Sense que suposi ‘donar-se per la pell’ ens convé una mica de treva, de pau

© QÜESTIÓ DE SUPERVIVÈNCIA      

Ens cal tocar de peus a terra i replantejar-nos moltes coses: creences, aspiracions, compromisos, necessitats, valors... Hem de bregar amb les circumstàncies que ens envolten i per això cal ser realistes i pragmàtics.

Si donem un cop d’ull a la nostra situació, salta a la vista el destarotament en el que estem sumits i que ens provoca desorientació i impotència alhora que contradiccions anímiques.

Tenim uns principis, una consciència de la vida, que ens han portat a una dissonància cognitiva amb tal com el món sembla desenvolupar-se.

No hem de tenir por de l’aigua però hem de vetllar perquè la riuada no se’ns emporti

© ESTIMAR-SE UN MATEIX                 

Estimar-se un mateix és donar-se el respecte i l'amor que tots mereixem. Significa tenir en compte les nostres necessitats i acceptar-nos en totes les nostres facetes, atrevint-nos a ser qui som. Implica també no jutjar-nos ni criticar-nos per cada error que cometem.

Quan sembla que tot són incerteses, quan s’han quasi esvaït tots els agafadors morals, quan l’esdevenidor no s’albira amb claredat, cal centrar-se en el més important de la vida: Tenir cura d’un mateix, agombolar-se, amanyagar-se, escoltar-se, donar-se suport incondicional.

Ens hem de refer de les rebregades que ens arriben de tots els costats. Ens cal conrear la calma, la integritat, la confiança. La nostra fortalesa interior és el nostre objectiu prioritari.