© HORA DE FER REALITAT LA UTOPIA
En uns temps de canvi com els què ens trobem, sembla oportú plantejar-se una utopia que doni resposta als molts interrogants que ens aclaparen en tots els sentits.
Podem prendre
inspiració en el que va publicar Tomàs Moro fa cinc-centes anys per construir
un pla de vida que ofereixi un al·licient per als homes d'avui dia i ens llanci
a l'aventura amb una proposta que sent atrevida pugui donar peu a un
plantejament que il·lusioni.
Alguns aspectes que Moro va definir per a la seva Utopia van ser:
- cases repartides per sorteig
- lleis escasses i senzilles
- llibertat religiosa
- tasques agrícoles obligatòries i
rotatives
- jornada laboral de sis hores
- oficis elegits lliurement
- educació igual per a tots
- exempció de treball per a qui destaqui
intel·lectualment
- inexistència de diners
- sense propietat privada
- elecció anual d'un grup d’ancians per
governar
- reconeixement
del dret a l'eutanàsia
De fet, els temes
bàsics de sempre són: Salut i educació, casa i feina, llibertat i autonomia...
però el que ho ha malejat tot són els diners.
Podríem viure
sense diners?
Començar per
eliminar tots els deutes i subvencions. Disposició d’una eina d’intercanvi no
especulativa ni acumulable per facilitar una nova relació entre nosaltres
prioritzant el valor d’ús i no el de propietat.
Tenir de tot, a
disposició de tothom: Tot i que pot semblar una veritable “utopia” és tan
factible com el muntatge en què ara estem ficats.
Dissoldre la
cobdícia per a donar lloc al plaer de gaudir del que ens envolta de manera
natural i generosa: La llum, el sol, l'aigua, l'aire, els colors, les olors,
els sabors...
Posar en primer
lloc el gaudi de les meravelles que tenim al nostre abast és la manera de
redreçar-nos i recuperar la sendera adequada on trobar equilibri, benestar i
pau.
Per crear un
model de vida millor del que ara tenim, cal esbrinar allò que actualment ens fa
infeliços o, almenys, allò que ens dificulta l'accés a un viure feliç.
Un cop aclarida
aquesta qüestió essencial haurem de decidir per on comencem i anar-ho posant en
pràctica, gradualment o d'una tacada si és el cas.
Repeteixo,
l'important és saber què volem (i si ho volem). A continuació vindrà el com ho
fem i qui ho ha d'impulsar.
En qualsevol cas,
assumir aquesta proposta de manera decidida pot ser la manera de resoldre
l'atzucac on ens trobem.
O així m'ho
sembla.
________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 3 febrer
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
No hay comentarios:
Publicar un comentario