© UN ANIVERSARI PER CELEBRAR O PER OBLIDAR?
Qui ho havia de
dir. Ja ha passat un any.
Un any portem enmig
d’aquest gran escàndol que ha capgirat la vida de tots i la cosa no te caire de
millorar. El què sembla és que ens hi hem acostumat i ens estem donant per la
pell (parlo dels “conscienciats” perquè als “convençuts” no cal que els diguis
res que només pensen en posar-se la vacuna).
Darrerament, gràcies
a la magnífica Victòria Abril (nom molt adient) hem tingut un petit raig de
vent fresc amb el seu al·legat televisiu sobre el què anomena el “corona-circ”
D’altra banda acabo de llegir el darrer llibre de l’Amin Maalouf “Nuestros inesperados hermanos” Una novel·la de ficció del que voldria destacar-ne uns paràgrafs:
“Hemos de replantear nuestras prioridades... Nuestra
vieja enemiga la muerte, es nuestra única enemiga. Cuando la sabiduría permite
ganarle terreno a la muerte, no queda más enemigo que ella. La muerte es
nuestra única enemiga. No las potencias rivales, no los otros pueblos, no las
otras razas, únicamente la muerte.”
Es una exaltació de
la vida, del gran valor d’estar vius, de gaudir d’aquesta experiència, deixant
enrere polèmiques, enveges, ambicions i fanatismes inútils que ens enfronten i
malbaraten temps vital i energia.
Però ara ens
trobem en una contradicció: Tothom te por de la mort, sense que aflori un
esperit solidari o si més no de respecte pel proïsme. El que regna és un
fanatisme exacerbat, irracional que no admet només que una visió de la realitat.
Realitat que s’ha muntat al damunt de l’axioma que l’enemic és el teu veí
perquè “ell et pot provocar la mort”
Una infàmia tal
que depassa tot l’imaginable: No tan sols és falsa la pandèmia sinó que a més
cal barallar-nos entre nosaltres per un potencial dany fictici.
Una barbaritat i
una ofensa descarada a la intel·ligència de l’ésser humà conscient i racional,
en la que s’ha deixat atrapar una immensa majoria de persones a qui se’ls ha
bloquejat la raó.
Com reaccionar
davant d’aquest gravíssim atemptat, ja no de la llibertat i la dignitat
humanes, sinó de la contaminació perversa de la ment i l’emotivitat que
provoquen aquest estat alienador d’empènyer-nos els uns contra els altres.
Només plegats,
els uns junts amb els altres, ens en sortirem. Respectem-nos (ja no dic
estimem-nos!) Si un es vol vacunar, endavant. Si un altre no vol saber res de
macaretes ni vacunes, respectem-lo. Independentment de la “veritat” de cadascú
hi ha allò del “viu i deixa viure” i sobretot protegim-nos dels interessats “cants
de sirena” dels nostres governants...
Si volguessin el
nostre bé, d’entrada ja no haurien creat aquest estat de pànic realimentat
contínuament, ni encara menys ens “obligarien sota amenaces de tot tipus” a
seguir les seves normes incoherents, innecessàries i absurdes.
Tingueu tots
confiança en vosaltres mateixos. A dins vostre ho teniu tot (el bo i el
dolent). No us distraieu amb històries inventades i mireu d’estar en pau
cercant sempre l’alegria i la comunió amb els vostres germans doncs tots tenim
les mateixes necessitats: ESTIMAR I SER ESTIMATS !
Rebeu una sincera
abraçada i tota l’energia i la llum que us pugui transmetre.
-----------------------------------------------------------------------------------
Joan Martí
No hay comentarios:
Publicar un comentario