28/12/23

Toca no defallir i anar a l’encontre de la saviesa que tots tenim, per a veure-hi clar

© QUI ÉS EL QUE PASSA, EL TEMPS O NOSALTRES?  

El fet d’assenyalar etapes en el temps marcant dies, setmanes, mesos, anys... és un costum arrelat que ens dóna una sensació de control, si més no, d’estabilitat.

Així quan arriba el 31 de desembre en diem final d’any i al 1 de gener, començament d’any i ens apressem a fer balanços d’allò fet i previsions o desitjos del què volem (voldríem) fer.

El temps així formatejat és una roda que es repeteix de forma contínua a través de les quatre estacions (hivern, primavera, estiu, tardor) amb les seves diferents situacions climàtiques.

Però la veritat és que el “temps humà” és un contínuum que depassa aquest esquema.

27/12/23

Hay mucha gente, millones, que están haciendo de su forma de vida una alternativa

MILLONES DE PERSONAS                    

Hacía mucho tiempo que no recibía noticias suyas. El teléfono le va unas veces y otras no y, sobre todo, ella no le da mucha bola. La poca plata que tiene la utiliza para otras cosas.

La conocí hace años en Tucumán, en el norte de Argentina, y fue la persona que me enseñó a dejar que de la boca saliera un “Te quiero” dirigido a una amiga. Ella rondaba los veinte y yo tenía diez más, pero siempre pensé que esos años extra que le sacaba estaban vacíos de muchas cosas que aprendí de ella.

A vivir con poquísimo. A saber que los conocimientos importantes para la vida no eran los que estudié en la universidad. A llevar las ideas ecologistas y feministas a la práctica desde las miradas de personas que habitan las periferias.

23/12/23

Gaudiu, celebreu, agraïu tot allò que suposi alegria, companyonia, benestar anímic

© BENEIT SIGUI EL MITE DE NADAL

Tan si ho feu en el pla profà com en el sagrat, gaudiu d’aquest esdeveniment que, malgrat pugui ser real o no, suposa una gran font de tendresa i alegria.

L’ésser humà ha necessitat al llarg dels temps mites, històries, relats en fi, que li alleugerissin les inseguretats, els dubtes, les pors, la ignorància del desconegut.

I és que, davant de tan de misteri, una mica d’explicació –per poc versemblant que sigui- ha estat sempre benvinguda i acollida.

Els fets que s’han narrat de fa més de 2000 anys són, sinó verídics, tan entranyables que és lògic que hagin arrelat en l’imaginari popular per tota una colla de raons.

20/12/23

La implicació de la Dra Nadiya ens ha d’esperonar a agafar les regnes de la nostra vida

© UNA FIGURA DIGNA DE LLOANÇA

Doctora Nadiya Popel

Doctora en medicina a qui se li ha privat el dret a la seva professió a més d’imposar-li elevades multes pel sol fet de no combregar amb les mentides imposades pel relat oficial.

Una persona senzilla i admirable, exemple impecable de compromís i lliurament generós, víctima de brutal assetjament laboral i personal per raó de les seves conviccions.

La seva qualitat humana s'ha fet evident en la iniciativa d’oferir atenció sanitària per defora del sistema oficial corrupte, promovent l’autosuficiència en la gestió de la salut amb remeis alternatius efectius.

19/12/23

La planta es una estructura modular, colaborativa, distribuida y sin centros de mando

EL FUTURO ES VEGETAL                     

Extracto de "El Futuro es Vegetal" de Stefano Mancuso /2017

Una planta no es un animal. Esta afirmación puede parecer la quintaesencia de la banalidad, pero me he dado cuenta que nunca está de más recordarlo. Lo cierto es que nuestra idea de una vida compleja e inteligente corresponde a la vida animal, y como, inconscientemente, no encontramos en las plantas las características típicas de los animales, las catalogamos como seres pasivos (es decir, “vegetales”), negándoles cualquiera de las capacidades típicas de los animales, desde el movimiento a la cognición. 

Es por eso que, cuando vemos una planta cualquiera, debemos recordar que estamos observando algo que está construido a partir de un modelo completamente distinto del modelo animal. Un modelo tan diferente que, comparados con él, los alienígenas del cine de ciencia ficción no son más que simpáticas fantasías infantiles.

18/12/23

La vida ens posa entrebancs per a que ens adonem que toca canviar quelcom

© A HORES D’ARA, ON SOM?               

A l’escrit de finals de l’any passat És hora de decidir què volem, entre d’altres coses, hi deia:

“Preparem-nos per a fer realitat la societat que volem, on resplendeixin uns valors que mai haurien d’haver desaparegut. Es tracta de situar cada cosa al seu lloc i guiar-nos per una escala de valors que posi la vida al capdamunt, sostinguda en la dignitat i la llibertat humanes.

Cal destriar el gra de la palla, endreçar els nostres costums, omplir-nos de pau, optar per la senzillesa. Cerquem a dins nostre totes les potencialitats de què disposem i lliurem-nos-hi.

Una vegada presa la decisió i mantenint-s’hi, l’univers -la Vida- farà la seva feina i nosaltres en serem els beneficiaris. No és tan difícil, només cal deixar-se portar amb plena confiança”.

15/12/23

Nou projecte de distribució enfocat en clau de proximitat, salut i sostenibilitat

FINAL PERÍODE D’OBRES                

LA GATERA COOPERATIVA

BUTLLETÍ N.6

L'inici de l'activitat s'atansa

Les obres que van iniciar-se al mes de juny estan arribant al seu final.

Amb un cost total de 120.000€, aquesta fase de projecte, construcció, equipament i maquinària ha culminat amb èxit.

Les millores inclouen una cuina professional i equipada, cambra frigorífica, sala de fermentació, lavabos, zona de vestuari, àrea de picking, espais de magatzem, formació, dinamització social, accés nou.

14/12/23

Renunciando a hacernos preguntas creamos una tecnología que solo ofrece respuestas

LA TOTALITARIA CULTURA DE LAS RESPUESTAS

Desde los más catastrofistas que auguran la extinción de la especie hasta las lecturas más cándidas que hablan de la neutralidad y las posibilidades que brinda la tecnología para superar los límites de la humanidad, el debate sobre la aplicación de la Inteligencia Artificial (IA) abarca diversos posicionamientos. Aun cuando parezca imposible llegar a un acuerdo, en lo que todos parecen coincidir es en que, en breve, lo que consideramos “humano”, deberá ser resignificado.

Pero, ¿de qué se trata este cambio? En una entrevista para Zenda, el filósofo alemán Wolfram Eilenberger, autor de libros como Tiempo de magos, responde a este interrogante rastreando los orígenes de la filosofía y el conocimiento humano. Haciendo suya una larga tradición, Eilenberger encuentra en los niños el elemento indispensable para comprender un proceso que, según él, está en riesgo con la IA.

13/12/23

Moltes maneres de viure i treure profit d’aquest do de la vida i cap millor que una altra

© LA RELACIÓ DE PARELLA… UNA QUIMERA?    

A partir de l’amor romàntic –o la conveniència- es promouen unes associacions de parella que aspiren a ser de durada indefinida... cosa que no és certa si considerem aspectes fonamentals.

La tendència a viure en parella és un fet ben arrelat a la societat. Altra cosa és la pervivència d’aquesta associació vital que, quan engega, sembla del tot indestructible.

El fotut d’aquest assumpte és que hi juguen emocions i aspiracions profundes que fan difícil saber discernir l’evolució d’un compromís que al llarg de la vida es veu sotmès a reptes diversos.

12/12/23

Fluir con la vida, confiar en que las cosas se van acomodando para nuestro bien

ACEPTAR LO INEVITABLE PARA ENCONTRAR LA PAZ

¿Alguna vez te has detenido a pensar que, tal vez, lo que te sucede en la vida ya estaba, de alguna manera, marcado? La palabra árabe MAKTUB, que significa «estaba escrito», se utiliza para referirse a la idea de que todas las cosas que nos pasan están predestinadas y forman parte del destino. Por lo tanto, relájate y tómate las cosas con calma, que el final ya está escrito.

¿Cómo puede influir en tu vida adoptar el significado de maktub?

En un mundo donde a menudo nos sentimos abrumados por la incertidumbre y el cambio constante, maktub nos ofrece una perspectiva diferente: la aceptación de que cada evento, cada encuentro, y cada desafío forma parte de un gran diseño. ¿Pero cómo puede este concepto influir realmente en nuestra vida cotidiana y en nuestra búsqueda de paz interior?

11/12/23

Buen Vivir es la satisfacción de las necesidades, la calidad de vida, el amar y ser amado

MANIFIESTO POR UNA VIDA MEJOR

¡Víctimas del régimen del demasiado, uníos!

Los breves lapsos de moderada libertad —aquellos que nos conceden las vacaciones estivales o a veces, los puentes largos— vienes acompañados habitualmente de una mezcla de bajona y lucidez que nos hace preguntarnos por las vidas que, individual y colectivamente, llevamos. Aun cuando la sana desconexión se diluye cada vez más por vía de la hiperconectividad y la no interrupción de la riada de últimas horas, parece que basta distanciarse unos pocos días de las rutinas cotidianas para tomar perspectiva y reflexionar sobre el sentido de todo esto. La primera cuestión es, ¿qué nos pasa?. La segunda es si podemos salir de ello.

Sobre la colonización del tiempo

“La regla del 8-8-8 para mejorar la autoestima y afianzar el pilar de tu bienestar”, anuncia un titular del periódico digital El Confidencial. Como una fórmula para optimizar el tiempo de trabajo, el de ocio y el de sueño, así se plantean en las secciones de salud o sociedad, las web sobre estilos de vida,

7/12/23

A nivell espiritual, la pau o el benestar, és el premi per les actuacions bondadoses

© CAPTENIMENT VITAL                       

Comoditat vs llibertat. S’ha de reconèixer que l’estatus quo més generalitzat està basat en el pragmatisme on els drets humans van a remolc dels avantatges “pràctics” del dia a dia.

És allò de “vaya yo caliente” si no puc dir en veu alta tot el què penso, però tinc un plat a taula, doncs “anar tirant”. Clar que el tema democràtic està molt bé, però primer és el primer.

O sigui que “l’ordre” va per davant dels drets individuals. El “bé general” té prioritat sobre els drets personals i això es manifesta arreu pels interessos econòmics.

6/12/23

Hay buenos argumentos a favor de un autocuidado propio en materia de salud

NÉMESIS MÉDICA                                  

Las grandes estructuras de acero y cristal de nuestros hospitales, centros médicos e institutos de investigación -las nuevas catedrales de la sociedad industrializada- se alzan sobre nuestros rascacielos urbanos desde Estocolmo a Wichita, y también en el mundo en desarrollo. En su interior, brigadas de médicos y ejércitos de tecnólogos dirigen ordenadores, reconstruyen nuestros cuerpos con bisturí e injertos, hacen que las moléculas bailen según un orden, presiden máquinas increíblemente complejas que respiran por nosotros, o bombean sangre o lavan nuestras células más íntimas. Desafían a la muerte y vencen a la enfermedad y la discapacidad.

Fuera, por cientos de millones, visitamos a nuestros médicos, certificamos nuestras enfermedades, somos procesados por las unidades de cribado multifásico, tomamos nuestras potentes (y peligrosas) pastillas y esperamos confiados nuestro envejecimiento y nuestras reanimaciones cardíacas. Colectivamente, estamos creando "salud".

5/12/23

Tenim la llum i la força que ens fa valuosos i envejats per aquells que volen espoliar-nos

© SI TANQUESSIS ELS ULLS, QUÈ VEURIES?

No és un contrasentit tancar els ulls per a veure-hi?

Un exercici interessant, sorprenent, instructiu. Canvia totalment l’escenari on habitualment som. Apareixen una pila de coses inesperades, imprevistes i tot embolcallat d’un clamorós silenci.

Un inhabitual silenci absent en el tràfec diari en què tots els sentits estan en constant tensió i estressats per mil estímuls que potser no ens importen però que ens afecten, vulguem o no.

Aconseguir crear un espai de silenci enmig de l’allau de sorolls que ens envolten és una fita inestimable que ens desconnecta temporalment i ens aporta un bany de pau i serenor.

4/12/23

La evolución se da desde afuera de la naturaleza o es ella misma quien la genera?

EL FUTURO NO ESTÁ PREDETERMINADO

Ilya Prigogine es uno de los principales responsables de nuestra visión actual del universo, en la que la imagen de un mecanismo eterno e inmutable dio paso a la de una obra en construcción en la que el tiempo juega un papel esencial.

¿Está el futuro predeterminado? ¿Cómo surgió el universo? ¿Cuál es el papel de la ciencia en el mundo actual? A los 83 años, con su bondad y lucidez, Ilya Prigogine contesta estas preguntas.

La nueva ciencia no habla de certidumbre, sino de probabilidad.

La modernidad es la búsqueda de la certidumbre, el control y el dominio. Y aún hoy, escribe Silvia Zimermann, pasadas décadas de la nueva ciencia, no toleramos la idea del caos; preferimos la supervivencia de un "orden desordenado", obsoleto y dañino que nos dé una seguridad falaz. Prigogine invita a pensar el caos como consustancial a la vida, y entenderlo con signo positivo: como ámbito de creatividad, de transformación y de oportunidad.

1/12/23

El reconeixement de l’àmbit espiritual és indispensable per desentrellar allò que ens cal

© UNA VIDA LAICA O RELIGIOSA? 

Aquest és un tema una mica cantellut però m’agradaria donar-hi alguna volta per a veure quines particularitats suposa viure de manera religiosa o bé laica.

Quedi clar a l’avançada que aquí no parlo d’espiritualitat (aspecte metafísic de la vida) sinó de formes o convencions en les que ens basem pel dia a dia.

Per centrar el tema considero religiós qui ret adoració a un Deu i n’observa els rituals establerts. En el viure laic només es considera vàlida la condició humana i el respecte pels seus valors.

30/11/23

La humanidad no puede volver atrás. La evolución es un camino de un solo sentido.

EL RADICALISMO ECOLOGISTA NO ES VIVIR EN CUEVAS

En su libro En llamasNaomi Klein hace unas afirmaciones que parecen muy radicales:

«No tiene nada de intrínseco para los humanos vivir bajo el capitalismo; los humanos somos capaces de organizarnos en todo tipo de órdenes sociales distintos, incluidas sociedades con horizontes mucho más lejanos en el tiempo y mucho más respetuosos con los sistemas naturales que sustentan la vida. De hecho, hemos vivido así durante la gran mayoría de nuestra historia, y muchas culturas indígenas mantienen vivas todavía hoy cosmologías centradas en la Tierra. El capitalismo es solo un pequeño accidente en la historia colectiva de nuestra especie».

Por supuesto, Naomi Klein es una anticapitalista convencida. De hecho, cualquiera con un poco de sensibilidad defiende, como mínimo, reformar el sistema capitalista actual. 

29/11/23

Deixem fluir els nostres sentiments i fem atenció a les nostres necessitats

© QUÈ VEIEM QUAN ENS MIREM AL MIRALL      

ALLÒ QUE MÉS NECESSITEM

Ens acostem a l’època de l’any en què acostumem a fer balanç i a expressar els nostres  desitjos que tenim habitualment arraconats en el nostre interior perquè no ens amoïnin.

I és que certament ens agradarien moltes coses que potser no tenim a l’abast i ens estimem més amagar-les, ofegar-les per a que no ens facin patir pel fet de no poder-ne gaudir.

En el fons del què es tracta és de comprendre’ns, d’escoltar-nos i fer-nos cas en allò que més desitgem, encara que no sempre sigui el que més ens convé, però és el que voldríem experimentar i fins que no ho provem no ens adonem de si és o no per nosaltres.

28/11/23

La vida, un tot entrelligat on a voltes som actors ocasionals de fets que afecten d'altres

© ELS CÀRRECS DE CONSCIÈNCIA  

Un xantatge emocional que ens atrapa per activa i per passiva. Tant si fas com si no fas allò que et sembla malament, la repressió interna està assegurada i no té aturador.

Tot s’ho fa un mateix sense trampa possible -només exageració o minimització- però el fet o el pensament hi és. Les circumstàncies són diverses i amb implicacions diferents.

Podríem definir uns quants escenaris en els que es presenten els càrrecs de consciència:

27/11/23

En un sistema de Dinero Libre, las transacciones se asemejan al intercambio de regalos

LA MONEDA DE LA COOPERACIÓN 

"La prosperidad es relacionarse, no adquirir."

El "defecto estructural irremediable" de nuestra civilización, que ha generado un sutil temor omnipresente y mitos catastrofistas durante miles de años, se manifiesta en todas las instituciones humanas, desde la ciencia a la religión, pasando por la tecnología, y los negocios.

Ninguna es independiente de las demás; ninguna puede cambiar aisladamente; sin embargo, cuando una cambia, todas cambiarán. Empecemos por donde la falla estructural es más clara y sus efectos más explícitos: la institución del dinero.

En el capítulo 4 se describe cómo nuestro actual sistema de dinero con interés genera la necesidad de un crecimiento sin fin, cómo encarna el pensamiento lineal, cómo desafía los patrones cíclicos de la naturaleza y cómo impulsa la conversión implacable de todas las formas de riqueza en dinero. 

24/11/23

No estalviem patiment al món si nosaltres estem tota l’estona patint per qualsevol cosa

© ELS LLUMS JA ES VAN ENCENENT

Com si res no estes passant i seguint la tradició, ja es van preparant els llums que són a punt per a l’encesa que tot ho il·luminarà i ens farà a tothom badocar.

Com cada any ja és a punt la polèmica sobre la seva idoneïtat (i el seu cost). D’opinions n’hi ha per tots els gustos. Des d’aquells megalòmans que pretenen una projecció a l’espai fins als garrepes que regategen cada llumeta.  

Estem d’acord que el motiu del desplegament lluminós té el substrat comercial corresponent però alhora els ens públics se n'aprofiten per a distreure al personal dels seus maldecaps quotidians.

23/11/23

Esa experiencia que se vive al levantar la vista, al pararnos y mirar la naturaleza

CALENDARIO SEKKI                              

Instrucciones para escuchar la poesía de la naturaleza

Mientras nuestros ojos se mueven por múltiples pantallas y nuestros oídos se centran en el ruido del día a día, los cambios estacionales nos esperan para contarnos todo lo que pasa desapercibido del campo. El milenario calendario sekki, un almanaque tradicional japonés, puede servirnos de guía para pararnos a sentir.


En Cómo no hacer nada: resistirse a la economía de la atención (Ariel), Jenny Odell, profesora en la Universidad de Standford, recupera un poema de Emily Dickinson para defender la importancia de mantenernos conectados con lo que nos rodea y percibir todos los detalles del mundo, dejándonos abrazar por la calma que se esconde en observar:

22/11/23

Desde cría tenía la inquietud de preguntar cosas, darle vueltas a temas fundamentales

CUESTIONARSE LAS COSAS              

Es placentero y no hay que tener miedo a la falta de respuestas

Imagina la posibilidad de que pudieras cogerte un año sabático y mudarte a una pequeña isla del Mediterráneo para no hacer nada. Nada de lo que se considera productivo, claro, porque hacer se pueden hacer muchas cosas. Entre ellas, muchas preguntas. Muchas reflexiones sobre nuestro tiempo libre y cómo lo vivimos, sobre el turismo, sobre el trabajo y sobre lo difícil que nos resulta salir de la dictadura de la productividad.

De todo eso va Gozo (Siruela, 2023), un libro a caballo entre la novela y el ensayo lírico, que supone el debut narrativo de la poeta y filósofa Azahara Alonso. Una invitación a la calma, a volver a aprender a respirar, y una reivindicación de nuestro derecho perdido al dolce far niente.

21/11/23

Les discussions i entrebancs que ens estalviaríem si en fóssim "usuaris habituals"

© LA PACIÈNCIA: Una virtut oblidada

Potser és la virtut més difícil de practicar i encara més en aquests temps en que la tecnologia sembla que t’ho serveixi tot al moment.

Però és una virtut indispensable en moltes situacions, des de la gestió de la natura (producció agrícola) o en les relacions humanes (comprendre l’estat anímic del proïsme) fins a molts aspectes de la vida (esperar el temps de maduració de les coses)

Per assolir un nivell de paciència adequat, la podríem adobar amb bones dosis de confiança en tot el què ens envolta (persones, esdeveniments...)

20/11/23

Una interpel·lació que ens fa la vida per a redreçar el nostre camí o triar-ne algun altre.

© LA SOLEDAT: Opció o condició vital?

D’entrada deixar constància que naixem i morim sols, per tant sembla que la tan debatuda soledat és quelcom inherent al nostre existir.

També podem recordar aquella sentència: Què val més, sols o mal acompanyats? A la pràctica però, no parem de cercar companyia i ens planyem si ens trobem sols.

D’acord que la vida és plena de contradiccions, dilemes, dualitats... Potser és el sistema com hem estat creats o com hem anat evolucionant (degenerant?)

La qüestió ben obvia és que no acabem de trobar la fórmula adequada: Sols? Acompanyats? Ambdues situacions tenen els seus pros i els seus contres i no ens estem de donar-hi voltes.

16/11/23

Només és un “joc” però potser ens desvetlla alguna cosa que ens convida a fer canvis

© EL PROTOTIPUS IDEAL                          

Al final d’aquest escrit s’inclou una llista amb 20 característiques de tota mena, sense cap ordre ni preferència concreta.

La idea és poder fer una tria dels 10 trets que creguem més definitoris de la nostra personalitat, els que ens semblin més adients per a nosaltres.  

Així podem fer una mica de “Déu” per a nosaltres mateixos i esbrinar quines qualitats ens agradaria atresorar a la nostra vida, sempre amb l’avinentesa que això només es tracta d’un exercici d’autoconeixement.

Tot i això, recordem que som “creadors” i per tant és a la nostra ma aconseguir el què ens proposem.

15/11/23

El mundo y la salud de los sistemas naturales deben ser nuestra primera preocupación

LA PRÁCTICA DE LO SALVAJE                 

Una indagación sobre la libertad

Gary Snyder (1930) es un escritor multifacético, poeta, ensayista y traductor, con una extensa obra que ha recibido múltiples premios, sin que eso le haya impedido ser leñador, marinero, granjero, monje budista, pionero del movimiento hippie, activista medioambiental, profesor universitario, viajero y sobre todo gran caminante de montañas azules que a su vez caminan. Un auténtico rebelde político y espiritual en un siglo que ha hecho tanto para borrar las huellas de la insumisión primordial que anida en los rincones más salvajes del alma humana y de los bosques acosados por el progreso capitalista. En castellano sólo tenemos traducidas dos de sus obras: La mente salvaje y el aquí presente La práctica de lo salvaje.

A este texto le calzan muy mal las clasificaciones en que encasillamos las obras literarias: no es exactamente un ensayo, aunque tiene mucho de ese talento, no es un relato de viajes, o memorias autobiográficas, aunque también las alberga, como también contiene poesía, historia y análisis socio-ambiental, e indagación espiritual y pasión utópica.

14/11/23

No calen grans propòsits sols que comportin compromís per donar sentit a l'existència

© TENIM CLAR EL QUÈ VOLEM?      

O en tot cas, el què no volem, que en principi és més identificable, però sempre cal tenir alguna cosa clara per anar tirant per la vida com més orientats millor.

Si més no, hem d’establir uns criteris que ens serveixin de guia per a definir allò que ens pugui il·lusionar i que ens permeti adreçar-nos-hi.

D’acord que en aquests temps tan revoltats sembla molt agosarat fer-se aquest interrogant perquè ja fem prou amb sortir-nos-en de l’absurd del dia a dia.

13/11/23

Ser lliure és poder triar i també equivocar-se. O sigui ser els amos dels nostres actes

© OPCIONS O DILEMES A LA VIDA         

A la vida podem fer un munt de coses però sempre se’ns presenten com a dilemes o opcions que cal triar abans d’actuar.

Algunes opcions són oposades altres són alternatives, en qualsevol cas hem de fer-ne alguna tria abans de posar-la en pràctica.

A tall d’exemple, aquí va un recull de situacions que demanen el nostre posicionament previ: 

10/11/23

Aplicar el pensamiento a lo importante: se disfruta más cuando hay gravedad en el tema

DISFRUTAR PENSANDO                      

Este artículo quiere ser un plan de batalla y una hoja de ruta para alcanzar el fin de empezar o volver a disfrutar pensando. Sé que parece difícil, pues cada vez parece haber más gente que ha renunciado a pensar de puro sufrimiento. Pero es precisamente porque es difícil que tenemos que intentarlo.

¿Le gustan Los Simpson? A mí sí. Y no solo porque sean tremendamente divertidos, sino además porque son una radiografía extraordinaria de la sociedad norteamericana, que conviene conocer, dada su relevancia planetaria. Whitehead dijo que toda la filosofía occidental era una serie de notas al pie de la obra de Platón; pues bien: toda la crítica social, política e individual sobre Estados Unidos es una serie de notas al pie de Los Simpson.

9/11/23

La visió de l’home sotmès, desorientat i esmaperdut provoca una gran compassió.

© UNA MIRADA SOBRE L’HOME ACTUAL

Vist des de fora, la situació de l’home actual és ben digna de compassió. Assetjat, ple de dubtes, desnortat i sense cap agafador per a poder reposar una mica dels embats que li venen de tots costats.

En totes les èpoques ha hagut de “buscar-se la vida” de la millor manera que ha sabut (i pogut) però és que avui en dia, mancat de les creences que abans suposàvem un cert confort enfront els misteris i entrebancs de la vida, la tasca es torna inaprehensible donat el desgavell que regna en tots els ordres.

Bé “ell s’ho ha buscat” podria dir algun setciències de pega. La veritat és que, tot i concordar amb la dita de que “no se’t planteja cap problema que no puguis resoldre”, en aquesta època sembla que ens hagin abocat literalment el cubell de les escombraries al damunt.

8/11/23

Els efectes de la violència són els que són i per això va bé estalviar-nos d’emprar-la

© SABEN AQUEL QUE DIU... La violència engendra violència?

Doncs això.

Quan dos es barallen de segur que cadascun d’ells té les seves raons, que no comparteix l’altre, però quan es comença una batussa al cap de cinc minuts ja no se sap qui ha sigut el primer de tirar la pedra. La qüestió és que, una vegada començada, ja no se sap com acabar-la.

Aquest fenomen de la violència tant es dóna a nivell individual com col·lectiu i amb les mateixes conseqüències. Parlem només de la violència explicita sobre la que paga la pena distingir-ne algunes modalitats.

7/11/23

Unes facultats que ens empenyen a saber-ne més però que ens deixen a mig camí.

© QUI DIES PASSA, ANYS EMPENY  

La vida s’escola tan si fas com si no fas. El temps és impassible, imparcial, indeturable. El gran rellotge d’arena que és la nostra vida va degotant contínuament.

Si el tinguéssim físicament al davant nostre ens esfereiríem. Per sort no és així i ens oblidem del pas del temps que, en silenci, va fent el seu curs al marge dels nostres maldecaps o alegries.

Allò que ja va proclamar l’Heràclit fa més de dos mil anys és un fet ineludible que no acabem d’aprehendre: Tot es mou, tot flueix, tot canvia, no hi ha res que romangui.

6/11/23

El model que imposa la societat no és l'únic que existeix i depen de tu elegir

PERSONES QUE VIUEN DE MANERA DIFERENT  

Hay muchas ideas preconcebidas sobre las personas que viven de manera diferente. Mucha gente piensa que la vida real es necesariamente esa vida sedentaria donde la felicidad se mide por las posesiones materiales. Trabaja para ganar dinero, para poder comprar una casa grande o un bonito coche y demostrar todo tu éxito social. Ésta es la forma de vida que nos impone el modelo capitalista.

Es un estilo de vida que conviene a muchos, pero no es el único estilo de vida que existe. Sin embargo, quienes optan por vivir de una forma alternativa están mal vistos por la sociedad.  Hay muchas ideas preconcebidas sobre las personas que viven de manera diferente.

Aquí hay cinco ideas reconocidas sobre personas que viven diferente:

3/11/23

Depèn de com valorem el “patrimoni” que som, si el volem conservar o el volem alterar

© L’HOME, NATURAL O TECNOLÒGIC?

Amb el desenvolupament en els camps de la genètica i la biotecnologia es plantegen alguns dilemes pel què fa a l’essència de l’ésser humà.

L’estat natural de l’home està sotmès als atzars de la vida en tots els sentits, tan als “bons” com als “dolents” que van confegint el seu esdevenir vital.

Avui de manera accelerada es va acostant la possibilitat d’incorporar en el seu cos i la seva ment unes “millores” o “capacitats” que poden donar-li un plus d’opcions a la seva vida.

Fins ara les millores que s’apliquen al cos humà són reparacions o substitucions d’elements malmesos, des d’un implant dental fins a un cor nou, sempre però sota la premissa de restaurar alguna funció afectada per a recuperar tot el possible la normalitat vital.

2/11/23

Un camp ampli i ben adobat on trobar un munt d’eines per poder viure satisfactòriament

© FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY

Les premisses que imperen al món casteller són del tot aplicables a la vida en general i més en aquests temps desmanegats en els que la majoria està molt desorientada (i enrabiada)

El fenomen dels castells no podem acabar-lo d’enaltir mai prou. Al formidable mèrit que tenen les construccions enlairades s’hi afegeixen en lloc destacat els molts valors que atresoren i dels que en podríem fer una llista ben llarga: solidaritat, companyonia, confiança, tenacitat, perseverança, inclusió (de classes, de gèneres, d’orígens)...

Una activitat social de màxims que es mostra exemplar i adequadíssima per a implementar els seus molts valors en la vida diària de cadascú de nosaltres.

31/10/23

Al final tenim dues opcions: Amoïnar-nos-hi o despreocupar-nos i viure tranquils...

© QUE BÉ S’ESTÀ QUAN S’ESTÀ BÉ

Sembla que la “tempesta” hagi amainat pel que fa a l’assetjament directe però és una calma enganyosa i més a la vista de les “distraccions” que s’han posat en marxa. Unes distraccions que alhora suposen un sofriment inadmissible per a tantes persones.

I és que no paren, no se’n poden estar de fer mal en tot el què fan. Van començar amb el fals virus i les seves perverses mesures, van seguir amb la guerra d’Ucraïna i ara revifen l’escenari permanent d’Israel.

Tot són distraccions –mortíferes distraccions- mentre preparen amb tranquil·litat l’assalt final contra la humanitat en conjunt. És abominable però és el què hi ha.

30/10/23

Confiança i força quan les coses aparentment es torcin, perquè és per al nostre bé

© A LA VIDA SEMPRE PASSEN COSES

En consonància a la dinàmica de la vida -en la que tot és canvi- així van presentant-se en el nostre esdevenir fets i circumstàncies que ens forcen a prendre decisions.

Quan ens sembla que més ben instal·lats estem en les nostres rutines, la vida ens sobta amb reptes no previstos però que sempre són adients per a nosaltres.

Potser no els hauríem cercat però en topar-nos-hi ens veiem obligats a replantejar-nos coses que donàvem per estables.  De vegades allò que ens passa és desagradable fins i tot dolorós, amb intensitat variable segons siguem més o menys receptius al què ens vol dir la vida.

27/10/23

Potser no podem canviar el món però el nostre testimoni i energia no serà endebades

© EL MERAVELLÓS EFECTE D’UN VIRUS

Poc s’ho pensaven els nostres estimats controladors el què aconseguirien amb la seva maniobra sibil·lina de “crear-inventar” un virus per atemorir la tropa.

Va ser un efecte imprevist o ja en tenien la intenció?

El què van aconseguir va ser despertar tot un moviment social de grups de resistència i oposició al frau plantejat i a les seves absurdes imposicions.

Un fenomen impensable abans, quan la gent anava i venia sense preocupar-se gaire d’altri, va produir-se de manera àmplia, motivada i entusiasta.

26/10/23

No hem de tenir por de l’aigua però hem de vetllar perquè la riuada no se’ns emporti

© ESTIMAR-SE UN MATEIX                 

Estimar-se un mateix és donar-se el respecte i l'amor que tots mereixem. Significa tenir en compte les nostres necessitats i acceptar-nos en totes les nostres facetes, atrevint-nos a ser qui som. Implica també no jutjar-nos ni criticar-nos per cada error que cometem.

Quan sembla que tot són incerteses, quan s’han quasi esvaït tots els agafadors morals, quan l’esdevenidor no s’albira amb claredat, cal centrar-se en el més important de la vida: Tenir cura d’un mateix, agombolar-se, amanyagar-se, escoltar-se, donar-se suport incondicional.

Ens hem de refer de les rebregades que ens arriben de tots els costats. Ens cal conrear la calma, la integritat, la confiança. La nostra fortalesa interior és el nostre objectiu prioritari.

25/10/23

Hi ha un munt de feina a fer i tots hi som convocats perquè ens afecta a tots

© REIMAGINAR L’EXISTÈNCIA                 

La Era de la Resiliencia és una anàlisi exhaustiva d’en Jeremy Rifkin on apunta una colla de visions de com és pot desenvolupar la humanitat per a sobreviure als perills que l’assetgen.

Ell anomena “resilvestrar” la Terra al procés de retorn de la humanitat al seu origen: la natura. Es tracta de reconèixer-nos una espècie més dins la complexitat de la vida sobre la Terra i per tant considerar tots els ésser vivents com a companys de viatge.

És evident que el nostre desenvolupament ens ha equipat amb moltes eines que ens permeten actuar de forma més àmplia però sense perdre de vista que pertanyem a la Terra que és qui ens manté vius dins la seva biosfera.