AMB ELS ULLS TANCATS
Quan he volgut
ignorar-la i anar a la meva, m'he fotut hòsties de les de trencar-me les dents
Hi va haver un
dia, ara fa uns quants dies, que vaig plorar tot el dia. Una mena de col·lapse,
suposo. Com em passava de tant en tant durant l'època de dona fèrtil, quan em
creia que tenia set-cents setanta-set mil motius objectius per tallar-me les
venes i l'endemà em venia la regla.
Aquell dilluns d'avui fa tres dilluns, entre sanglots, vaig decidir coses. No vaig ser jo, o no ben bé. Jo prou feina tenia a gastar mocadors de paper. Va ser aquella part de mi que arriba als llocs per un altre lloc. Que no sap argumentar però gosa triar camins, i els sol triar amb encert.









