© ESTIMAR-SE UN MATEIX
Estimar-se un mateix és donar-se el respecte i
l'amor que tots mereixem. Significa tenir en compte les nostres necessitats i
acceptar-nos en totes les nostres facetes, atrevint-nos a ser qui som. Implica
també no jutjar-nos ni criticar-nos per cada error que cometem.
Quan sembla que
tot són incerteses, quan s’han quasi esvaït tots els agafadors morals, quan
l’esdevenidor no s’albira amb claredat, cal centrar-se en el més important de
la vida: Tenir cura d’un mateix, agombolar-se, amanyagar-se, escoltar-se,
donar-se suport incondicional.
Ens hem de refer de les rebregades que ens arriben de tots els costats. Ens cal conrear la calma, la integritat, la confiança. La nostra fortalesa interior és el nostre objectiu prioritari.
Ens volen ben
desorientats, esmaperduts, desencantats... i en general sembla que se’n surtin,
per això hem de concentrar-nos en nosaltres mateixos i reactivar el nostre
potencial.
Ara calen homes i
dones amb les idees clares i els cors sensibilitzats que surin per damunt del
desgavell propiciat en contra de l’ésser humà.
Hem de restaurar
els valors que de sempre han sustentat la nostra estada en aquest món i han
facilitat les nostres relacions i convivència.
És el moment de
fer prevaldre el què és important a la vida: honestedat, dignitat, compassió i a
la llista cadascú hi pot afegir els valors que cregui oportuns.
Cal sortir
d’aquest passotisme fruit del desencís induït per tantes i tantes ideologies
banals i malintencionades que contaminen les ments de tots
La perversió de
les idees i del significat de les paraules ha sembrat el desconcert i el
desànim a tots els nivells provocant la dispersió i el nihilisme producte
d’aital manipulació.
La nostra
resposta és fer-nos càrrec de nosaltres mateixos i, en la mesura de les
possibilitats, acollir tots aquells que se sentin perduts i demanin ajuda.
Som la “carn de
canó” dels que es creuen ostentar el poder a la Terra. Així continuarem si no
ens responsabilitzem de la nostra vida i de la nostra transcendència
Cadascú ho té tot
a ma i no cal que cerqui enllà solucions màgiques. Només tornar-se a posar
drets i amb el cor ben net ens donarà la força per a seguir el nostre camí.
Totes les
calamitats que ens envolten poden i han de despertar la nostra compassió però
no ens hi hem de deixar atrapar per dues raons: No és al nostre abast fer-hi
res i ens hem de mantenir íntegres per als reptes que ens afecten.
És empipador
haver de decidir “fer o no fer”, l’etern dilema entre el cap i el cor, però la
realitat és la que és i hem de saber moure’ns-hi sempre tenint cura de
nosaltres mateixos en primer lloc.
Hi ha molta feina
per fer i n’hi ha per a tots, per a cada nivell de cadascú. No ens hem de
deixar atabalar ni enlluernar per tasques excessives que ens depassen.
Per poc que fem
ja serà d’utilitat, si més no, per a afirmar-nos com a éssers solidaris amb els
altres a qui es pot ajudar de moltes maneres, no necessàriament de forma
física.
En resum, no hem
de tenir por de l’aigua però hem de vetllar perquè la riuada no se’ns emporti.
Ésser conscients del nostre lloc en aquest joc immens ens anirà guiant per allà
on calgui ser.
Mantenir-nos
forts i sencers ens permetrà ser més útils quan ens toqui actuar.
________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 26
octubre 2023
ALTRES ESCRITS DEL
MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario