© TENIM CLAR EL QUÈ VOLEM?
O en tot cas, el què no volem, que en principi és més identificable, però sempre cal tenir alguna cosa clara per anar tirant per la vida com més orientats millor.
Si més no, hem d’establir
uns criteris que ens serveixin de guia per a definir allò que ens pugui
il·lusionar i que ens permeti adreçar-nos-hi.
D’acord que en aquests temps tan revoltats sembla molt agosarat fer-se aquest interrogant perquè ja fem prou amb sortir-nos-en de l’absurd del dia a dia.
Tot i la seva
dificultat però, fer-nos un plantejament racional del què ens convé més en la
nostra vida, és imprescindible per ajudar-nos a viure de manera constructiva i
enriquidora.
No cal que siguin
grans propòsits només que comportin interès i compromís per a donar sentit a la
nostra existència alhora que ens manté ferms i deslliurats dels paranys que ens
envolten per tot arreu.
Si estem
concentrats en quelcom, la nostra energia hi va canalitzada i no es malbarata
fent front als innombrables i estúpids dilemes que ens aboquen a raig per tota
mena de mitjans.
I ja que hem
parlat d’energia, afegir que, del bon ús que en fem, en repercutirà un millor
benestar i equilibri que ens farà surar per damunt de tantes escombraries que ens
escampen.
Si la tasca que
ens proposem està orientada a servir a d’altres l’aprofitament serà màxim i ens
retornarà augmentat.
Moure’s amb
estabilitat i confiança fent allò que creiem adient, a més de fer el què també
sigui necessari per al nostre confort i benestar, ens reportarà la dosis de
calma que ens cal per transitar enmig d’un escenari no precisament acollidor.
Sí, és un
equilibri constant a la corda fluixa dels vaivens de la vida, un funambulisme
excessiu i desagradable per la seva complexitat i durada, però és el pa que
s’hi dóna en aquesta època.
De res serveix
plànyer-nos de la situació. El què ens cal és cercar allò en el què puguem ser
útils i actuar en conseqüència que, torno a dir, no ha de ser extraordinari,
sinó útil per a algú.
La nostra
contribució a la vida es compon de parts diverses i disperses. De moltes
d’elles no en som conscients però tot el què fem i, encara més, tot el què som,
és de profit a la vida.
Per tant,
tranquils que, tal com va dir un, “tot s’aprofita”, i, una mica d’aquí una mica
d’allà, es va donant forma al món que ens envolta i ens sustenta.
Per això, i per
acabar, tots som necessaris, tots aportem quelcom necessari i només ens cal
poder-ne ser el més conscients possibles per a sentir que formem part del tot.
O així m’ho
sembla
______________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 14
novembre 2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario