© QUI DIES PASSA, ANYS EMPENY
La vida s’escola tan si fas com si no fas. El temps és impassible, imparcial, indeturable. El gran rellotge d’arena que és la nostra vida va degotant contínuament.
Si el tinguéssim físicament
al davant nostre ens esfereiríem. Per sort no és així i ens oblidem del pas del
temps que, en silenci, va fent el seu curs al marge dels nostres maldecaps o
alegries.
Allò que ja va proclamar l’Heràclit fa més de dos mil anys és un fet ineludible que no acabem d’aprehendre: Tot es mou, tot flueix, tot canvia, no hi ha res que romangui.
El temps no n’és
cap excepció, almenys la percepció que d’ell en tenim.
Nosaltres
mateixos canviem sense que ens n’adonem sinó és després d’un lapse gran de
temps quan detectem menys cabell, grinyols a les articulacions, vista reduïda,
etc.
La qüestió és que
el nostre indicador vital va marcant el nivell “d’existència” de la què
disposem, dada però que no tenim a l’abast, tot i tenir clar el seu exhauriment
previsible i inapel·lable.
Aquest exercici
de valoració vital es pot aplicar a totes les coses encabides en un univers
que, no per immens i desconegut, deixa d’estar sotmès –encara que en una escala
major- al ritme del temps.
Tot plegat suposa
un escenari absurd a més d’incomprensible per al nostre enteniment. Aquí aniria
bé si algú pogués fer-nos-en cinc cèntims, si més no, per la curiositat que ens
desperta.
També saber quin
paper és el que realment hi fem aquí no aniria malament tenir-ho una mica més
clar. Altra cosa és que poguéssim estar-hi d’acord o no.
Però la realitat
és que ara anem del tot venuts, i a la ignorància cal afegir-hi el desconcert:
Tant de “tinglado” per acabar en res?
A no ser que hi
hagi una realitat ben diferent al darrera i no sigui tot tan inexplicable!
Versions
alternatives se n’han plantejat diverses però totes elles topen amb el “motor immòbil”
de l’Aristòtil: Quina és la causa inicial de tot?
El nostre bagatge
intel·lectual ens empeny a la recerca de raons intel·ligibles que expliquin un
panorama que ens inquieta i depassa la nostra comprensió.
El fet de que
disposem d’aquest component d’intel·ligència fa més complicada la situació
doncs no ens podem desentendre del tema així com així, cosa que a d’altres sers
vivents no els passa.
O sigui que a la
absurditat aparent d’aquesta història (la nostra història) s’hi suma un plus més de fotre-se’n en donar-nos unes facultats que ens empenyen a saber-ne més però que ens deixen
a mig camí.
Una burla
gegantina en la que estem immersos i que no podem desentrellar. Mentre ens hem
d’anar entretenint amb foteses. Una veritable i escandalosa broma de mal gust!
O així m’ho
sembla.
_________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 7 novembre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario