 |
| EL RACÓ DEL PENSADOR |
El treball és el refugi dels que no
tenen res a fer
O.
Wilde
*
* *
Em
sembla que la vida està totalment mancada d'interès, i això
succeïa especialment quan treballava vuit o deu hores al dia. La
majoria dels homes treballen vuit hores per dia cinc dies a la
setmana. No hi ha cap raó per estimar la vida per qui treballa vuit
hores al dia, perquè és un derrotat. Dorms vuit hores, en treballes
vuit i vas d'una banda a l'altra per les bajanades que has de fer.
Algú que treballi vuit hores al dia li'n resten només una i mitja
lliures per a ell. Com és possible estimar la vida si només es viu
una hora i mitja per dia i es perden totes les altres hores? I això
és el que jo he fet durant tota la vida. I no la he estimat. Crec
que si hi ha algú que l'estimi és un enorme idiota.
No
hi ha manera d'estimar aquest tipus de vida.
Charles
Bukowski,
*
* *
El
desocupat supera sempre, com a home, l'enfeinat.
Quan
parlo d'oci i d'ociositat, no creureu que em refereixo a vosaltres,
els mandrosos?
F.
Nietzsche
*
* *
Als
vuitanta anys encara sóc un nen. Quan vinguis a buscar-me als
noranta, oblida't de mi i espera'm fins que en faci cent. Com
més vells, més forts, i res de deixar que els nostres fills
ens mimin. Si vols llarga vida i salut, ets benvingut al nostre
poble, on rebràs les benediccions de la naturalesa i
descobrirem junts els secrets de la longevitat.
Clubs
d'Ancians d'Ogimi
*
* *
Tots
els problemes de la humanitat provenen de la incapacitat de l'home
d'estar assegut, sol i en silenci.
*
* *
Sospito
que en el segle XXI es donarà encara més importància al fet de
construir-se una vida que
a construir-se un mitjà
de vida. Per tant, a mesura
que la gent sigui més conscient de la seva pròpia mortalitat i de
la necessitat de comprometre's amb valors significatius, tots
prestarem més atenció al llegat personal que volem deixar.
Alex
Pattakos
*
* *
Tenir
presa vol dir no estar en el que cada moment s'ha de fer. Vol dir
tenir el cap en un altre lloc, en una altra cosa, en el que vindrà.
Cada vegada més persones es passen els dies anant d'una banda a
l'altra, sense parar mai i que, quan ens troben, ens diuen: tinc
pressa, faig tard, m'esperen, ja ens veurem d'un moment a l'altre. I,
al capdavall, no fan absolutament res. I així, el que s'anomena fer
bé les coses no es produeix. En realitat, és impossible d'aturar-se
en el que es fa, dedicar un mínim de lentitud en els successius
moments del present, fer les coses ben fetes.
Josep
Pla
*
* *
Algunes
qüestions:
-
Tot funciona millor amb una certa activitat? Tant la ment com el cos ens ho reclamen?
-
Així, doncs, l'activitat és una de les claus del benestar físic i psicològic?
-
La ment i el cos ocupats ens allarga la vida?
-
Ha de ser, però, quan es tracta d'un actuar que ens atorga sentit?
-
O fins i tot, l'actuar per actuar, sempre és millor que l'apatia i la inacció?
-
Estar ocupats permanentment consultant els emails, els watsapps, facebook... ens fa sentir bé?
-
Hi ha formes d'estar ocupats postisses, artificials, neuròtiques que són com una escapatòria desesperada per evitar trobar-nos amb nosaltres mateixos?
-
Diríem que un estrès sa i desitjable és aquell en què puntualment m'activo, però després em relaxo?
-
I, per contra, un estrès insà seria aquell en què estic permanentment ansiós?
-
Quan em sento bé i en tinc ganes, faig coses. És així habitualment? O més aviat, faig coses i em vénen ganes de fer coses? Què acostuma a venir abans, la motivació o l'acció?
-
A Ikigai, la gent no es jubila mai. És clar que la paraula jubilació, en el nostre sentit occidental, no existeix. Jubilar-se, aquí ve a dir acabar. I al Japó, indica més aviat un canvi d'aires, on procures estar ocupat en alguna cosa, i gairebé sempre fent la teva aportació a la comunitat. Què en penseu?
-
Com ho veieu aquest continuar aportant coses a la comunitat d'una manera no productiva?
-
Què us sembla això de procurar sentir-se un membre útil i actiu de la societat, i no un individu ja aparcat?
-
La dieta d'Ogimi consisteix en la llei del 80%; és a dir, quan menges i notes, que estàs ja al 80%, deixes de menjar. És el que d'una manera habitual i majoritària practiquem per aquí?
-
V. Frankl no es va cansar mai de proclamar que quan la persona perd el sentit de la seva vida, emmalalteix. Si no tenim un per a què viure, se'ns enfonsa tot. Els habitants d'Ogimi sempre tenen un motiu per llevar-se al matí, alguna cosa que si ells no fan, quedarà per fer. Diríeu que aquest és un dels secrets si no d'una vida més llarga, d'una vida més plena?
-
V. Frankl també deia que allò que atorga sentit a una persona pot divergir molt del que li atorga a una altra. D'acord. Però també insistia en què siguin quin siguin les activitats capaces d'injectar un sentit a la nostra vida, totes es conjuguen amb el verb estimar. És això?
-
Són activitats, doncs, en què l'aspecte més pròpiament productiu, si hi és, és només secundari. Hi coincidiu?
-
Pot ser que algú que realitza una feina pesada, sense cap al·licient i mal pagada, amb tot, sigui capaç de trobar-hi un sentit?
-
Voldrà dir això que s'hi hagi de resignar per sempre més? Voldrà dir que no s'ha de lluitar per defensar unes condicions laborals justes i més humanes?
-
Voldrà dir, però, que el sentit o no d'una activitat està més enllà de la pròpia activitat, què depèn força de la consciència amb què la realitzem?
-
Cal tenir un treball remunerat perquè la vida tingui sentit?
-
Quan tenim o estem patint una determinada situació vital complexa i que ens trasbalsa, per on començaríeu a gestionar-la d'una manera més funcional: pel que pensem, pel que sentim o per les accions i comportaments?
-
Una persona té el caràcter que té, o més aviat, el caràcter es forma i, per tant, és conseqüència del que hom fa? Podem, doncs, canviar el nostre caràcter directament?
-
Ens aniria bé, com a filosofia de fons, pensar que el món és un lloc imperfecte, que les persones també ho som, però que, amb tot, està ple de possibilitats de creixement i realització?
-
Caldria, doncs, interrogar-nos sobre quin és el nostre combustible existencial, quin tipus d'activitats ens fan mantenir la passió per la vida?
Joan
Bosquet
Cafè
Filosòfic del Vendrell
No hay comentarios:
Publicar un comentario