© BENEIT SIGUI EL MITE DE NADAL
Tan si ho feu en el pla profà com en el sagrat,
gaudiu d’aquest esdeveniment que, malgrat pugui ser real o no, suposa una gran font
de tendresa i alegria.
L’ésser humà ha
necessitat al llarg dels temps mites, històries, relats en fi, que li
alleugerissin les inseguretats, els dubtes, les pors, la ignorància del
desconegut.
I és que, davant
de tan de misteri, una mica d’explicació –per poc versemblant que sigui- ha
estat sempre benvinguda i acollida.
Els fets que s’han narrat de fa més de 2000 anys són, sinó verídics, tan entranyables que és lògic que hagin arrelat en l’imaginari popular per tota una colla de raons.
S’hi barregen
aspectes senzills i màgics envoltats d’una aureola de transcendència que dóna
al relat la densitat emocional assumible per gent de tota mena i nivell.
Al voltant del
naixement en un pessebre s’ha desenvolupat una història corprenedora de la que
ha derivat una consistent creença religiosa a partir d’un caire humà revestit d’espiritualitat.
En qualsevol cas,
aquest comentari va més enllà de les circumstàncies mítiques i es vol centrar
en els “efectes” que se’n deriven.
En temps tan
mancats de sentiments i emocions, un bany de dolçor i tendresa és d’agrair pel bàlsam
que aporta a les nostres ànimes atordides per l’allau de materialisme i
dissipació.
L’estable, els
pastors, l’anunciació, l’adoració i la subsegüent vida d’un infant amb
qualitats divines deixen ben enrere els continguts de les actuals sèries o novel·les
mediàtiques.
Més enllà de
modes passatgeres, aquesta història roman amb intensitat perquè curulla l’ànsia
de vivències colpidores que alimentin l’esperit d’una manera amable, innocent i
propera.
Tota la faramalla
que s’ha teixit al seu voltant no ha pogut ofegar l’aura que ho sustenta tot i
aquí rau el seu mèrit, que, sense el missatge de fons, tot l’embolcall s’esfondraria.
En cada cultura s’ha
fomentat alguna figura “màgica” i les seves corresponents interrelacions amb
els humans, que proporcionen bones dosis d’il·lusió en especial per als més
petits, però no menys per als grans.
Tot i acceptar-ne
la seva “falsedat” tothom participa de bon grat en mantenir la ficció pels seus
efectes emocionals (algú diria alienants).
Però a la vida no
ens hi podem moure només per camins racionals perquè resultaria molt àrida i
sovint decebedora, cosa que no vol dir que ens deixem absorbir per fantasies perdent
de vista la realitat i el component de manipulació que comporten totes aquestes
“celebracions”.
Dit això, retorno
al que expressava al començament: Gaudiu, celebreu, agraïu tot allò que suposi
alegria, companyonia, benestar anímic, perquè no ens hem de deixar abatre per
la indiferència i el desencís.
Les ocasions que
es presenten de poder compartir la vida amb altres éssers humans, les hem d’aprofitar
i fruir-ne intensa i plenament sense parar gaire esment en si són “autèntiques”
o no.
El més important són
les interrelacions humanes per l’intercanvi d’energies que satisfan les nostres
necessitats, les mateixes que tots tenim donat que anem en el mateix vaixell.
Amb diferents
percepcions, però amb la mateixa finalitat, a tots ens agraden en el fons
aquestes manifestacions festives i més si comporten exaltacions emocionals que
no són habituals en el nostre dia a dia.
O així m’ho
sembla
_________________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 23 desembre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
No hay comentarios:
Publicar un comentario