© LA GRATITUD: L´ALIMENT DE LA VIDA
La gratitud es defineix com un reconeixement de que s´ha rebut un guany i que
aquest guany prové d´una font externa d´un mateix.
És com un
sentiment d´admiració i apreciació de la vida. És, essencialment, una actitud
personal bàsica que produeix felicitat, salut, plenitud i longevitat.
En els nostres
dies existeix la convicció d´haver nascut amb mereixements innats, amb drets propis
des d´abans de néixer.
La nostra societat, amb el consum i amb la satisfacció immediata de qualsevol desig, genera cada cop més infelicitat: El consumisme és un "inhibidor de la felicitat".
Quan obrim els
ulls cada matí i se´ns renova el dret a la vida de manera totalment gratuïta,
quins mèrits propis podem adduir?
Quan després
d´una fosca nit el sol s´enlaira novament i ens dóna la seva llum enlluernadora
i el seu gratificant escalf, en què hi hem col·laborat nosaltres per a fer-ho
realitat?
Davant d´aquesta
insensibilització cal una postura conscient, apreciant i assaborint tot el que
ens fa la vida agradable i afortunada, pensant que aquesta podria ser de manera
diferent.
Hem d´aprendre a
sentir-nos agraïts constantment per tot allò que donem per fet. Es tracta de
desenvolupar una visió personal de la vida com un "regal".
Sempre hi ha
coses per agrair i, en la mesura que ho fem, les benediccions se´ns
multiplicaran.
De vegades allò
que, al primer cop d´ull, sembla un contratemps, pot ser una disfressa del bé i
tot el que sembla bo a primera vista, pot ser perjudicial.
Sempre hi ha motius
per a estar agraïts, inclús en condicions adverses.
Hi ha un conte
antic d’un home que tenia un cavall i se li va escapar; els seus veïns van
córrer a consolar-lo i ell els va dir: Mala sort? Bona sort? Qui ho sap mai?
Més tard n´hi va
retornar tot un ramat; els seus veïns llavors el felicitaren i ell va dir-los:
Mala sort? Bona sort? Qui ho sap mai?
L´home tenia un
fill a qui, domant un cavall va caure i se li va trencar una cama; altre cop
els veïns el van anar a plànyer, però ell els digué: Mala sort? Bona sort? Qui
ho sap mai?
Al cap de poc és
va presentar l´exèrcit a reclutar joves per a la guerra i al noi el deixaren perquè
estava ferit; els veïns, l´ompliren de beneplàcits i ell: Mala sort? Bona sort?
Qui ho sap mai?
Tot passa, tant
el bo com el dolent. L´actitud agraïda ens situa en un pla equilibrat, en una
sensació de benestar que produeix la comunió amb tot el que ens envolta.
La vida és un
constant intercanvi d´energies que passen a través nostre. Ésser agraït és ser
conscient de tota aquesta energia que ens vivifica. I com més conscients en
siguem, més vius ens sentirem.
Escrit
per a l’Espai de Reflexió el 27.11.2007
____________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 6 octubre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario