© ELS DOLENTS VAN A L’INFERN
De fet, els dolents i els ‘bons’ ja hi són tots. Ja no ens poden atemorir
amb anar a l’infern perquè ens l’han portat fins a nosaltres i sembla que ens hi
trobem la mar de bé.
Prou que ens adonem de les barrabassades que ens estan infligint però
nosaltres anem tirant com si res. És allò de ‘qui dies passa anys empeny’.
Doncs no senyor, estem al mig de la foguera que cada cop s’estén més i crema no tan sols els bens materials sinó els espirituals que són els que ens haurien d’importar.
Cremen les nostres ànimes, en honor del ‘banyeta’ i ens afegim a la
cohort dels seus adeptes, renunciant a la nostra dignitat i raó de ser humana.
Ens cal revoltar-nos contra els que ens oprimeixen i esclavitzen assumint
que podem perdre comoditats i ‘seguretats’ que no són més que el mòdic pagament
per la nostra submissió.
Ara si ja ens va bé fer de turiferaris dels que manen i sotmetre’ns a
totes les obligacions que ens imposin i a la pèrdua de la nostra essència humana,
doncs endavant fins a la nostra extinció.
Si el que volem és gaudir del paradís que és la Terra i de la riquesa de
la vida i la convivència entre els humans, ens hem d’apressar a llançar al foc
a tots els que només ens volen mal.
Ha arribat un moment que allò de ‘parar l’altra galta’ és una befa i el
què cal és ser conscients de la nostra obligació de defensar la nostra existència.
Si questa responsabilitat se’ns fa massa costeruda, acostumats com estem
a viure còmodament, pensem que allò del què ara gaudim ens ho aniran traient
fins a quedar a mercè dels seus capricis que no són altres que l’esclavatge i l’extinció.
No estem acostumats a lluitar, a defensar-nos. Fa massa temps que l’estat
del benestar ens ha narcotitzat, com la droga ‘soma’ del Món feliç d’en Huxley. Si l’has llegit ja saps de què parlo.
O sigui que la cosa està ben clara: O ells o nosaltres. Recordem que el
temps va corrent igual que les mesures que ens van aplicant els nostres ‘estimats
protectors’.
A veure doncs si quan ens hi vulguem posar ja serà massa tard. La data
2030 se’ns presenta com un topall límit per a prendre decisions definitives.
Per tant una de dues: o fem una bona foguera amb tots els ‘personatges’
que ens maltracten o ens allunyem totalment dels seus modus de vida i en
comencem una de veritablement humana.
O així m’ho sembla.
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 27 juliol
2026
_________________________________________________________________________
Artícle molt aclaridor:
LA MALEZA SON ELLOS
Los que incendian nuestro país son los mismos que nos
quisieron vacunar, los mismos que llenan el campo de placas y molinos, los
mismos que dividen a la sociedad civil con feminismos, LGTBInismos, inmigración
desordenada, los mismos que se inventan una crisis climática inexistente para
quitarte tu coche, tu casa, tu aire acondicionado, tus filetes, tu pescado
fresco, tus verduras, los mismos que convierten tu coche en una cápsula de
control, los que te quieren quitar el dinero en efectivo para poderte tener
preso. Son los mismos que aran el cielo con aluminio. El aprovechamiento
posterior del terreno quemado para otros menesteres es secundario, no es el
motivo principal. Ellos necesitan crear "crisis climática", sensación
de miedo, apocalipsis, para después justificar la destrucción absoluta del
sector primario y la soberanía alimentaria…
LLegir article complet: https://astillas4.blogspot.com/2026/07/la-maleza-son-ellos.html
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario