© LA VERITAT: UN TEMA ESMUNYEDÍS
La veritat,
quina? Ni la teva ni la meva sinó la veritat. Agafa-ho per on puguis… Cadascú
té la seva pròpia veritat, segons les seves circumstàncies i les seves creences.
Si existeix una
veritat absoluta, no és al nostre abast accedir-hi perquè ens caldria una visió
global i una absència total de prejudicis.
Per això és tan difícil entendre’ns els uns amb els altres en no disposar dels mateixos criteris ni la mateixa perspectiva. Fins i tot aquesta dificultat es manifesta amb nosaltres mateixos.
És impossible ser del tot imparcials per a entendre’ns a nosaltres mateixos perquè som plens d’interpretacions esbiaixades derivades de les nostres vivències.
Si volem provar
de trobar respostes “veritables” a dins nostre ens caldrà prèviament una tasca
depuradora dels nostres prejudicis i biaixos adquirits.
Així que quan
diem “això és veritat” hauríem de dir honestament “això és el que jo crec” que
pot no ser el que l’altre cregui que és la “veritat”
Una prova gràfica
d’aquesta disfunció la tenim en observar un número que es pot interpretar de
dues maneres segons el mirem des d’una posició o altra (Vegeu imatge)
Si en una cosa
tan simple ja hi ha una discrepància tan clara com no suposar que en temes de
caire més personal no hi ha d’haver visions diferents
I ja no parlem de
visions interessades en les que la ”veritat” directament es manipula per tal d’assolir
una fi determinada.
Per tant hem de
ser molt prudents i honestos al parlar i també al reflexionar tenint en compte
sempre aquesta relativitat en l’apreciació de les coses o dels sentiments.
Aniríem millor si
tots disposéssim de la mateix òptica, de la mateixa visió de les coses? No ho
sabem. El què sí sabem és la situació en la que ens movem i ens cal tenir-la
sempre present.
Ens podem acostar
molt a una comprensió mútua si fem l’esforç de posar-nos “en les sabates” de l’altre,
intentar veure-hi des de la seva perspectiva.
Al final tot
passa per un plantejament transaccional, de renuncies parcials en les visions
de cadascú per a trobar-se en un punt intermedi.
Per això s’acostuma
a dir que “tot és relatiu” doncs l’accés a la veritat absoluta és fora de les
nostres possibilitats i ens hem de conformar només amb “aproximacions”
Ens costa assolir
aquest repte perquè s’hi barreja a més el nostre amor propi que no vol donar el
braç a tòrcer i s’estima més romandre en la pròpia limitació de la percepció.
En fi, la lluita
habitual per a fer convergir l’esperit i la matèria que, quan s’equilibren, aporten totes les potencialitats de les que anem equipats.
Entretant, si no aconseguim
aquest equilibri, ens haurem de consolar amb anar a peu coix i a les palpentes
en la majoria de qüestions.
És el què hi ha!
________________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gamil.com – 8 octubre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario