© LA SOLITUD DEL MANAGER
LA NOSTRA INELUDIBLE RESPONSABILITAT A LA VIDA
Quan encara era
molt jove i bastant inexpert vaig llegir el llibre “La soledad del manager” que em
va colpir molt. El seu missatge era dur i clar: L’angoixa que sent un home que no
té ningú més a sobre d’ell a qui poder consultar o delegar la decisió que,
inapel·lablement ha de prendre ell sol, sense saber si serà l’encertada o no.
Pensant en això i
repassant el meu camí fet fins avui, m’adono del munt de decisions que he anat
prenent en solitari a la meva vida, totes elles transcendents i sense garanties
de cap mena.
Triar una destinació militar, declarar-me a una noia per a casar-m’hi, remuntar una desfeta empresarial, acceptar la direcció d’una entitat pública, renunciar al negoci propi, ressorgir del trencament matrimonial, deixar enrere el confort i llançar-me a l’aventura, descobrir l’espiritualitat i abocar-m’hi, escriure per a una publicació setmanal, conrear pensaments i una vena poètica, crear un espai divulgatiu de la consciència, obrir diversos blocs a internet...
Cada una d’elles,
en el seu moment, va suposar un repte inesperat que no vaig defugir i que ara
vist en perspectiva m’omplen de satisfacció per haver-me’n sortit i per on m’han
acabat portant.
Crec que cadascú
és el “manager” de la seva vida i és l’únic que ha de decidir sobre tot el que la
conforma i hi esdevé.
Massa sovint ens
emparem en el grup per a no exercir les nostres capacitats. És la manera de no
assumir responsabilitats, d’estalviar-nos la crítica aliena, de no voler córrer
riscos.
Per això cap
projecte col·lectiu pot reeixir. Cal sempre una persona que decideixi i doni la
cara.
Darrera de cada
assoliment hi ha només una persona que s’hi ha abocat, que s’hi ha arriscat,
sortint de les normes -sense por- per aconseguir quelcom diferent.
Són les
intuïcions personals les que aporten novetats al món. És el compromís personal
de llançar-se a l’aventura l’única força que empeny la vida.
Totes les
decisions que prenem son exclusivament personals. No hi ha alternativa en
aquest aspecte. Poden ser molts els que es moguin però sempre és degut a la
decisió d’una persona.
No costa gaire
recordar fets històrics que porten afegit un nom propi, sigui en l’àmbit científic,
militar, intel·lectual, econòmic o social.
A la paràbola dels
talents ja quedava ben expressada la nostra responsabilitat en la vida. No s’hi
val a ser poruc. Cal fer fructificar allò que se’ns ha concedit i només es possible
des de la nostra iniciativa individual.
Som en aquest món
amb unes capacitats determinades per a exercir-les i contribuir a la vida amb
les nostres aportacions.
O així m’ho
sembla
___________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 9 febrer
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario