© L’HOME, NATURAL O TECNOLÒGIC?
Amb el
desenvolupament en els camps de la genètica i la biotecnologia es plantegen
alguns dilemes pel què fa a l’essència de l’ésser humà.
L’estat natural
de l’home està sotmès als atzars de la vida en tots els sentits, tan als “bons”
com als “dolents” que van confegint el seu esdevenir vital.
Avui de manera accelerada es va acostant la possibilitat d’incorporar en el seu cos i la seva ment unes “millores” o “capacitats” que poden donar-li un plus d’opcions a la seva vida.
Fins ara les millores que s’apliquen al cos humà són reparacions o substitucions d’elements malmesos, des d’un implant dental fins a un cor nou, sempre però sota la premissa de restaurar alguna funció afectada per a recuperar tot el possible la normalitat vital.
Però el què es va
concretant a l’horitzó és actuar sobre l’ésser humà per a proporcionar-li noves
facultats o facultats més desenvolupades, siguin físiques o mentals.
A més en el camp
de la genètica s’obren possibilitats de prevenir malalties o malformacions ja
des de la naixença, intervenint en els codis genètics.
Deixant de banda que
l’accés a aquestes possibilitats -volgudes o no- com en tants altres àmbits de
la vida, restaran limitades als que s’ho puguin pagar.
Però en el
supòsit que fossin accessibles –via Seg.Social per exemple- la qüestió que cal
valorar és la seva idoneïtat ètica i transcendent: Ens apuntaríem a totes les “millores”?
De fet fora una
gran temptació poder disposar de més capacitats i ampliar-ne les bàsiques, però
com quedaria llavors la nostra idiosincràsia, seguiríem sent humans? I encara
més, no perdríem altres facultats com ara la sensibilitat, l’empatia i fins i
tot la capacitat d’estimar?
Dèiem que, a la
vida, estem sotmesos als atzars bons i dolents. Si canviem les nostres
facultats sembla lògic pensar que també n’alterarem els resultats i si, per una
banda assolim noves fites, que no sigui a compte de perdre’n d’altres perquè no
s’adiuen als nous patrons que anem confegint amb les “millores”.
En definitiva, podria
ser allò de “qui molt abasta poc estreny”, per tant ens caldria triar entre
unes facultats -les nostres bàsiques- o les “millorades”, donant per fet que en
molts casos serien incompatibles les unes i les altres.
Si convenim que
som lliures -tot el lliures que podem ser- les decisions que prenguem seran un
pas més en la nostra evolució -natural o artificial- i ens en beneficiarem o en
patirem les conseqüències perquè només nosaltres en serem responsables.
Per tant, que
sigui el què hagi de ser, al cap i a la fi, aquí hi hem vingut a experimentar i
tampoc sabem que vindrà després que és cosa de creences i no hi ha cap certesa.
Hi ha gent que de
fa temps no accepten ni tan sols transfusions de sang o sigui que tot depèn de
com valorem el “patrimoni” que som: Si el volem conservar tal qual o el volem
alterar.
Potser només són
disquisicions ocioses però no ens fa cap mal pensar-hi donat que aquestes i d’altres
opcions “tecnològiques” les tenim ja a tocar i ens afectaran de ple en el
nostre tarannà vital.
_____________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 3 novembre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario