© DEAMBULANT PER LA VIDA
Passar a la rereguarda
No sempre es pot
estar a primera línia, ni és convenient, ni d’utilitat. Cal donar el relleu a
noves persones i a noves visions de la vida.
Fer un pas al
costat pot ser molt beneficiós. Donar-se un descans per ‘recarregar bateries’ i
descobrir noves perspectives, va bé.
A la vida tot és moviment, tot flueix. No és bo estancar-se, cal renovació, noves orientacions. anar obrint noves senderes.
Al final, res no té importància, malgrat que tot
sigui important.
En el joc de la
vida, tots hi fem el nostre paper, seguint uns camins determinats, els que
cadascú es va trobar d’entre un munt infinit que n’hi ha.
No es pot dir que
cap camí sigui millor que un altre, tots tenen el seu valor. Només cal que els
seguim des del cor.
Si els recorrem
amb la nostra millor intenció, la tasca la podrem donar per bona. Quan tinguem
dubtes de per on tirar només cal que pensem si al camí que hem triat hi tenim
el cor posat.
Què hi podem fer?
Recordem d’entrada
que tan podem ajudar ‘fent coses’ com ‘no fent-ne’: De vegades és millor restar
quiets o callats.
No tenim a
l’abast totes les respostes i això no ens ha de saber greu. En aquests casos
cal tirar d’humilitat i confiar en la Vida que és la que tot ho manega i ens
governa a tots.
Podem mirar de
fer les nostres aportacions però l’important és fluir, deixar que la Vida es
manifesti lliurement a través nostre, sense interferències...
Com és millor fer-ho?
Anar seguint els
esdeveniments i adaptar-nos-hi amb la gratitud de poder formar part d’una
experiència tan extraordinària.
Comptem que som
aquí ‘de prestat’ Que no tenim cap poder sobre la nostra existència però sí
l’ocasió de gaudir-ne.
Quan saber el què toca fer?
Dintre de la
nostra ignorància sobre la marxa de les coses, sí que ens podem adonar que cal
efectuar un canvi o una aturada quan perdem l’interès pel què estem fent.
La il·lusió és el
combustible bàsic per a desenvolupar qualsevol activitat. Els reptes que se’ns
plantegen els podem assolir amb l’energia que ens aporta treballar per un
objectiu motivador.
Recapitulem
Malgrat que anem
a les palpentes per la Vida, allà on hi posem el cor segur que és on podrem
donar el millor de nosaltres mateixos.
De vegades -jo
diria sempre- s’ha de deixar que les coses succeeixin, sense forçar-les ni
interferir-les, acceptant-les tal com vinguin.
No es tracta de
restar plegats de braços però sempre actuar ben carregats d’humilitat i amb la
consciencia de tenir-hi posat el cor, respectant la realitat de la Vida
O així m’ho
sembla
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 22
setembre 2025
No hay comentarios:
Publicar un comentario