© CADA DIA… UNA UTOPIA
Per començar, uns quants interrogants...
Ens agrada viure? Tenim prou estímuls per a
fer-ho?
Amb tantes dificultats, vivim per obligació? Quins
al·licients hi trobem a faltar?
L’estructura social on som ficats ens aclapara,
ens descoratja?
Què canviaríem per a trobar-nos-hi més a gust?
Hem pensat en com voldríem que fos el nostre entorn?
Creiem que la gent corrent no hi tenim res a dir,
res a fer?
Què és el pitjor que ens podria passar si deixéssim
de banda les normes que ens anorreen?
Si només es viu una vegada, què esperem per a
fer-ho d’una manera plaent?
--------------------------------------------------------------------------------------
Anem pas a pas:
UNA UTOPIA CADA DIA
Utopies petites
però concretes, creatives, constructives... amb les que anar redreçant aspectes
de la nostra vida.
La suma de
petites coses ens facilitarà aconseguir-ne de grans i, sense quasi bé
adonar-nos-en, canviarem tot el que ara ens amoïna, ens produeix frustració i
en definitiva ens amarga la vida.
Omplir-nos de
pau, calma, serenor i confiança ens permetrà gaudir de les petites coses de la
vida i ens esperonarà a sortir del parany actual d’impotència, desencís i
alienació.
Així podrem veure
i assolir noves maneres de viure més senzilles, més plenes i compartir amb els
que ens envolten tots els sentiments i experiències d’una vida viscuda amb
ganes, il·lusió i agraïment.
El benestar d’un
viure equilibrat ens aportarà una bona salut -física i mental- i ens obrirà el
cor a camins satisfactoris per al gaudi profund d’aquesta experiència extraordinària
que és la Vida...
I això ens prepararà
ensems per a la fase posterior de després de la mort on la nostra ànima (o la consciència)
té un nou i ampli camí per a seguir experimentant el gran misteri de l’existència.
Les cartes són a
la nostra ma: No hi ha res decidit ni determinat. El panorama enganyós que ens
desactiva no és més que una pantalla que ens distorsiona la realitat.
Tenim tot el
poder necessari per a endegar una sendera joiosa i exuberant que curulli els
nostres afanys i faci de la vida quelcom inestimable.
Només ens cal creure’ns-ho
i actuar en conseqüència. Per molt que ens sentim desanimats, a dins dels
nostres cors no hi te accés ningú només que nosaltres mateixos.
En aquest espai interior
hi tenim una força immensa que ens proporcionarà tot el que necessitem per a qualsevol
repte que se’ns plantegi o que ens proposem.
No desestimem les
nostres facultats i les nostres capacitats. Malgrat tenir-les ofegades per tant
de temps d’inacció, allà hi són a la nostra disposició a l’aguait de posar-se
mans a l’obra.
O així m’ho sembla
___________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 9 juny
2026
No hay comentarios:
Publicar un comentario