© EL MIRACLE DE L’AIGUA
Un element imprescindible
i misteriós. Sense ell no podem viure.
L’aigua ens sadolla,
ens neteja, ens relaxa, ens refresca... i ens constitueix físicament.
Quan et llances a un espai curull d’aigua, l’aigua -com una mare sol·licita- t’acull, t’abraça... El benestar que proporciona és inigualable. Només la seva visió ja és terapèutica.
Una font, un riu, una cascada, un llac. Allà on raja el seu so és gratificant; allà on està encalmada és una gran sensació de pau.
CANTANDO
BAJO LA LLUVIA
¡Qué sensación tan maravillosa! Vuelvo a ser feliz.
ESTAT DE FASCINACIÓ
Hi ha dues
accions a les quals em recorre l’ànima quan la terrenalitat l’amenaça de
ressecar-la. Dues activitats que podria fer perfectament dins una cel·la —no
demanen altre contenidor que l’habitació infinita de jo per dins—, però que el
segle XXI a Barcelona em fa fer-les des de llocs menys ascètics, com ara una
cafeteria o el sofà de casa.
Ho noto, que l’ànima se’m marceix, quan, malgrat el Prozac, ho trobo tot trist. Una núvia amb tatuatges, un bebè amb diadema, una caixa d’allò que en diuen plátanos machos. Ploraria profundament sobre aquestes tres imatges perquè, d’alguna manera, premen el botó d’obertura de les comportes d’una tristesa intractable que sentia quan tot em feia ràbia i no suportava a ningú.
NO HAS FET VACANCES
Avui se m’acaben
les vacances i em sento com si m’hagués pres un bidó de Jägermeister.
Em fa mal tot, estic trista, enfadada, tinc mal de cap, restrenyiment, reflux
gastroesofàgic i els peus freds.
I demà, quan em
connecti a la reunió del matí, potser algú em preguntarà on he anat de vacances
i per què estic tan blanca. Ara t’ho explico.
La paraula vacança ve del mot llatí vacare, estar buit, estar lliure, estar desocupat. En cap moment contempla l’exercici de rentar els plats en un altre codi postal, per més remot que sigui. Aviam espera, que ho torno a mirar. No, enlloc diu lo dels plats.
LA GEOGRAFÍA DE LA CONVIVENCIA
Bares, hospitales
y todo lo que sucede entre medias
Una amiga me reenvía una newsletter sin añadir apenas contexto. No me explica qué espera que piense, ni subraya una frase, ni acompaña el gesto con una larga recomendación; simplemente me la hace llegar. Podría parecer algo menor, una acción de pocos segundos condenada a desaparecer bajo la siguiente notificación, pero hay en ella una forma discreta de atención que quizá hemos aprendido a valorar demasiado poco: pensar en alguien mientras leemos, reconocer en unas ideas la huella de sus preguntas, detenernos y decidir que merece la pena compartirlas. El otro sigue existiendo cuando no está delante. Su voz deja sedimento. La conversación, de algún modo, continúa trabajando a distancia.
La newsletter era de Andreu Peiró y giraba alrededor de un artículo titulado España contra todo pronóstico. El punto de partida tenía la eficacia provocadora de los buenos anzuelos: en España hay más bares que camas de hospital.
LA IDEA DE FUTUR
Forma part de
l’esforç dels humans per trobar sentit a la vida
A la
revista El Món d’Ahir hi
trobem bons narradors que escriuen sobre el passat. L’objectiu principal no és
analitzar la història, sinó fer-la reviure a través d’escriptors que hi apropen
la lupa. Amb un títol que ret homenatge a Stefan Zweig, cada trimestre se’n
publica un número articulat per un tema: La infància, L’atzar, El
cosmos, Feliços vint, o el darrer, Futur.
"Les grans malvestats del segle XX i els riscos socials, econòmics i
ambientals derivats de les successives revolucions tecnològiques han convertit
el futur en una obsessió, no només per als pensadors, sinó també per als
científics, els polítics i totes les persones interessades en el fet
col·lectiu. En les circumstàncies actuals, cadascun de nosaltres sap que els
nostres plans individuals són tan fràgils com els de la lletera del conte. Però
com a espècie no ens podem permetre el luxe de no fer plans.
EL MAL NUESTRO DE CADA DÍA
Te vaciaremos y te
llenaremos de nosotros. —George Orwell
El mal no siempre necesita camuflarse bajo grandes ideologías ni aparatos represivos visibles. A veces le basta con administrarse a través de instituciones, burocracias, medios de comunicación, algoritmos, mercados. Y eso no lo hace menos peligroso; solo lo hace más invisible.
Es una
corrupción que no es accidental, coyuntural ni periférica: es estructural,
constitutiva del sistema mismo. No se trata de psicopatologías aisladas, se
trata sobre todo de una configuración relacional colectiva profundamente
degradada.
De este trasfondo se ha ocupado la llamada ponerología, que ha estudiado cómo la psicopatía a gran escala ha convertido en herramientas de dominación todo un repertorio de técnicas derivadas del psicoanálisis y de la psicología social.
EL GRAN PROBLEMA
LLEGAR A VIEJO SIN
RECURSOS
No sé si será porque me estoy haciendo mayor o porque veo con resignación a muchas personas mayores pasándolo muy mal para poder hacer frente a sus problemas de salud.
Por eso precisamente y por aquello de que si eres un político que pretendes ayudar a las personas de tu pueblo, no deberías olvidarte de que a la política no se viene solamente a entregar medallas, asistir a cenas, salir en los medios para hacerte el protagonista, o simplemente discutir del sexo de los ángeles entre tus adversarios políticos, para ver quién puede sacar más votos en las próximas elecciones.
A la política se viene para trabajar por tu pueblo o por tu país.
LA SATISFACCIÓN
REALIZAR UN TRABAJO QUE PERDURA
Entre los factores que contribuyen a una buena vida, algunos
psicólogos sostienen que "sentirse importante", o la sensación de que
uno marca la diferencia en el mundo, es clave; se ha relacionado con la salud
mental y la sensación de que la vida tiene sentido.
El concepto de "importar" me vino a la mente recientemente al leer Working de Studs Terkel, una exitosa historia oral en la que más de cien personas reflexionan sobre sus trabajos y vocaciones. Intrigado por la forma en que Terkel analiza la sociedad estadounidense, descubrí que este libro de hace medio siglo contiene reflexiones atemporales sobre lo que la gente busca en el trabajo y en la vida.
NO PODEM SEURE A ESPERAR LA REVOLUCIÓ
Podem confiar
en que el futur serà millor que el present?
No és una qüestió de si podem o no, hem de creure que serà millor, perquè això ens orienta a una forma diferent de vida i de subjectivitat. Si creiem que el futur pot ser millor, estructurem les nostres vides cap a aquesta millora. Els moviments socials ho intenten un cop i un altre i potser són derrotats un cop darrere l’altre, però no hi ha cap escenari en què guanyem sense intentar-ho. No hi ha cap escenari en què guanyem un món millor sense moviments socials, mai ha passat i mai passarà.