© LA PACIÈNCIA: Una virtut oblidada
Potser és la virtut més difícil de practicar i encara més en aquests temps en que la tecnologia sembla que t’ho serveixi tot al moment.
Però és una
virtut indispensable en moltes situacions, des de la gestió de la natura
(producció agrícola) o en les relacions humanes (comprendre l’estat anímic del proïsme)
fins a molts aspectes de la vida (esperar el temps de maduració de les coses)
Per assolir un nivell de paciència adequat, la podríem adobar amb bones dosis de confiança en tot el què ens envolta (persones, esdeveniments...)
També per a fer-ne
més sovintejada la seva presència ens caldria desestimar la por que sempre és a
l’aguait per a enterbolir-nos i fer-nos dubtar de tot, en especial de nosaltres
mateixos.
Nosaltres
mateixos som el primer objectiu de la paciència perquè habitualment no ens
tolerem cap errada ni cap dubte. Necessitem moltes dosis de paciència per
apaivagar tanta exigència.
Si comencem per practicar
l’ús de la paciència en nosaltres mateixos estarem més preparats per a
emprar-la amb els altres i amb les situacions que la vida ens vagi plantejant.
Aquella dita un
tan humorística “al final tot s’arregla i si no s’arregla és que encara no és
el final” pot ser un bon recordatori per a respectar a cada cosa el temps que
necessita per a fructificar.
Aquí també s’hi escau
aquella altra dita de “per molt que matinis no es fa de dia més aviat”
La cultura de la paciència
que s’ha perdut en benefici de la immediatesa, ens deixa coixos per a assumir allò
que precisa d’un temps (la criança d’un vi al celler, l’aprenentatge d’un
nen...)
D’altra banda la
paciència és una eina que ens dóna el necessari suport en casos d’adversitat,
davant els que no hi podem aplicar cap altra mesura.
La paciència
també pot aflorar com a conseqüència de la nostra acceptació dels imprevistos per
a no trasbalsar-nos ni enfurismar-nos.
A la vida ens
topem amb moltes ocasions que ens demanen fer ús de la paciència que no seria
res més que posar una mica de fre a la velocitat desbocada que portem sense
adonar-nos-en.
L’aplicació de la
paciència ens permet reflexionar amb calma sobre els esdeveniments on som immersos
i les emocions que ens produeixen per així trobar una resposta assenyada als
fets.
Molta pedagogia cal
fer però per a que la menystinguda paciència recuperi el seu “estatus” de
virtut necessària i utilíssima. (Jo soc el primer d’apuntar-me a les llissons d’aprenentatge!).
La quantitat de discussions i entrebancs que ens estalviaríem
si fóssim “usuaris habituals” d’aquesta eina tan pregona com és la paciència.
O així m’ho
sembla!
__________________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 21 novembre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario