© CONJUREM-NOS COM A ÉSSERS HUMANS
Davant l’agressió descarada del Poder Ocult a tots els
éssers humans, ens cal ajuntar les nostres voluntats per a fer front a la
gegantina operació de sotmetiment en la que estem immersos.
De sempre hem estat sota la bota dels poders, tan per
convicció com per opressió. Però el què s’està esdevenint actualment és quelcom
inacceptable si el què volem és mantenir la precària llibertat i dignitat de
què gaudíem molt afeblida.
La mentida ha presidit sempre la relació dels qui governen
vers els governats. Encara que les ordres sempre vénen de més amunt i els qui
donen la cara i les han d’executar en són les primeres víctimes tot i el seu
teòric poder, això no els eximeix de la seva responsabilitat per la complicitat
en el genocidi en marxa.
La perversitat en la intencionalitat de fer mal és una
característica del Poder Ocult –sigui d’aquest món o no- doncs considera la
humanitat com un ramat de granja i aquesta suposada pandèmia n’és un exemple
més: Una infecció provocada per a matar de forma indiscriminada i alhora
escampar una por irracional que desactivi les defenses dels éssers humans i en
dissolgui la seva resistència.
No ens podem quedar tancats a casa esporuguits, inermes i
a l’espera del què ens vulguin anar manant els nostres “salvadors”. De cop i
volta hem perdut el més preuat -la
llibertat- i ens predisposem a cedir en qualsevol terreny personal.
Si ens volen matar que ho facin a la cara, sense
subterfugis ni enganys. Per que els que sobrevisquin a la pandèmia seran “executats"
amb vacunes tòxiques o, si més no, infectades amb nanotecnologia per a
controlar-nos a distància i sotmetre’ns a voluntat.
Innombrables pel·lícules ho han anat exposant de mil
maneres i ara s’està fent realitat. És esgarrifós veure les ciutats buides,
parades, espantades... rondades pels sicaris que fan complir la llei “pel nostre
bé” estomacant o detenint a qualsevol que gosi trencar el confinament (l’arrest
domiciliari!)
Germans, reaccionem! La Mort és part de la Vida i cal que
hi compteu. Tots hem de passar-hi però, mentre no arriba, esbandim la por dels
nostres cors i visquem amb alegria i llibertat. Encarem-nos amb els nostres
“protectors” perquè són els nostres botxins i d’ells no podem esperar res de
bo.
I que no surtin els “més papistes que el papa” dient que
no he de banalitzar el què està passant, el dolor d’aquells que han perdut
algun ésser estimat, perquè això passa cada dia. Jo mateix vaig perdre no fa
massa la meva companya i sé el pa que s’hi dóna i els tips de plorar que em vaig
fer i el dolor que vaig sentir, però em vaig proposar seguir endavant per que
és Llei de Vida fer-ho.
Viure no és vegetar.
Qui no s’arrisca no viu. Qui no actua s’atrofia. Qui no
es rebel·la s’empetiteix.
Recordeu allò de la paràbola dels talents? És un bon
raonament pels temps actuals: Qui vol conservar el que té i ho amaga, li serà
pres!
Són temps de revolta, de sortir del cau i replantejar-nos
un altre estil de vida: Deixem-nos de tanta tecnologia i abracem-nos més.
Deixem-nos de tants avenços i gaudim més de la natura... alhora que la
respectem doncs som part d’ella. Que així sia.
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario