reculls
el que sembres".
"Tot el que donis et retornarà multiplicat".
"Fes als altres el que vols que els altres et facin a tu".
Per ser feliços i conviure en pau, no ens cal "posseir" res, només
ens cal poder-ne fruïr.
Hem vingut al món despullats i ens n'anirem igual.
Pensem-hi
GAUDIR LA VIDA
(Publicat en
aquest bloc el 3/9/2013)
No hay comentarios:
Publicar un comentario