© LA RELACIÓ DE PARELLA… UNA QUIMERA?
La tendència a
viure en parella és un fet ben arrelat a la societat. Altra cosa és la pervivència
d’aquesta associació vital que, quan engega, sembla del tot indestructible.
El fotut d’aquest assumpte és que hi juguen emocions i aspiracions profundes que fan difícil saber discernir l’evolució d’un compromís que al llarg de la vida es veu sotmès a reptes diversos.
Les agradables
sensacions que deriven d’un viure aparellat es van alterant amb l’aparició d’altres
ingredients: fills, dificultats econòmiques, minva de l’atracció física...
Quan les coses
deixen de ser idíl·liques comencen a sorgir malentesos, disputes i decepcions.
Aquí s’obre el camp abonat als trencaments o, si més no, a les infidelitats.
La reflexió que es
dóna en aquest casos és: Mantenir la parella amagant insatisfaccions (o
infidelitats) o plantejar la separació...
Si desapareix el
respecte mutu val més plegar veles per molt complicat que sigui, abans de caure
en la rutina conformista d’aquells que s’aguanten per evitar complicacions.
La relació de
parella és cosa de dos i no sempre els dos tenen les mateixes expectatives o
ganes d’aguantar, per això hi ha trencaments pactats o provocats només per una
de les parts.
Si entrem en el
terreny de la transcendència hem de reconèixer que no governem els cicles
vitals sinó que ens hi hem d’ajustar de la millor manera.
Hi ha masses
coses que influeixen en les nostres vides i que ens obliguen a seguir camins
que potser no hauríem triat... malgrat que generalment tot és per al nostre bé.
Si tenim
confiança en la vida, si creiem que ens estima, ens ho prendrem tot tal com
vingui i seguirem endavant cercant noves oportunitats i experiències.
Aquella dita de
que “l’home proposa i Déu disposa” intenta reflectir la realitat de la vida i
si en fem cas anirem molt millor, menys angoixats, més predisposats a gaudir
del què es presenti.
L’alternativa a
la vida de parella té moltes gradacions. Es pot compartir la vida amb una altra
persona però vivint en llocs diferents. Es pot participar en activitats socials
compromeses o bé compartir parella eventualment per a esbarjos.
D’altra banda hi
ha aquells retirs totals de les relacions socials quan apareixen les vocacions
intenses en alguna tasca científica o artística o bé alguna creença vital alternativa
o religiosa
Viure sol, aïllat,
no és l’antídot de la vida en parella. L’ésser humà és un animal social i només
li cal trobar la millor fórmula per a inserir-se en la dinàmica relacional.
En qualsevol cas
hi ha moltes maneres de viure i treure profit d’aquest gran do de la vida i cap
és millor que una altra. Cadascú ha de descobrir la seva.
O així m’ho
sembla
___________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 13 desembre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario