Al final tenim dues opcions: Amoïnar-nos-hi o despreocupar-nos i viure tranquils...

© QUE BÉ S’ESTÀ QUAN S’ESTÀ BÉ

Sembla que la “tempesta” hagi amainat pel que fa a l’assetjament directe però és una calma enganyosa i més a la vista de les “distraccions” que s’han posat en marxa. Unes distraccions que alhora suposen un sofriment inadmissible per a tantes persones.

I és que no paren, no se’n poden estar de fer mal en tot el què fan. Van començar amb el fals virus i les seves perverses mesures, van seguir amb la guerra d’Ucraïna i ara revifen l’escenari permanent d’Israel.

Tot són distraccions –mortíferes distraccions- mentre preparen amb tranquil·litat l’assalt final contra la humanitat en conjunt. És abominable però és el què hi ha.

Confiança i força quan les coses aparentment es torcin, perquè és per al nostre bé

© A LA VIDA SEMPRE PASSEN COSES

En consonància a la dinàmica de la vida -en la que tot és canvi- així van presentant-se en el nostre esdevenir fets i circumstàncies que ens forcen a prendre decisions.

Quan ens sembla que més ben instal·lats estem en les nostres rutines, la vida ens sobta amb reptes no previstos però que sempre són adients per a nosaltres.

Potser no els hauríem cercat però en topar-nos-hi ens veiem obligats a replantejar-nos coses que donàvem per estables.  De vegades allò que ens passa és desagradable fins i tot dolorós, amb intensitat variable segons siguem més o menys receptius al què ens vol dir la vida.

Potser no podem canviar el món però el nostre testimoni i energia no serà endebades

© EL MERAVELLÓS EFECTE D’UN VIRUS

Poc s’ho pensaven els nostres estimats controladors el què aconseguirien amb la seva maniobra sibil·lina de “crear-inventar” un virus per atemorir la tropa.

Va ser un efecte imprevist o ja en tenien la intenció?

El què van aconseguir va ser despertar tot un moviment social de grups de resistència i oposició al frau plantejat i a les seves absurdes imposicions.

Un fenomen impensable abans, quan la gent anava i venia sense preocupar-se gaire d’altri, va produir-se de manera àmplia, motivada i entusiasta.

No hem de tenir por de l’aigua però hem de vetllar perquè la riuada no se’ns emporti

© ESTIMAR-SE UN MATEIX                 

Estimar-se un mateix és donar-se el respecte i l'amor que tots mereixem. Significa tenir en compte les nostres necessitats i acceptar-nos en totes les nostres facetes, atrevint-nos a ser qui som. Implica també no jutjar-nos ni criticar-nos per cada error que cometem.

Quan sembla que tot són incerteses, quan s’han quasi esvaït tots els agafadors morals, quan l’esdevenidor no s’albira amb claredat, cal centrar-se en el més important de la vida: Tenir cura d’un mateix, agombolar-se, amanyagar-se, escoltar-se, donar-se suport incondicional.

Ens hem de refer de les rebregades que ens arriben de tots els costats. Ens cal conrear la calma, la integritat, la confiança. La nostra fortalesa interior és el nostre objectiu prioritari.

Hi ha un munt de feina a fer i tots hi som convocats perquè ens afecta a tots

© REIMAGINAR L’EXISTÈNCIA                 

La Era de la Resiliencia és una anàlisi exhaustiva d’en Jeremy Rifkin on apunta una colla de visions de com és pot desenvolupar la humanitat per a sobreviure als perills que l’assetgen.

Ell anomena “resilvestrar” la Terra al procés de retorn de la humanitat al seu origen: la natura. Es tracta de reconèixer-nos una espècie més dins la complexitat de la vida sobre la Terra i per tant considerar tots els ésser vivents com a companys de viatge.

És evident que el nostre desenvolupament ens ha equipat amb moltes eines que ens permeten actuar de forma més àmplia però sense perdre de vista que pertanyem a la Terra que és qui ens manté vius dins la seva biosfera.

Si el nostre anhel és viure en pau i benestar la nostra fita és assolir una societat justa

© ÉS POSSIBLE UN MÓN SENSE DINERS?

Pensem en el servei que ens fan els diners, en la opressió que ens ocasiona, en els lligams que ens crea... Perquè no provar doncs una societat on el diner no hi tingui cabuda?

Abans no n’hi havia diners, potser perquè els costums eren més simples i hores d’ara amb la complexitat que ens hem anat creant ens semblen indispensables però ens són perjudicials!

Hi ha molts nivells possibles per estructurar un viure no supeditat al diner: Des dels intercanvis espontanis o programats fins a la solidaritat universal.

La vida és una aventura extraordinària, amb ingredients adients que li donen el seu valor

© EL RECURS AL GENI DE LA LÀMPADA

Què tal si, com l’Aladí, tinguessis a l’abast un geni, què li demanaries?

Recorda que només pots fer-li tres demandes, cosa que de fet és un plantejament de caire una mica enganyós.

Davant la possibilitat d’obtenir tres coses que t’agradin o t’interessin molt, de moment et quedes bastant sobtat, insegur, perquè no voldries pifiar-la desaprofitant una ocasió tan extraordinària.

I és que resumir les teves necessitats en tres desitjos concrets deixa molts aspectes penjats... per allò de que tot està interrelacionat.

No ens aclaparem per suposades obligacions que no estem en condicions d’assumir

© LA CRUA I DURA REALITAT          

Molt de parlar de vida alternativa i de rebuig del sistema, de que cal renunciar a les comoditats en que estem instal·lats, però tots en els nostres “raconets” i anar fent, jo el primer.

En podríem dir hipocresia d’això? Potser millor parlar, ras i curt, de covardia i a qui li piqui que s’ho rasqui. Tant de dir pestes del sistema i tots llepant roda per a no desenganxar-se’n.

És així i no cal donar-li gaires voltes. Hi ha moltes coses que no ens agraden d’ell però mentre nosaltres puguem anar tirant... que tot vagi seguint.

Per més que s’escarrassin, l’ésser humà és la creació més ben equipada de l’univers.

© LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL  

Intel·ligència artificial... Intel·ligència natural, autèntica, única!!

Ens han omplert el cap amb les meravelles de la intel·ligència artificial que ens ho ha de solucionar tot de llarg, com si els homes ens haguéssim tornat ximples i no sabéssim comptar només que amb els dits.

Al seu dia, quan van aparèixer els primers ordinadors, ens parlaven de “cervells electrònics” amb la intenció subreptícia d’entrar en competència amb la nostra capacitat mental.

Ara és una repetició de la jugada en la qual caiem com babaus i amb l’agreujant que aquesta innovació s’eleva fins a nivells d’idolatria.

El camp de la fantasia és inesgotable. Allà hi és tot a la espera de la nostra curiositat

© FANTASIA… O CREATIVITAT?      

Quan algú rumia alguna cosa diferent del què l’envolta, d’entrada no deixa de ser tan sols una fantasia, com aquell que somiava en volar!

Les coses primer neixen en la imaginació d’algú que les adoba amb il·lusió, que les acull i les promou. L’energia que ho sustenta tot és la que fa que es vagi concretant una idea embrionària.

Tots els “invents” han estat descobertes fetes des de la curiositat, la fantasia i la voluntat. És ben cert que tot el què ens podem imaginar es pot fer realitat.

Obrint-nos els uns als altres més aconseguim viure tranquils i més bons fruits collim

© LA CONFIANÇA MÚTUA                       

Confiar els uns amb els altres, vet aquí una fórmula per anar lleugers per la vida que no és gaire habitual de veure. Sembla que anar dubtant del proïsme sigui una tendència innata.

La meva experiència personal m’ha confirmat en els bons resultats d’una actitud confiada. Anar obert de cor pel món fa que els altres també s’obrin i així s’aconsegueixen bones relacions.

És evident que no totes les persones són de fiar però sí un 99% d’elles per això és una pena i un malbaratament de possibilitats regir-se per la desconfiança.

La pau s’ha d’assolir a cada moment, en el nostre dia a dia, en les nostres relacions...

© LA PAU COMENÇA EN UN MATEIX 

D’escenaris de guerra per desgracia no han parat d’haver-n’hi al llarg de la història i a redós d’això han anat sorgint moviments en contra de la violència.

Tots tenim present l’època hippy amb el famós eslògan “feu l’amor i no la guerra”... encara que més tard es va saber que era un cau induït de drogoaddictes. Però anem al què ens importa.

Perquè proliferen les situacions bèl·liques? A part dels interessos evidents de la industria armamentista, els odis latents en tants àmbits són el “caldo de cultiu” de les violències que es desfermen inevitablement.

La tasca creativa que hem de desenvolupar no és només una obligació sinó un plaure

© AVANÇAR O ESTANCAR-SE?           

En un extrem hi ha la temeritat, a l’altre la covardia. Entremig hi trobem el coratge, l’acomodació, el dubte... Anar de “quixots” ni està ben vist si serveix de gaire res, però replegar-se en el terreny de veure-les venir no sembla gens estimable.

El que sí és cert és que molts avenços –si no tots- han estat producte de persones agosarades, apassionades, que, per damunt de dubtes i dificultats, s’han llançat de cap a aconseguir els seus somnis. Uns reptes personals que, en assolir-los, han servit per a tothom que se’ls han fet seus sense haver-hi pres part.

Una anàlisi lúcida i entenedora amb propostes útils i vàlides per a aquesta conjuntura

VEURE LLIBRE

© UNA NOVA MANERA DE VIURE   

El missatge de Kohei Saito és senzill: l’exigència de beneficis il·limitats del capitalisme està destruint el planeta i només el “decreixement” pot reparar els danys frenant la producció social i compartint la riquesa.

Però, pot prosperar una civilització abandonant el capitalisme? I tant que sí. Llavors per què no inventem una nova manera de viure? De sobte hi ha el desig d’això.

Si les persones aconseguim unir-nos en solidaritat i defensem l’única llar que tenim, la Terra, contra la tirania del capital un raig de llum il·luminarà el nostre futur. Només dependrà de si decidim formar part del 3,5% que es necessita per a fer-ho.

La fuerza común no puede aplicarse para destruir la persona, la libertad o la propiedad

EL DERECHO A RESISTIR                    

Las constituciones establecen el marco de las instituciones formales e informales de la democracia. Los partidos políticos, que forman el gobierno y los que se quedan en la oposición, consiguen y conservan el monopolio de la representación democrática formal.

Así todo el gobierno, la justicia, la legislación y el poder proceden de las instituciones formales.

Pero ¿qué sucede cuando la rebeldía, en forma de derecho de resistencia, está justificada en el marco del derecho positivo y de las mismas instituciones formales?

¿Cómo el ejercicio del derecho de resistencia se convierte en una obligación moral y cívica para resistir la misma ley injusta a través de las formas constitucionalizadas del siempre posible totalitarismo político?

Decidir és com una gimnàstica mental que igual que la física precisa entrenament

© LA PESADA LLOSA D’HAVER DE DECIDIR

UNA CRUÏLLA INDEFUGIBLE: DECIDIR O OBEIR.

Aquest és el gran dilema a la vida del que no ens podem desentendre, per això se’ns fa tan difícil el nostre camí.

Cada pas que fem depèn d’una decisió (conscient o inconscient). Procés al que estem sotmesos pel fet de ser éssers racionals. Se suposa que els irracionals amb l’instint ja van servits.

Ens omplim molt la boca amb el tema de la “llibertat” quan del què es tracta és d’assumir la nostra responsabilitat que no és res més que la possibilitat (i la obligació) de decidir.

Fer convergir l’esperit i la matèria per obtenir les potencialitats de les que anem equipats

© LA VERITAT: UN TEMA ESMUNYEDÍS

La veritat, quina? Ni la teva ni la meva sinó la veritat. Agafa-ho per on puguis… Cadascú té la seva pròpia veritat, segons les seves circumstàncies i les seves creences.

Si existeix una veritat absoluta, no és al nostre abast accedir-hi perquè ens caldria una visió global i una absència total de prejudicis.

Per això és tan difícil entendre’ns els uns amb els altres en no disposar dels mateixos criteris ni la mateixa perspectiva. Fins i tot aquesta dificultat es manifesta amb nosaltres mateixos.

És impossible ser del tot imparcials per a entendre’ns a nosaltres mateixos perquè som plens d’interpretacions esbiaixades derivades de les nostres vivències.

Sempre hi ha coses per agrair i, si així ho fem, les benediccions se'ns multiplicaran

© LA GRATITUD: L´ALIMENT DE LA VIDA

La gratitud es defineix com un reconeixement de que s´ha rebut un guany i que aquest guany prové d´una font externa d´un mateix.

És com un sentiment d´admiració i apreciació de la vida. És, essencialment, una actitud personal bàsica que produeix felicitat, salut, plenitud i longevitat.

En els nostres dies existeix la convicció d´haver nascut amb mereixements innats, amb drets propis des d´abans de néixer.

La nostra societat, amb el consum i amb la satisfacció immediata de qualsevol desig, genera cada cop més infelicitat: El consumisme és un "inhibidor de la felicitat".

Cadascú sap el que li agrada, el què el fa feliç i això és el que ha de sovintejar

© L’ALEGRIA: VITAMINA DE LA VIDA

Ingredient infal·lible per al nostre benestar, l’alegria ha de ser present en el nostre viure com més sovint millor.

L’alegria sorgeix en nosaltres quan estem en pau, quan vivim calmats, quan confiem en la vida.

L’alegria no és petar-se de riure –encara que riure sempre va bé- sinó un estat d’ànim content, feliç, que ve donat per estar ben sintonitzat i en harmonia amb l’entorn.

L’alegria es produeix de molts maneres: admirant un paisatge, sentint una música melodiosa, llegint un llibre amè, parlant amb persones amb qui et sentis connectat...

És un constant donar-li voltes a l’absurd, a tot allò que s’escapa al nostre enteniment

© EL MOVIMENT ES DEMOSTRA CAMINANT       

“Caminant no hi ha camí, es fa camí en caminar”

La vida es un camí d’experiències i aprenentatges del que cadascun de nosaltres en treu el profit que pot o que sap. 

Segons com es miri sembla un joc, amb les seves regles, els seus entrebancs, els seus càstigs i les seves recompenses.

Si ens ho prenguéssim així potser ens aniria millor, si més no, no ens capficaríem tant fent-nos preguntes de les que no sabem o no podem trobar resposta.

En favor de creure que el nostre pas per aquest món es pot assimilar a un joc hi ha la limitació de temps que disposem per a participar-hi i la diversitat de proves que s’hi plantegen.

Un fals dilema que en cap dels dos casos proporciona ni pau ni tranquil·litat

© NI RESISTÈNCIA NI RENDICIÓ: ALLIBERACIÓ        

Fa més de tres anys que vaig escriure el primer article sobre la situació creada per la “plandèmia” Conjurem-nos com a éssers humans

En ell manifestava la meva predisposició a ser “liquidat” abans d’haver-me de sotmetre’m al reguitzell d’imposicions humiliants i estúpides proposades:

Si ens volen matar que ho facin a la cara, sense subterfugis ni enganys. Perquè els que sobrevisquin a la pandèmia seran “executats" amb vacunes tòxiques o, si més no, infectades amb nanotecnologia per a controlar-nos a distància i sotmetre’ns a voluntat.

Hores d’ara continua la ruleta russa de marejar la perdiu esbombant projectes i accions encaminades a constrènyer encara més la llibertat i la dignitat humanes assetjades ja per tots els costats.

La vida és un misteri però capbussem-nos-hi sense por perquè en som el seu fruit

© EL QUE VULGUIS PER A TU, DÓNA-HO

D’entrada sembla un contrasentit: Com pots donar el què demanes?

De fet, tot el què vols ja ho tens en tu i no te n’adones fins que no ho dónes.

Perquè, com podries donar quelcom que no tinguessis?

I encara més: allò que dónes la vida sempre t’ho retorna... i augmentat. Sigui bondat o maldat. Per això, el què vulguis aconseguir, comença per oferir-ho tu:

Si vols abundància... sigues generós