© UNA HISTORIA MOLT ENIGMÀTICA
EL REREFONS D’UNS FETS TRANSCENDENTS
Els fets bíblics,
amb la presència d’un “deu” que es prodiga per les terres d’Israel, que domina
i protegeix al poble jueu a qui concedeix de ser “el poble elegit” a canvi de
la seva submissió total, és un pou d’enigmes, que l’actuació posterior d’un
messies acaba fent del tot inquietant.
D’acord que en
temps antics i en altres terres també s’hi produeixen fets extraordinaris amb
aparicions d’éssers fora del comú, però no porten afegida la seqüela de
creences especials en conflicte que ens han arribat fins al present.
El que voldria compartir és el meu astorament davant d’una situació que s’allarga tant en el temps i que arrossega massa ingredients ocults, dubtosos, quan no contradictoris.
Adoctrinat de
naixença en la cultura “judeo-cristiana” ja fa un temps que vaig “fer neteja” a
dintre meu per a incorporar creences diverses que em féssim més el pes.
La lectura del
llibre “Dios, La ciència, las pruebas”
(on es reflexiona sobre l’origen de l’univers i la possible existència de Déu),
m’ha suggerit l’existència d’una veritable lluita còsmica per darrera dels fets
reflectits en la literatura bíblica.
Els personatges
de caràcter extraordinari que hi surten: Yahvè a l’Antic Testament i Jesús al Nou
Testament se m’apareixen en un paper d’antagonistes en les seves intencions de
controlar el poble jueu. El primer fent ús de la crueltat i el segon en base a
la bondat.
Resta en l’enigma
el veritable paper d’un Déu omnipotent i bondadós que no crec que puguem
assignar a cap dels dos personatges esmentats, els quals van actuar amb unes
premisses concretes, tot fent servir uns mitjans diferents amb el mateix
objectiu.
El fet que el
poble jueu a l’actualitat, tot i creure suposadament en el Déu de la Bíblia,
encara esperi la vinguda d’un messies, demostra que tampoc ho tenen gaire clar
malgrat saber-se avaluats com “el poble elegit”.
Posats a elucubrar,
jo diria que ambdós personatges eren originaris de fora d’aquest món i que les
seves motivacions de controlar als humans aparentment entren en conflicte, però
no són un enfrontament entre el bé i el mal sinó una lluita de dominació pura i
dura.
Com puc parlar en
aquests termes, sobre tot en el cas de Jesús? Doncs perquè vista en perspectiva,
la gent que ha seguit el seu ensenyament ha acabat amb la voluntat subjugada i
sense més expectatives que l’esperança en el més enllà.
Al final, en el
món, uns amb ànsia de poder i altres amb un suposat conformisme, estem com
estem. Enfrontats en el joc teòric del bé i el mal però desconnectats d’allò
principal per a la nostra vida que és tenir cura de les nostres necessitats
reals, tant físiques com espirituals.
I mentrestant,
tota una patuleia d’aprofitats gestiona les suposades ensenyances, de les que ells
passen olímpicament, però que als demés els hi exigeixen amb obediència total.
I això va tan pels d’un cantó com pels de l’altre.
I així què? Mal
que ens pesi, reconèixer que no hi ha ni un pam de net i que no ens hauríem d’entretenir
discutint del “sexe dels àngels” (cosa que als que remenen les cireres ja els
va bé) sinó enfrontar amb decisió el repte de la nostra situació vital.
O així m’ho
sembla!
__________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 21 febrer
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà a l’enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario