© EL NEGOCI DE CALAR FOC
Arriba l’estiu i els incendis fan puntualment
acte de presència com si fos
una conseqüència natural de la calor ambiental.
De sempre, que jo
recordi, els incendis tenen més tendència a produir-se quan es donen les
condicions de sequera i altes temperatures.
De sempre han existit persones amb instint ‘piròman’: alguna per pura diversió i altres per a fer mal al veí. En ambdós casos, potencials clients de psicòlegs.
© CADA DIA… UNA UTOPIA
Per començar, uns quants interrogants...
Ens agrada viure? Tenim prou estímuls per a
fer-ho?
Amb tantes dificultats, vivim per obligació? Quins
al·licients hi trobem a faltar?
L’estructura social on som ficats ens aclapara,
ens descoratja?
Què canviaríem per a trobar-nos-hi més a gust?
Hem pensat en com voldríem que fos el nostre entorn?
Dóna gust comprovar la vitalitat expressada en nombroses iniciatives ciutadanes encaminades a recuperar el poder de decisió de les persones per anar redreçant el desgavell provocat per l’aclaparadora i destructiva economia capitalista de la que els valors humans són la principal víctima.
Agafar el timó de
les nostres vides assumint una economia a escala humana i posant la vida en el
centre és la manera de sortir de l’atzucac on ens anat endinsant els fanàtics
de la riquesa i el poder.
És una joia constatar la resposta massiva de tantes persones a la crida vers la sensatesa i el veritable benestar.
© LA TECNOLOGIA ENS DESACTIVA
Un símptoma del desvetllament de les persones que s’està donant a rel de la degeneració provocada per la tecnologia és el cop de timó que Suècia ha impulsat en l’ensenyament i que suposa deixar de banda els artefactes tecnològics (telèfons, tauletes, ordinadors) i retornar als mètodes analògics (llibres, paper i llapis) una vegada constatada la baixada accelerada en els aprenentatges dels estudiants.
Les addiccions creades amb l’ús de la tecnologia ha fet minvar el desenvolupament de les pròpies facultats (llegir, escriure, entendre) cosa que comporta -a part d’aquesta pèrdua- la dependència d’eines alienes a la pròpia vida i que s’interposen en la comprensió, comunicació, expressió i creació humanes.
© OBRIM UN FORAT EN EL SISTEMA
RECUPEREM EL RESPECTE PROPI
Deixem de
distreure’ns amb les conseqüències i anem a les causes.
Diguem NO a tot
allò que ens perjudiqui i vulguin imposar-nos.
Descartem
haver-nos de ‘menjar amb patates’ tot el què ens apliquin a la força ‘pel
nostre bé’!
Per a tot el què
ens pugui afectar ens han de demanar el consentiment.
Es tracta de ficar-se per totes les escletxes del Sistema i concentrar-hi la nostra energia disconforme per anar obrint un gran esvoranc fins a desactivar el propi Sistema.
© UNA ALTRA MANERA DE VEURE-HO
A redós del
continu desgavell que ens envolta, que no para d’augmentar i embolicar-se, m’he
plantejat algunes reflexions que miraré d’exposar.
L’actual situació
‘d’aniquilació’ aparent de la humanitat, crec que podríem interpretar-la de
dues maneres:
1)
Com
una agressió de l’elit interessada en anorrear i fins i tot exterminar la plebs
2) Com una forma de fer reaccionar la gent per a que remunti la davallada de valors humans
© UN TOMB PEL PAIS DE LES IDEES
Alicia al país de les idees Una novel·la que transforma la història de la filosofia en una aventura trepidant. L’Alícia es qüestiona el món que l’envolta i es preocupa pel destí de la humanitat. També es pregunta com serà la seva existència.
En busca de respostes, inicia un viatge al país de les idees, on recorre els segles i les civilitzacions. Conversa amb Sòcrates, entra a la caverna de Plató, deambula amb Nietzsche o debat amb Freud a Viena. Viatja al Jardí d’Epicur, assisteix a una classe de Hegel, escolta Buda, coneix Montaigne, Descartes, Spinoza o Rousseau...
Tot plegat una bona excusa per a donar un repàs als pensaments de totes les èpoques a fi i efecte de mirar de treure l’entrellat per a donar resposta al repte de com viure bé la vida.
© JA HI TORNEM A SER ?
Malgrat que era
de témer, resulta inacceptable i escandalós que ens tornin a plantejar una
altra “plàndèmia” amb les mateixes incidències socials: confinaments,
mascaretes, vacunes...
Serem tant
mesells com per tornar-nos a empassar l’enganyifa descarada d’uns virus
inventats i contra els que suposadament no tenim defenses?
Ens cal plantar-nos
seriosament davant d’aquesta nova agressió justificada, com no, pel nostre propi
bé i la nostra salut.
Només la nostra estupidesa i una temença irracional als mals que interessadament ens pronostiquen, pot suposar que tiri endavant aquesta nova i miserable mostra d’opressió.
© DEAMBULANT PER LA VIDA
Passar a la rereguarda
No sempre es pot
estar a primera línia, ni és convenient, ni d’utilitat. Cal donar el relleu a
noves persones i a noves visions de la vida.
Fer un pas al
costat pot ser molt beneficiós. Donar-se un descans per ‘recarregar bateries’ i
descobrir noves perspectives, va bé.
A la vida tot és moviment, tot flueix. No és bo estancar-se, cal renovació, noves orientacions. anar obrint noves senderes.
© CONFIANÇA HUMANA
A la revista mensual Tothosap, a més d’informacions sobre activitats i festes, hi apareixen escrits de diverses temàtiques que sovint aconsegueixen captar l’atenció del lector. De la recent edició de Setembre voldria referir-me a l’escrit Confiança Humana on s’expressen uns sentiments que crec que molts compartim.
D’entrada es ressalta, per part de l’articulista, la confiança en l’esser humà per acabar rendint-se a l’evidència de la impossibilitat de restaurar la situació actual. Davant l’anorreament general, es decanta per la “posta a zero” de la civilització actual (per mitjà d’un meteorit!) i així donar opció a una nova oportunitat a l’espècie humana.
© LA VIDA ÉS UN GRAN DO O UNA ESTAFA?
Però deixant de
banda aquesta opció bàsica, l’experiència vital no deixa de ser un plantejament
semblant als gladiadors romans que estaven sotmesos a una lluita constant entre
ells per a sobreviure mentre suposaven un espectacle per als qui s’ho podien
permetre.
El cas és que aterrem en aquest món amb data de caducitat incorporada i sense manual d’instruccions. Disposem d’unes facultats físico-mentals i una consciència amb la que ens podem donar el vistiplau o no als nostres actes.
© SEGUIR PICANT FERRO FRED
Per molt que ho
veiem venir, per molt que ens consti de forma inapel·lable, per molt que en
parlem, seguim aturats sense prendre les decisions que la realitat ens reclama
amb urgència.
L’apagada general
de fa uns dies és una demostració més de per on van els trets. No voler-ho veure és una constatació més de la línia de
control en la que estem submergits de fa temps.
Amb un simple clic tots quedem en el desvaliment més miserable i encara ens entretenim amb el “sexe dels àngels” per comptes d’encarar d’una vegada la transcendència d’aquest sotmetiment.
© QÜESTIÓ DE SUPERVIVÈNCIA
Ens cal tocar de
peus a terra i replantejar-nos moltes coses: creences, aspiracions,
compromisos, necessitats, valors... Hem de bregar amb les circumstàncies que
ens envolten i per això cal ser realistes i pragmàtics.
Si donem un cop
d’ull a la nostra situació, salta a la vista el destarotament en el que estem
sumits i que ens provoca desorientació i impotència alhora que contradiccions
anímiques.
Tenim uns principis, una consciència de la vida, que ens han portat a una dissonància cognitiva amb tal com el món sembla desenvolupar-se.
.jpg)
© EL JO ESCINDIT I VENÇUT
L’esplèndida
exposició efectuada per la Begoña Roman en el marc del Vilapensa amb la denominació genèrica del Jo
Trencat m’ha impulsat a fer-ne una referència a més d’incloure en el bloc el
vídeo complet de la seva xerrada gravadaper PTV
Que el Jo actualment
està derrotat, si més no, desmoralitzat és quelcom molt evident i penós, demanant
fondes reflexions per a mirar de trobar-li sortides.
Hi ha unes expressions curtes, però greus, que són ben reals:
© LA REALITAT
Hem d’assumir-la tal com se’ns presenta, tal com
és?
La situació
general és la què és, ens agradi més o ens agradi menys, i al seu davant només
hi caben dues postures: acceptar-la o rebutjar-la (i potser també una tercera:
passar d’ella).
La qüestió és que
molts (inclòs jo mateix) la voldríem canviar, la voldríem d’una altra manera.
Si més no, la voldríem més amable i equitativa, més acollidora i estimulant...
però és debades.
Les coses són com són, sigui per la maldat dels que disposen del poder material o bé perquè és el que li toca al període destinat a la nostra civilització actual.
© SORTIR DEL MIG DEL PAS
Tantes voltes que
li donem a “canviar al món” i potser el que caldria és que ens enretiréssim,
que sortíssim del mig del pas i deixéssim que les coses fluïssin i s’assentessin
per si soles.
Que poca costum
tenim (per no dir nul·la) de renunciar a intervenir en tot el què passa o en el
què ens agradaria que passés!
Perquè serà que tenim la obsessió de que tot ha de ser “obra nostra” per a que tingui validesa com si la Natura fos cosa d’abans d’ahir?
© FEM SERVIR LA TÈCNICA DEL JUDO
Amb els nostres
opressors no ens hi hem d’enfrontar. Hem de servir-nos de la seva pròpia
embranzida per fer-los caure.
No hi hem d’entrar
en consideracions sinó que hem de PASSAR D’ELLS totalment. Hem d’anar a la
nostra sense fer cas ni de normes ni d’obligacions ni de lleis que ens
perjudiquen.
Res de demanar-los o reclamar-los allò que sigui ben nostre per dret natural. Agafem el què ens convingui sense burocràcia servil.
Ens hem d’acostumar a pensar i actuar des del nostre interès deixant de banda les queixes que només generen frustració i alimenten la part fosca dels que ens controlen.
© EL RECURS DE L’ACCEPTACIÓ
Quan amb arrogància
ens creiem els reis de la creació només ens cal donar un cop d’ull a la nostra
realitat física dins del Univers on no representem ni una volva de pols.
Sense sortir del
sistema solar, que podem considerar com el nostre “pati d’escola”, la nostra
insignificança ja és clamorosa i ens situa en la nostre veritable importància.
Aquestes observacions venen a tomb de la creença en la influència que podem tenir en el desenvolupament de les coses que ens envolten (i de nosaltres mateixos).
© ANEM PER FEINA
FEM UN MÓN NOU: Passos bàsics inicials
Com amb totes les
fites que vulguem assolir, ens cal establir un programa, uns passos graduals
per aconseguir-ho de manera factible.
En el propòsit
vital de crear un món habitable a la mida humana i donades les circumstàncies
actuals en les que ens trobem podem fer moltes coses (o deixar-ne de fer)
Per tal d’anar-nos desvinculant del sistema en el que estem atrapats, tenim a ma tres aspectes que ens ho poden facilitar:
© FEM UN MÓN NOU
Una tasca
estimulant i necessària que podem començar per nosaltres mateixos. Desfer-nos
de impotències i dubtes per anar de cara a coses noves, concretes, constructives...
Fem servir tota
la nostra energia a imaginar i crear un món nou: Prou de malgastar l’energia en
reclamacions, queixes o frustracions. Tota la nostra potencialitat enfoquem-la en
organitzar-nos.
Una vegada ens haguem “buidat” de pensaments inútils dediquem-nos a definir i dissenyar el món que volem per a fer-lo gratament habitable per a tothom.