© UTOPIA OBLIDADA
En aquest bloc ja
hem parlat diverses vegades de la UTOPIA (uns enllaços al final).
Avui voldria insistir-hi
oferint les idees de Mark Fisher exposades en el seu llibre Deseo postcapitalista on planteja un fet esgarrifós: El sistema
ens ha fet oblidar el desig de la Utopia!
Sobre el desig i la utopía segons Fisher
El capitalisme no només controla l'economia, sinó que ha colonitzat els nostres desitjos més íntims, atrapant-nos en allò que va anomenar realisme capitalista: la sensació generalitzada que el capitalisme és l'únic sistema possible i que ni tan sols no podem imaginar una alternativa.
• El parany del desig capitalista
és que el sistema ens convenç que som lliures consumint «llaminadures», però
això només produeix una satisfacció buida i depressió crònica.
• Hem d’entomar la insatisfacció
personal (com l'estrès laboral o l'esgotament mental) i deixar de veure-la com
una errada individual per entendre-la com un problema polític col·lectiu.
• Recuperar la capacitat de
somiar: Desitjar la utopia significa alliberar la nostra energia de les urpes
del mercat per tornar a imaginar futurs radicals i maneres de vida radicalment
diferents.
• Utilitzar la música, el cinema
i la cultura popular no com a mer entreteniment, sinó com a eines capaces
d'obrir esquerdes al realisme capitalista i mostrar-nos que altres mons són
possibles
Encaminar-se cap
una utopia és quelcom que demana esforç i convicció. La premissa bàsica és
creure-hi, considerar-la possible i sobretot desitjable.
Haurem de donar
la raó a en Mark Fisher que va constatar la pèrdua del desig de la utopia entre
la gent d’avui dia que s’ha emmotllat al sistema capitalista -tot i les seves
aberracions- i s’ha instal·lat en la comoditat del mínim esforç conformant-se
amb llepolies que el deixen buit.
Fa un temps vaig
descobrir (i
també publicar) la pel·lícula El
Planeta Lliure (La Bell Verte) on la gent viu feliç i en harmonia.
Reveure-la podria ajudar a reviscolar el neguit per un món millor.
Hem de cercar a
dins nostre la consciència que ha de permetre’ns creure que hi ha un altre lloc
a on podem accedir si renunciem en el que estem immersos.
No és cosa simple
ni fàcil però el més terrible és que ens en hagin fet perdre les ganes fent-la
desaparèixer de l’horitzó de possibilitats.
Només és a les
nostres mans assolir la utopia que curulli les nostres aspiracions i desitjos
més pregons perquè ningú ens la oferirà.
El que tenim ara
a l’abast són substituts banals que ens distreuen del què realment ens convé i al què no
podem renunciar de cap manera perquè és la nostra raó de viure.
O així m’ho sembla
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 29 setembre 2026
______________________________________________________________
Referències publicades del tema UTOPIA
https://elcamidelavida.blogspot.com/2024/02/assumir-aquesta-proposta-pot-ser-la.html
https://elcamidelavida.blogspot.com/2026/06/no-desestimem-les-nostres-facultats.html
https://elcamidelavida.blogspot.com/2023/04/veure-venir-el-tsunami-i-quedar-se.html
Si
no podem imaginar un altre futur millor, serà impossible transformar-lo
Perquè
aquesta possible utopia es faci realitat, no només cal que hi posem ganes
El
futur no depèn només dels governs ni de les multinacionals; depèn de nosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario