 |
| VEURE LLIBRE |
© UNA NOVA MANERA DE VIURE
El missatge de Kohei Saito és senzill: l’exigència de beneficis il·limitats del capitalisme està destruint el planeta i només el “decreixement” pot reparar els danys frenant la producció social i compartint la riquesa.
Però, pot
prosperar una civilització abandonant el capitalisme? I tant que sí. Llavors
per què no inventem una nova manera de viure? De sobte hi ha el desig d’això.
Si les persones aconseguim unir-nos en solidaritat i defensem l’única llar que tenim, la Terra, contra la tirania del capital un raig de llum il·luminarà el nostre futur. Només dependrà de si decidim formar part del 3,5% que es necessita per a fer-ho.
Una lectura apassionant i estimulant alhora per les reflexions i els plantejaments exposats amb molt de convenciment i claredat.
Una anàlisi
lúcida i entenedora amb propostes útils i vàlides per a la conjuntura en què
ens trobem en la que l’omnipresent “capital” ho contamina tot aconseguint la desactivació
general.
Creant contínuament
una “escassedat artificial” i la “insatisfacció permanent” el capital controla
i ens sotmet a tots presentant-se a més com la única alternativa possible.
Fomentant un
consumisme exacerbat ens té ben lligats a través del deute de per vida.
La riquesa està
en el “valor d’ús” de les coses, no en el “valor de canvi” que és la base del
capitalisme que ha posat preu a tot allò del què s’ha apoderat.
La via per a
sortir del capitalisme és restaurar el “comú”, recuperar tot allò que pertany a
tots: La terra, l’aigua, l’energia, l’aliment...
En un moment
donat van desposseir-nos dels bens comunals i ens van sotmetre a l’esclavatge
del treball assalariat, mal remunerat i en termes d’explotació total.
El camí per restaurar
el comú és la solidaritat i el compartir, usant només el necessari, apartant-nos
de consums superflus.
Cal apropiar-se
(reapropiar-se) dels comuns i compartir-los i amb això generarem una “abundància”
que farà diluir-se al capitalisme.
Viure i treballar
cooperativament, “ciutadanitzar” tot allò del què depengui la nostra vida.
Prioritzar el “valor
d’ús” (la utilitat) sobre el “valor del canvi” (el preu).
Produir només
allò que faci servei i abandonar tota la resta de coses inútils.
Reduir les hores
de treball per millorar la qualitat de vida i l’abundància per a tots.
Revaloritzar els
treballs essencials i millorar-ne la seva remuneració (cura de les persones)
Eliminar tots els
treballs prescindibles i així assolir un “bon viure” per a tothom.
Autocontrol, per
a una societat futura pròspera.
SI ESTOY CAMBIANDO
_______________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 11 octubre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario