© REIMAGINAR L’EXISTÈNCIA
La Era de la Resiliencia és una anàlisi exhaustiva d’en Jeremy Rifkin on apunta una colla de visions de com és pot desenvolupar la humanitat per a sobreviure als perills que l’assetgen.
Ell anomena “resilvestrar” la Terra al procés de retorn de la humanitat
al seu origen: la natura. Es tracta de reconèixer-nos una espècie més dins la
complexitat de la vida sobre la Terra i per tant considerar tots els ésser
vivents com a companys de viatge.
És evident que el nostre desenvolupament ens ha equipat amb moltes eines que ens permeten actuar de forma més àmplia però sense perdre de vista que pertanyem a la Terra que és qui ens manté vius dins la seva biosfera.
L’era del progrés, dominada pel dogma de l’eficiència, s’ha acabat. Ara
toca repensar-ho tot. Estem entrant a l’era de la resiliència i l’adaptabilitat
n’és la seva nova màxima.
A partir del què defineix com “biofilia” (l’amor per la natura) el nostre
paper s’ha d’estructurar de manera activa i participativa per això recomana una
governança bio-regional de manera paritària entre tots els implicats.
Som en uns nous temps i estem immersos en una colla d’influències
contraposades que ens sacsegen i ens desorienten.
D’una banda els grans interessos creats de les elits dominants, d’una
altra les tensions en tots els àmbits ecològics i per acabar-ho d’adobar, la
nostra pròpia desorientació vital derivada de la pèrdua de valors i dels canvis
que s’operen al voltant nostre.
Els éssers humans han demostrat al llarg del temps la seva innata
capacitat de resiliència en adaptar-se a totes les situacions que se li han
plantejat, i ara no pot ser menys.
Retrobar el nostre encaix en el conjunt de la vida és la missió bàsica
que hem d’encarar i fent-ho recuperarem el sentit existencial que ara se’ns ha
fet fonedís enmig del desgavell que afecta tots els àmbits de la nostra vida.
Responsabilitzar-nos i mostrar-nos proactius en la reconstrucció de tots
els aspectes socials i econòmics que calen per a sortir d’aquest atzucac on ens
trobem, és imprescindible i urgent.
Podrem talment redreçar la inèrcia que ens arrossega de fa un temps?
Tindrem la clarividència i la força per a endegar les accions que reclama la visió
de què estem tots interrelacionats?
Aquí ho hi cap allò de ”salvis el qui pugui”. O ens en sortim tots o el
desastre serà general. Cal tornar a recordar que som ben capaços de fer-ho
malgrat que ara no ens sembli possible perquè estem encegats amb tantes “informacions”
interessades i disperses.
Ens cal fer com amb un ordinador que està bloquejat: El parem i el tornem
a engegar. Doncs això és el què ens toca: Esbandir tot el què ens omple el cap
i obrir-nos a noves maneres de fer i d’entendre les coses.
Hi ha un munt de feina a fer i tots hi som convocats perquè ens afecta a
tots.
Som-hi !
______________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com - 25
octubre 2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario