© EL RECURS AL GENI DE LA LÀMPADA
Què tal si, com l’Aladí, tinguessis a l’abast un geni, què li demanaries?
Recorda que només
pots fer-li tres demandes, cosa que de fet és un plantejament de caire una mica
enganyós.
Davant la
possibilitat d’obtenir tres coses que t’agradin o t’interessin molt, de moment
et quedes bastant sobtat, insegur, perquè no voldries pifiar-la desaprofitant
una ocasió tan extraordinària.
I és que resumir les teves necessitats en tres desitjos concrets deixa molts aspectes penjats... per allò de que tot està interrelacionat.
Pensant-hi bé
però, en el camp dels desitjos, hi ha la “tripleta màgica”: Salut, diner i
amor. Sembla que amb aquest “paquet” podríem quedar prou ben servits, no?
Aturem-nos abans
i consultem a l’advocat del diable que ens podria fer avinent algunes pegues a
la nova situació en què es podria trobar l’afortunat.
-
Salut:
Ell en podria tenir molta però no així les persones a qui s’estimi...
-
Diner:
Tenir la vida solucionada econòmicament, no seria bastant tediós?
-
Amor:
Potser les persones que l’estimen, no li agraden o no li cauen bé...
Ja sé que són
ganes de buscar tres peus al gat, però del què es tracta és de fer veure que
cap previsió vital abasta totes les circumstàncies de l’entorn on et mous. Moltes
vegades, un suposat avantatge no deixa de ser un inconvenient.
La gràcia seria
tenir un geni al calaix per a cada ocasió que se’ns presentés una necessitat i
així poder-la resoldre adequadament. Però tres desitjos d’una tacada!
Sortint ja del
conte fantàstic, malgrat que no ens n’apartem massa de la seva trama, hem d’admetre
que el “geni” el portem tots a dins i el tenim sempre a punt quan el convoquem
per a donar-nos un cop de ma en qualsevol afer del que no tinguem clara la
decisió.
Aquest “geni
particular” (la nostra ànima) ens coneix a fons i sap el què més ens convé per
això és molt millor anar transitant per la vida amb les nostres pròpies eines.
Així esquivar els
obstacles o aconseguir les fites proposades serà, a més d’encertat, motiu d’orgull
i satisfacció, més que no pas tenir-ho tot solucionat, sense cap estímul que
ens motivi.
A la vida hi hem
vingut a jugar, a experimentar, a gaudir i, com en tots els jocs, hi ha unes
regles bàsiques però tot el demés és aleatori... i és el què li dóna la gràcia.
O no seria molt
avorrit tenir-ho tot previst, tot encarrilat, tot sabut a l’avançada?
La vida és una
aventura extraordinària, amb els ingredients adients que li donen el gran valor
que té com a experiència única.
El conjunt d’emocions
i sensacions de tota mena amb què ens topem ja justifiquen de per sí les raons
de viure.
_____________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 20 octubre 2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario