© EL QUE VULGUIS PER A TU, DÓNA-HO
D’entrada sembla un contrasentit: Com pots donar el què demanes?
De fet, tot el
què vols ja ho tens en tu i no te n’adones fins que no ho dónes.
Perquè, com
podries donar quelcom que no tinguessis?
I encara més:
allò que dónes la vida sempre t’ho retorna... i augmentat. Sigui bondat o
maldat. Per això, el què vulguis aconseguir, comença per oferir-ho tu:
Si vols abundància... sigues generós
Si vols
estimació... sigues amorós
Si vols
benestar... sigues confiat
Tot allò que
projectes és el què es materialitza en tu, perquè tot està interrelacionat i
tot s’equilibra. Es com abocar un líquid que s’escampa per tot el recipient
fins que se n’iguala la superfície.
Les lleis
naturals –universals- són sempre presents en tot amb un efecte inalterable i constant
sense cap intervenció conscient per part nostra.
Això fa que te’n
puguis refiar i comptar-hi en tots els actes de la vida. La pena és que sembla
que ens costa deixar-nos-hi anar. És per manca de fe? Potser és per falta de costum.
Ens hem habituat tant
a controlar tots els nostres actes que se’ns fa difícil fer confiança a aquesta
potencialitat “gratuïta” que tenim a l’abast.
Ens costa admetre
que som part del tot i que el “tot” té cura de tot de manera natural.
Ens sembla que si
no controlem tot el què fem, les coses no aniran bé i aquí ens equivoquem perquè
per més control que vulguem tenir no som conscients de totes les variants que
ens envolten i dels seus efectes, per això és tan “pràctic” fluir amb la vida i
confiar-hi.
Res a veure amb
ser uns inconscients permanents sinó que hem de governar els nostres passos sense
però perdre de vista les interrelacions dels nostres actes i per tant les
resultants diverses que se’n poden originar.
Com sempre es
tracta d’equilibri. Acció conscient fonamentada amb una confiança subconscient
de què serà el què hagi de ser –el què més ens convé- per a que tot segueixi
equilibrat.
I aquí arribem al
“gran dilema”: On queda el lliure arbitri?
Pren-t’ho com
vulguis però, al final, sempre ets tu qui decideixes si anar a la teva, amb
resultats dispars, o anar d’acord amb la vida amb els resultats més adients en
cada cas.
La llibertat en
realitat és ser conscient del lloc on som i del paper que hi juguem i actuar en
conseqüència sense renunciar a ser tal com som i a mirar d’assolir allò que
volem i que creiem és el millor per a nosaltres.
La vida és un
misteri però capbussem-nos-hi sense por perquè nosaltres en som el seu
fruit i per tant rebem d’ella tota la cura maternal més interessada.
Sí, la vida ens
estima i no em costa gaire de creure-m’ho perquè sempre m’ho ha demostrat, per
això hi confio i li estic molt agraït.
_________________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 2 octubre
2023
ALTRES ESCRITS DEL
MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario