PER QUÈ FAIG CASTELLS?
Formo part d’aquestes torres per fugir de la banalitat i la soledat. No puc pensar-ho d'una altra manera quan em pregunto per què hi dedico tantes hores, despreocupant-me de mi i dels meus anhels personals durant les dues hores que dura l'assaig, durant les tres o quatre hores que dura la diada, entregant la meva energia i el meu temps a una causa que va néixer molt abans que jo i que continuarà viva quan mori.
Sempre m'ha fet por la banalitat. Acabar sent una persona prototípica que fa allò que s'espera d'ella, seguint els costums més habituals de la nostra època. Una imatge que sempre m'ha provocat una tristesa espantosa és la de certes famílies que passegen pels centres comercials el dissabte a la tarda. No compren res, però miren coses que voldrien comprar, potser somiant una felicitat encapsulada en certs objectes manufacturats. Consumeixen l’espectacle de l’altra gent consumint.









