© QUE BÉ S’ESTÀ QUAN S’ESTÀ BÉ
Sembla que la “tempesta”
hagi amainat pel que fa a l’assetjament directe però és una calma enganyosa i
més a la vista de les “distraccions” que s’han posat en marxa. Unes
distraccions que alhora suposen un sofriment inadmissible per a tantes
persones.
I és que no
paren, no se’n poden estar de fer mal en tot el què fan. Van començar amb el fals
virus i les seves perverses mesures, van seguir amb la guerra d’Ucraïna i ara revifen
l’escenari permanent d’Israel.
Tot són distraccions –mortíferes distraccions- mentre preparen amb tranquil·litat l’assalt final contra la humanitat en conjunt. És abominable però és el què hi ha.
Entretant aquesta
moderada bonior que plana al nostre voltant no deixa de ser un miratge que distreu
la nostra concentració i ens aparta del camí de la conscienciació.
La nostra estimada
elit sap molt bé que l’ésser humà vol viure tranquil i sense tensions
permanents per això actuen com un pescador per a cobrar el peix que ha picat:
Tiben del fil una mica, després l’afluixen per a tornar a tibar-lo fins a tenir
al peix fora de l’aigua.
Els seus cants de
sirena ens atrapen d’una manera o altra i ens van encaminant cap a l’estable on
ens poden tenir a tots ben controlats a l’espera de la nostra sort definitiva.
Mirant fredament
l’època actual i comparant-la amb altres èpoques de la història passada, no
sembla que en el fons hagin canviat gaire les coses i per tant costa de veure
un esdevenidor diferent: Uns pocs que dominen i una gran majoria que està
sotmesa...
Abans es podia adduir
la ignorància de la gent per a comprendre la situació social, però avui dia o
és que realment no hem avançat o potser hi ha quelcom que influeix subreptíciament
en el nostre calamitós tarannà.
D’acord que la permanent
manipulació fa estralls entre la gent que, sense quasi bé adonar-se’n, cau en
els paranys continuats que li paren per tots els costats. Però costa d’admetre
que les nostres potencialitats restin tan desactivades, ofegades, ignorades...
Unes potencialitats
ben certes que són el motiu del gran interès que tenen en adormir-les,
desdibuixar-les, fins a fer-nos dubtar de la seva existència.
Poder i control
semblen les motivacions aparents però el què resta amagada en el terreny de les
especulacions és la veritable raó de tot plegat: L’abducció de les nostres
ànimes!
Amb això entrem
en un pla dimensional que ens és inaccessible, tot i intuir-lo. Només en podem
sospitar, però en cap cas ho hem de descartar malgrat la manca de coneixement
concret.
Davant d’un fet
que va més enllà del visible, hi podem creure? Què hi podem fer? Què hi tenim a
guanyar... o a perdre?
Se n’han sentit i
escrit tantes versions que no saps per on agafar-ho. El què sí sembla bastant
cert és que alguna cosa hi ha d’haver “darrera la cortina” i és quelcom que ens
afecta de ple.
Al final tenim
dues opcions: Amoïnar-nos-hi o despreocupar-nos i viure tranquils... tot el
tranquils que puguem estar. Per allò de que la ignorància és una mena de
felicitat!
Que tothom hi
digui la seva i a veure si entre tots en traiem l’entrellat.
________________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 31 octubre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario