COM IL.LUSIONAR-NOS EN TEMPS DE DESIL.LUSIONS?
 |
| EL RACÓ DEL PENSADOR |
La
veritat no és allò que descobrim sinó allò que creiem.
Antoine
de Saint-Exupéry
*
* *
El
mal que ens turmenta no està en el lloc en què ens trobem, sinó
en nosaltres mateixos. Estem sense força per suportar qualsevol
contrarietat, incapaços de tolerar el dolor, impotents per gaudir
de coses agradables, sempre descontents de nosaltres mateixos.
Sèneca
*
* *
Ningú
no pot fer que et sentis infeliç si tu no li ho permets.
Franklin
D. Roosevelt
*
* *
La
desgràcia és literalment inevitable, i quan apareix, per la raó
que sigui, l'excepció, la sort, la chance, el luck, la seva
presència ens inunda de llum inusitada i meravellosa, és una cosa
que té la frescor de la sorpresa -és una propina.
Josep
Pla
*
* *
Fes
desaparèixer la il.lusió, i així deixaràs també de queixar-te i
de sentir compassió per tu mateix; i, quan deixis de queixar-te i
de sentir compassió per tu mateix, desapareixerà també el dolor.
Marc
Aureli
*
* *
Les
il.lusions ens fan reaccionar en moments difícils, ens permeten
recuperar l'esperança, ens ajuden quan estem cansats, apàtics,
desil.lusionats, i ens proporcionen la força necessària quan
necessitem tornar a creure en nosaltres.
M.
Jesús Álaba
*
* *
La
il.lusió no és el contingut de la felicitat, però sí el seu
embolcall. Tenir il.lusions és viure mirant en direcció al futur
i, per tant, tenir metes, reptes, objectius i un pla per acomplir.
És important viure amb il.lusió perquè és el motor que ens mou i
ens condueix sempre a alguna cosa millor, a millorar-nos a nosaltres
mateixos.
Luís
Rojas Marcos
*
* *
Tots
tenim la capacitat d'afrontar amb ànim els reptes de la vida, però
a vegades perdem el contacte amb la font d'energia interior. Per
poder gaudir-ne hem de conrear alguns sentiments clau, com ara la
passió, l'alegria, l'esperança i el sentit de la vida. Si ens
centrem en això, estarem més satisfets amb el nostre projecte
vital i descobrirem un propòsit superior a nosaltres mateixos.
José
Antonio Marina
*
* *
L'ànima
té il.lusions, com l'ocell té ales. Això és el que la sosté.
Víctor
Hugo
*
* *
Preguntes desil.lusionants:
-
La il.lusió ha tingut i té bona i mala premsa. De vegades parlem de fer-se il.lusions, d'il.lusions també es viu, és un il.lús, no toca de peus a terra... Amb tot, la il.lusió és també una poderosa eina per viure. Com ho veieu?
-
N'hi ha que diuen que la il.lusió és la nostra millor companyia, la nostra aliada més fidel davant les dificultats i de la vida en general. Hi esteu d'acord?
-
Si la pèrdua, l'absència d'algú o d'alguna cosa, és allò que ens empeny a crear, l'art, o qualsevol activitat creativa, és una bona manera de recuperar la il.lusió?
-
La creativitat és de les coses que ens fa sentir la vida amb sentit, que val la pensa ser viscuda?
-
Com us ho feu habitualment per recuperar la il.lusió o les il.lusions? Quines estratègies us acostumen a funcionar? Quins automatismes se us posen en marxa davant d'una pèrdua d'il.lusió o il.lusions?
-
Amb els anys, costa cada cop més recuperar la il.lusió o il.lusions perdudes?
-
Amb els anys, cada cop costa més mobilitzar recursos i energies? O no? O no necessàriament?
-
Les il.lusions acostumen a anar associades a projectes o a grans projectes?
-
No és un perill això?
-
Llavors, quan tenim vuitanta i més anys, enmancar-nos un projecte, estem condemnats a viure del tot desil.lusionats?
-
La il.lusió, doncs, hauria d'estar més vinculada al present, a cada moment viscut?
-
Seria convenient entrenar la nostra percepció de la realitat perquè no estigui tan centrada en allò que ens manca, i més en allò que tenim?
-
Seria bo quedar-nos amb la il.lusió d'allò que tenim?
-
Les il.lusions construïdes sobre projectes a llarg termini, no tenen molts números d'esdevenir estèrils? El marge d'interferències, de conflictes, de problemes... d'incertesa, no és molt i molt gran? No ens arrisquem massa a jugar-nos-ho tot a una sola carta, i a més a més, una carta molt llarga?
-
Fóra bo ser capaços, si més no, de fraccionar, de segmentar les distintes etapes d'aquest gran projecte? Així, valorant els petits passos assolits, no ens arriscaríem tant a la possibilitat de desil.lusionar-nos?
-
Hauríem de procurar compensar una mica la il.lusió, posem per cas, pel que pensem cfer durant l'estiu, amb la il.lusió pel que estem fent ara, aquests dies? És bo i convenient deixar que el present se'ns esmunyi entre els dits?
-
Posar tota la il.lusió en una cosa tan incerta com el futur, no és arriscar-nos molt?
-
La il.lusió, la possible il.lusió per un projecte no hauria d'anul.lar la il.lusió pel present. Hi esteu d'acord?
-
La il.lusió pel proper cap de setmana no aconseguei, tot sovint, esborrar d'il.lusions i de possibilitats de gaudir la resta dels dies de la setmana?
-
Vivim moments no gaire il.lusionants pel que fa al futur. Això de centrar-nos una mica més en el present i a exhaurir totes les possibilitats no és més necessari avui que mai, per no desil.lusionar-nos?
-
Cal, més que mai, procurar afrontar les petites coses de cada dia amb el màxim d'il.lusió?
-
En una època en què hem rebaixat les nostres expectatives, estem més preparats per fer aquest canvi de valoració del dia a dia?
-
Cal procurar entrenar la mirada cap al present i també cap al nostre interior, perquè tot sovint tenim recursos i capacitats que desconeixem que tenim?
-
Vénen temps d'aprendre a redireccionar la mirada cap a l'interior?
-
En un món cada cop més inestable i incert, cal cxercar una mica d'estabilitat en la nostra fortalesa interior?
-
Habitualment sentim a dir: la il.lusió de la meva vida seria tenir... Què en penseu?
-
Si focalitzem la il.lusió en els objectes, què ens queda d'il.lusionant en època de crisi?
-
I l'àmbit de la relació, no podria ser un continent fascinant i il.lusionant?
-
Conèixer més a fons els nostres fills, la nostra parella, els amics... no pot ser també il.lusionant?
-
I anara a prendre un cafetó amb algú que fa molt o poc temps que no veiem?
-
La crisi és també una oportunitat per ser capaços d'il.lusionar-nos per coses que van més enllà dels objectes de consum?
-
De les desil.lusions, dels fracassos, n'aprenem o en podem aprendre molt? A través seu podem aprendre i descobrir nous motius, nous projectes per il.lusionar-nos?
-
Com és que bona part dels joves d'avui en dia estan tan poc il.lusionats? Tot s'explica per l'actual crisi?
-
Segurament mai no hi ha hagut cap generació de pares tan preocupats pel benestar i la felicitat dels seus fills, i paradoxalment, assistim a l'eclosió d'una generació de joves majoritàriament desencisats i mancats de vitalitat. Com us ho expliqueu?
-
Com viuen els nostres joves, posem per cas, els seus desenganys sentimentals? Com és que s'enfonsen tant i tan?
-
Si no tenim, o deixem de tenir, il.lusions pròpies, es pot viure des de la il.lusió o il.lusions dels altres, per exemple, les dels fills?
-
Els fracassos, les desil.lusions, sobretot les primeres, ens ajuden a recalibrar les nostres il.lusions? Ens ajuden també a tocar de peus a terra?
-
Ser capaços d'incorporar sempre alguna petita novetat en les coses rutinàries de cada dia, ajuda a mantenir viu el foc de la il.lusió?
-
Hi ha persones especialitzades a robar-nos, a xuclar-nos, les nostres petites o grans il.lusions?
-
N'hi ha, per contra, que amb el seu caràcter, amb la seva forma d'actuar, ens fan venir ganes de viure i d'enganxar-nos a la vida?
-
Un optimista fantasiós que no toca gaire de peus a terra és capaç de fabricar il.lusions consistents?
-
Ser capaç d'acceptar que les coses són com són i no com voldríem, desitjaríem o necessitaríem que fossin, és un bon antídot contra les decepcions?
-
Les il.lusions utòpiques, plantejar-nos objectius inassolibles, realment ens ajuden? O són el camí directe per a una desil.lusió colossal?
-
L'espiritualitat, procurar conrear l'espiritualitat, pot ajudar-nos a mantenir viva la il.lusió?
-
La quantitat i freqüència de les nostres desil.lusions depèn molt del tipus de creences més o menys funcionals amb què intentem gestionar la nostra vida?
Joan
Bosquet
Cafè
Filosòfic del Vendrell
No hay comentarios:
Publicar un comentario