_001.jpg)
© PRIMERES REFLEXIONS DE L’ANY
ELS CLÀSSICS INTERROGANTS PER RESOLDRE
Qui som? D’on
venim? On anem? Què hi fem aquí? Perquè la vida és patiment?... i podríem
seguir enumerant altres interrogants que necessiten resposta.
La vida és
aparentment senzilla però és “obligada”. No podem defugir el “viure” tan si és
més plaent com si no ho és tant.
A aquesta “obligació” se li han buscat diferents arguments: la supervivència, l’aprenentatge, el retorn a “casa”... cap és satisfactori, principalment perquè és “una obligació no escollida”.
L’esquema religiós és una altra manera de voler donar sentit al misteri però tampoc aconsegueix oferir explicacions raonables i encara menys, convincents.
L’aparició de
Déus a qui caldria reverenciar -a compte de la seva protecció- fa olor de
socarrim i suposen un parany més al que estem sotmesos els humans del carrer.
Les hipòtesis de “gent
de fora” (extraterrestres) són un succedani dels “deus” pel fet de creure’ls
molt avançats i per tan capaços de qualsevol meravella (com ara crear la vida!)
En qualsevol cas
no hi ha cap certesa i segueixen a l’aire moltes preguntes per respondre. Només
anem fent conjectures i imaginant escenaris més o menys vàlids.
La qüestió és si
volem trobar-hi resposta als molts interrogants que tenim o ja ens va bé estar
en la còmoda ignorància actual.
Si ens amoïna aquest
desconeixement, quin camí podem emprendre per a esmenar-ho?
Tenim alguna
possibilitat de treure’n aigua clara?
Si tinguéssim la
informació completa, viuríem més feliços?
Moltes vegades
val més no saber-ho tot perquè resulta massa “fort”... Saber tota la veritat de
tot no sempre és quelcom assumible.
Així doncs què?
Ens quedem dins el “conte” on som o mirem d’esbrinar què hi ha al darrere?
Un bon dilema,
malgrat que no sembla que tinguem la veritable opció de poder triar. Tot i
això, intentar saber de què va la cosa, a més d’una gran satisfacció, suposaria
sortir de dubtes,
La sensació de
sentir-se “torejat” no és gens agradable i el neguit que això ens produeix i que
no para de voltar per dins, ens impel·leix a una recerca perseverant i exhaustiva.
Val a dir que si
a dins nostre es cova aquest sentiment de sentir-se menystinguts i enganyats
potser que sigui un senyal de que tenim la capacitat per a poder desentrellar l’assumpte
No saber, no és una opció. És una rendició.
O així m’ho sembla
___________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 8 gener
2025
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario