© A LA VIDA SEMPRE PASSEN COSES
En consonància a
la dinàmica de la vida -en la que tot és canvi- així van presentant-se en el
nostre esdevenir fets i circumstàncies que ens forcen a prendre decisions.
Quan ens sembla
que més ben instal·lats estem en les nostres rutines, la vida ens sobta amb
reptes no previstos però que sempre són adients per a nosaltres.
Potser no els hauríem cercat però en topar-nos-hi ens veiem obligats a replantejar-nos coses que donàvem per estables. De vegades allò que ens passa és desagradable fins i tot dolorós, amb intensitat variable segons siguem més o menys receptius al què ens vol dir la vida.
Per això quan ens
trobem en alguna situació de canvi inesperat o de crisi d’alguna mena, el
primer que hem de fer és acceptar-ho i mirar d’endevinar què s’amaga rere
aquest aparent entrebanc que se’ns presenta.
Sempre, sempre
que la vida ens interpel·la amb algun obstacle, impediment o complicació podem
estar ben segurs que ens cal redreçar el nostre camí.
D’entrada restem
sorpresos i fins i tot espantats pel canvi que s’insinua i demana fer-se lloc
en la nostra vida. És hora de tirar de confiança en la vida i deixar-se portar.
Si és hora de
“renovar” el nostre entorn o apartar-se d’alguna persona o ambient determinats
no ens tocarà d’altra que entomar-ho i veure-ho com una nova experiència per a
enriquir-nos.
No som,
habitualment, propensos a fer canvis en els nostres hàbits de vida, però sempre
arriba aquell moment en què cal “sacsejar l’arbre” per a fer-ne caure el que ja
és mort o obsolet.
És una “poda” que
a la natura és una cosa natural per a donar pas a nova vida. En el nostre
discórrer per aquest món també ens cal una “neteja” periòdica dels nostres
aferraments inútils.
Perquè no ens
deixa “tranquils” la vida? Doncs perquè ens estima i vol el millor per a cada
un de nosaltres, encara que ens ho hagi de fer entendre amb dolor.
La qüestió és no
resistir-s’hi per estalviar-nos danys més grans. Una acceptació a la primera és
el més recomanable, perquè si una ferida no es tracta ràpid s’infecta i tot es
complica més.
També cal
recordar que molt del què ens esdevé està provocat per nosaltres mateixos. De
fet tot està provocat sempre per nosaltres (conscient o inconscientment). No
ens agrada quelcom però ens aguantem... Volem alguna cosa però no ens atrevim a
agafar-la...
En tots els casos
la vida que “viu en nosaltres” fa per manera que ens adonem del què més ens
convé i ens hi va impulsant fins que ens fem càrrec i hi responem.
Sembla bastant
misteriós i de fet ho és però tampoc tan difícil d’entendre si creiem que a
dins nostre la nostra ànima (que al seu moment es va encarnar en nosaltres) vol
experimentar la vida de manera plena i pateix si romanem en situacions
periclitades o pernicioses.
O sigui que
confiança i força quan les coses aparentment es torcin perquè és per al nostre
bé i per aprofitar millor el nostre pas per aquest món.
Només tenim una
vida i és imperatiu treure-n’hi tot el suc possible.
_____________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 30
octubre 2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
No hay comentarios:
Publicar un comentario