© NI RESISTÈNCIA NI RENDICIÓ: ALLIBERACIÓ
Fa més de tres anys que vaig escriure el primer article sobre la situació creada per la “plandèmia” Conjurem-nos com a éssers humans
En ell manifestava
la meva predisposició a ser “liquidat” abans d’haver-me de sotmetre’m al
reguitzell d’imposicions humiliants i estúpides proposades:
Si ens volen matar que ho
facin a la cara, sense subterfugis ni enganys. Perquè els que sobrevisquin a la
pandèmia seran “executats" amb vacunes tòxiques o, si més no, infectades
amb nanotecnologia per a controlar-nos a distància i sotmetre’ns a voluntat.
Hores d’ara continua la ruleta russa de marejar la perdiu esbombant projectes i accions encaminades a constrènyer encara més la llibertat i la dignitat humanes assetjades ja per tots els costats.
Des de la
meva perspectiva de persona jubilada m’ho miro tot amb un cert distanciament
perquè jo ja estic “de sortida” però, mentre encara soc aquí cuejant, em fa
molta pena tot el què passa i el què sembla anirà passant.
En especial
em dol per tots aquells en edats de viure la vida i projectar-se cap el futur,
un futur més aviat ombrívol a la vista de tot plegat.
A tots ens
afecta d’alguna manera perquè a la manca d’expectatives optimistes s’hi afegeixen
les incidències del dia a dia (relacions personals, xacres físiques, desencís
general...)
Resistència o
rendició? és un fals dilema que en cap dels dos casos proporciona ni pau ni tranquil·litat.
El què calen són alternatives constructives a les que poder-s’hi sumar.
Tot són
reclamacions, denuncies, manifestos, divulgació de vídeos... però cap proposta
que retorni la il·lusió de viure.
Ens hem d’espolsar
i treure’ns de sobre tota aquesta parafernàlia que, a més d’inútil, ens distreu
del més important: Crear noves estructures, promoure una nova visió, desvetllar
la nostra part espiritual, la nostra connexió amb la natura, el nostre esperit
humà...
Ni un minut
més de parlar del sistema i encara menys de lluitar-hi. Tots els nostres
esforços, tota la nostra atenció i energia esmercem-la en retrobar-nos a nosaltres
mateixos, en construir uns escenaris acollidors, diferents, on doni gust de
viure i relacionar-nos.
Desenganxem-nos
de tots els dispositius que ens tenen atrapats, aixequem la mirada enlaire i
contemplem la bellesa i vastitud que ens envolta.
Tal com també
deia en l’escrit esmentat al començament:
Són temps de revolta, de
sortir del cau i replantejar-nos un altre estil de vida: Deixem-nos de tanta
tecnologia i abracem-nos més. Deixem-nos de tants avenços i gaudim més de la
natura... alhora que la respectem doncs som part d’ella.
Ni resistència ni rendició: Alliberació d’aquest
empresonament soterrat !
___________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 3 0ctubre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario