Revisar el nostre paper en aquest món i la nostra pròpia manera de fer i de ser.

© UNA ALTRA MANERA DE VEURE-HO

A redós del continu desgavell que ens envolta, que no para d’augmentar i embolicar-se, m’he plantejat algunes reflexions que miraré d’exposar.

L’actual situació ‘d’aniquilació’ aparent de la humanitat, crec que podríem interpretar-la de dues maneres:

1)    Com una agressió de l’elit interessada en anorrear i fins i tot exterminar la plebs

2)    Com una forma de fer reaccionar la gent per a que remunti la davallada de valors humans

En el primer cas ja s’ha escrit molt sobre el com i el perquè, però és del segon cas que voldria parlar ni que sigui especulativament.

Si es tractés ‘d’eliminar’ la humanitat es podria fer, hores d’ara, per les braves ja que la colla que ho pretén ja fa dies que s’ha tret la careta.

A la vista però de com ho gestionen -marejant la perdiu- fa pensar en objectius diferents, si més no, orientats a assolir canvis en profunditat en el tarannà de la tropa ‘del carrer’

Que aquests canvis promoguts siguin en benefici general no s’ha de descartar malgrat que sigui per mitjà d’una ‘neteja’ a fons de la civilització actual.

De ‘neteges’ dràstiques, segons ens han explicat, n’hi ha hagut diverses en la història (Atlàntida, Hiperbòria, diluvi universal...) com a detonant per a recomençar el caminar per aquest món.

Nosaltres, en trobar-nos enmig del fragor del dia a dia, estem mancats potser de perspectiva per a endevinar per allà on van els trets del què ens està passant.

En el continu esdevenir de la Vida -de la que nosaltres només en som uns ‘usuaris’ temporals- hi tenen lloc processos que se’ns escapen de la nostra comprensió.

Tot ho veiem des de la nostra pròpia individualitat però estem immersos en el procés general que es mou influït per innombrables paràmetres.

D’aquest poti-poti d’influences en resulta una evolució global que ens afecta a tots i a la que cadascú li mira de trobar la seva explicació, la forma d’encaixar-hi.

Interpretar fenòmens de tant ampli abast ens depassa i, encara més, ens desorienta doncs moltes vegades no hi veiem el sentit, no hi trobem la raó de com prendre’ns-ho.

A primera vista ens provoca una actitud de revolta perquè ens sentim agredits en els nostres costums cosa que ens desestabilitza i ens espanta.

Tenim molts interrogants, molts enigmes, molts dubtes, i ens manquen medis per a donar resposta a les preguntes que ens fem, als temors als que ens hem d’enfrontar.

Però per comptes de donar-nos per vençuts, ens cal de totes-totes mantenir l’equilibri i la pau interior cosa que ens proporcionarà una mirada més diàfana i tranquil·la de la realitat  

Potser la millor opció és anar-ho acceptant tot tal com vagi venint i mirar de fer-nos-ho el més assumible possible i, el més important, aprofitar per a revisar el nostre paper en aquest món i la nostra pròpia manera de fer i de ser.

O així m’ho sembla

------------------------------------------------------------------------------------------

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 22 febrer 2026