EL REPTE DE MILLORAR ELS USOS DEL TEMPS
Proposem un
possible dia utòpic: una jornada de 24 hores on el temps no és un element que
se’ns llença a sobre o hem d’anar perseguint, sinó quelcom de què disposem
eficientment i d’acord amb les necessitats del nostre cos. En aquest dia
utòpic, una família amb dos fills ha aconseguit fer un ús racional del
temps: es lleven a les set del matí per portar la canalla a l’escola a les
8.30, mitja hora abans del que estem habituats. Els pares també arriben abans a
la feina i fan totes les hores seguides, amb petites pauses per recuperar la
concentració.
No els cal fer llargues pauses per fer un segon esmorzar, perquè tenen jornades més compactades, alguns dies de teletreball o poden dinar a la feina en mitja hora, sabent que plegaran abans. Coincidiran amb l’hora de sortida de l’escola dels fills, cap a les 16.30, i mentre aquests facin extraescolars, ells podran anar a fer compres o encàrrecs. A les set ja serà tothom a casa (i també els comerços podran tancar abans), per sopar a les 20.00, mirar una mica la televisió (amb programes de gran audiència que començaran a les nou), i llegir una mica abans de tancar els ulls cap a les 23.00.
Perquè aquesta
possible utopia es faci realitat, no només cal que aquesta família hi posi
ganes, també depèn de què administracions i empreses fomentin un canvi cultural,
pragmàtic i estructural per canviar els horaris. Això està encara lluny
d’assolir-se.
Actualment, estem
acostumats a dies llargs, que comencem cansats i acabem esgotats. Dies
accelerats i atrafegats que, mirats amb lupa, mostren estones mortes, llargues
pauses a la feina, molta estona per dinar, presses per anar a comprar quan
sortim de la feina al vespre, programes de televisió que comencen a hores
intempestives i àpats que són els més tardans d’Europa i pràcticament del món.
L’ús del temps que tenim a Catalunya i a Espanya és ineficient i genera sobrecàrrega
i estrès, que majoritàriament assumeixen les dones, responsables, encara,
de la majoria de tasques de cures i de la llar.
Però des de fa
anys hi ha activistes, empreses i institucions públiques que fan petites passes
per millorar els usos del temps. I la pandèmia, el confinament, el teletreball
i tots els canvis que van comportar en les rutines de bona part de la ciutadania
han revifat el debat i han posat de manifest que els horaris s’han de canviar.
El canvi d’hora
El debat, però,
és recurrent, i torna cada vegada que canvia l’horari d’estiu a hivern o a
l’inrevés. S’ha vist aquests dies previs al canvi d’hora, quan s’ha tornat a
discutir sobre la necessitat o no de fer girar l’agulla del rellotge. I és que
el cas d’Espanya és especialment polèmic: des de 1940, i arran d’una decisió
del dictador per alinear-se amb els seus aliats, el país té el fus horari
d’Alemanya i de l’Est d’Europa, tot i que li correspondria l’hora del Regne
Unit. Això fa que, a l’estiu, encara faci sol més enllà de les nou de la nit.
El cos entén que mentre hi hagi llum l’activitat continua, i entre altres
coses, per aquest motiu tenim els àpats tan endarrerits: pràcticament ningú
més al món dina a les 14.30 i sopa a les 21.30, hores que aquí són el
costum. Això ho endarrereix tot, dormim pitjor, som menys productius a la
feina, i per tant, hi passem més hores.
Aquesta adequació
del cos al pas del sol és el ritme circadiari, les oscil·lacions
biològiques que tenim segons l’hora del dia. Alguns exemples: de 3.00 a 7.00 de
la matinada, la temperatura del cos és la més baixa del dia, i els reflexos
també. És lògic que dormim a aquestes hores. De 6.00 a 8.00 del matí és quan el
cos genera més sensibilitat a la insulina, i, per tant, absorbeix millor els
dolços, però no tothom es pot llevar tan d’hora per esmorzar, sobretot si ha
anat a dormir tard després de tornar de la feina al vespre i sopar ben entrada
la nit. Al llarg del matí, de 9.00 a 13.00, assolim el pic de la nostra
capacitat cognitiva i de memòria. Per què, doncs, hauríem de fer llargues
pauses a la feina perdent aquesta oportunitat? De 16.00 a 18.00 perdem la
concentració, però la majoria de la població encara treballa a aquestes hores,
igual que de 17.00 a 20.00, quan el nostre cos preferiria estar fent esport
perquè és quan té la màxima temperatura, força i elasticitat. A partir de les
21.00, el cos ja comença a generar melatonina per preparar-se per anar a
dormir.
Tot això es va
debatre l’última setmana del mes d’octubre del 2021, no només pel canvi d’hora,
sinó en el marc de la Time Use Week, una setmana de conferències celebrada a
Barcelona en què empreses, entitats i administracions han analitzat els
beneficis d’un canvi d’horaris. Les propostes han anat més enllà de la reforma
horària, i s’han centrat en les accions concretes que poden fer els diferents
agents ciutadans per adequar els ritmes diaris a les necessitats
biològiques. La conclusió és clara: hi ha molt per fer i anem tard.
“La Time Use Week
recull el llegat de la iniciativa per la reforma horària, que va
néixer el 2014, i el 2017 va aconseguir que s’aprovés un pacte en el qual la
Generalitat i més de 100 institucions i organitzacions es comprometien a
emprendre canvis estructurals i culturals per tenir uns horaris millors l’any
2025. Falten quatre anys, i encara estem molt lluny, hem d’apretar
l’accelerador”, adverteix Marta Junqué, co-coordinadora de la Time Use Week.
Creix l’interès acadèmic
El pas de la
iniciativa per la reforma horària a una sèrie de debats que intenten anar més
enllà també va venir per la constatació que hi ha un gran interès al món per
investigar sobre els usos del temps.
A la Time Use
Week hi han participat 200 investigadors i s’hi han explicat les experiències
de diferents països. “A Europa, els més interessats són Alemanya, França o
Itàlia. Per exemple, els dos últims tenen oficines públiques del temps
que vetllen perquè les polítiques del temps es compleixin a tots els
departaments de l’administració”, destaca Junqué. Admet que a Catalunya i a
Espanya el camí a recórrer és més llarg, per les característiques del nostre
sistema horari, i perquè hi ha una llarga tradició de presencialisme a
la feina.
“Estem a favor de
suprimir el canvi d’hora d’estiu a hivern, perquè des del punt de vista de la
salut és molt perjudicial, i amb l’alta incidència de la tecnologia a les
nostres vides que tenim avui en dia, ja no compensa el fet de tenir més hores
de sol al matí. Però això és una competència europea i estatal, i hem de mirar
més enllà: el pacte del temps vol entendre els processos globals
que limiten la nostra capacitat per canviar els horaris. En aquest sentit, hem
de parlar de processos com la desconnexió digital, la reducció de jornada, els
horaris de l’entreteniment, etc.”, detalla Junqué.
Però què és el
pacte del temps? És un compromís de les administracions,
empreses i agents socials per millorar en els horaris, i aquesta setmana
passada es va renovar amb l’anomenada Declaració de Barcelona, que han signat
patronals com Foment i Pimec, i els principals sindicats, amb la idea que la
reforma dels horaris ha de ser internacional i atenent a tots els processos
estructurals. En molts casos, aquest compromís es basa en recomanacions i
campanyes de comunicació, però també s’han dut a terme polítiques i mesures
concretes, tot i que en fan falta més per avançar.
Algunes de les
que han dut a terme les administracions són l’avançament d’una hora del
tancament dels comerços a l’hivern (des de fa quatre anys, han de
tancar com a màxim a les nou del vespre i no a les deu) o el decret del teletreball
a la funció pública que va aprovar de forma premonitòria el Govern
just abans de la pandèmia, una norma pionera que posa de manifest que moltes de
les tasques de la feina poden fer-se des de casa per afavorir la conciliació. A
més, ara a Catalunya les polítiques del temps han passat de ser una oficina a
una direcció general que depèn del Departament d’Igualtat i Feminismes.
Aquests són
petits passos per solucionar problemes que són estructurals. Els experts
assenyalen diferents eixos en els quals una bona gestió del temps pot
millorar la vida de les persones: salut, educació, cures,
participació, serveis a la ciutat, treball i mobilitat. “El problema és global,
i d’entrada és una qüestió de pedagogia: sabem què és una dieta saludable, però
no com viure de forma saludable el temps. Això genera pobresa del temps,
i afecta molt especialment a les dones i a la població amb
rendes més baixes”, explica Junqué. Destaca l’estrés que pateixen les dones,
que encara assumeixen gairebé totes les feines de cures, o els horaris que fan
les persones amb menys recursos, que a més són les que viuen més lluny i han de
sumar el temps de transport.
“Quan parlem
de consum responsable també és això, pensar qui hi ha darrere
del servei que obtens, i quin horari fa”, recorda. La manca d’uns horaris més
saludables impedeix dedicar temps a un consum conscient i fomenta les compres
accelerades. També dificulta als ciutadans participar en el teixit associatiu:
un informe de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona del passat mes
de maig mostrava que els veïns de la ciutat que treballen només dediquen de
mitjana 2,3 hores a la setmana a la vida associativa.
“Ens deixem endur
per la sensació que s’ha de ser productiu, que s’han de fer coses per fer-les,
quan el que caldria és fer més formació per gestionar l’estrès, ja des de
l’escola”, explica Maria Antonia Carmona, experta en coaching del
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. “Crec que totes les mesures que
s’aprovin per millorar els horaris o en temes com el teletreball haurien d’anar
acompanyades d’eines psicològiques per poder gestionar-ho bé”,
afegeix.
Els Ajuntaments emprenen mesures
Les accions més
perceptibles són les que queden en un pla més local. Per això, la tasca dels
Ajuntaments és tan important en aquest pacte del temps. Esplugues de Llobregat,
Sant Boi, Argentona, Sant Cugat o Terrassa són consistoris amb mesures pioneres
en aquest sentit, liderats per grans ciutats com Barcelona o Girona.
En aquesta última
ciutat, una de les primeres mesures que es van dur a terme va ser crear, el
2014, un conveni de la reforma horària amb el Col·legi de Periodistes, per
respectar els horaris de les rodes de Premsa o els plens a l’Ajuntament, que
fins llavors s’allargaven fins a la matinada. També es va crear la xarxa
gironina de la reforma horària, per compartir accions i preocupacions amb les
65 empreses i entitats inscrites, que intenten avançar en mesures com la
jornada compactada o l’avançament dels àpats. “Al principi costava una mica,
però cada vegada la resposta és millor, sobretot després de la pandèmia i
després de veure que aquestes mesures comporten bons rendiments”, explica
Glòria Plana, quarta tinenta d’alcaldia i responsable de l’àrea de promoció
econòmica.
A Barcelona, la
mesura més potent és la creació arran de la pandèmia del projecte Concilia, un
servei de cangur municipal destinat a les famílies més
vulnerables, especialment les monoparentals. Des de 2003, s’han dut a terme més
de 70 actuacions en què la visió del temps és un eix principal: els patis oberts (més de 50 patis escolars oberts als
barris per fomentar el temps familiar); el projecte Temps per Tu (un servei de cures a infants amb
discapacitat per donar unes hores a la família); la política de reduir els
preus de les activitats en centres cívics si el pare o la mare fa una activitat
a la mateixa hora que l’infant; o la incorporació del criteri del bon ús del
temps en la contractació pública d’empreses. L’Ajuntament, a més, ha incorporat
preguntes sobre el temps a les seves enquestes municipals.
“Barcelona fa més
de 15 anys que hi treballa. El 2003 es va establir una regidoria específica,
una de les primeres d’Europa. I tot ve del moviment feminista, de
reclamar el temps com a dret de la ciutadania i posar de manifest les
desigualtats específiques que deriven d’una mala distribució del
temps”, explica Sònia Ruiz, directora de Serveis de Gènere i Polítiques del
Temps a l’Ajuntament de Barcelona, consistori que té un pressupost de 250.000
euros per a polítiques del temps.
De forma semblant
a la xarxa francesa Témpo Territorial, el 2006 es va crear a
Barcelona la xarxa NUST (Nous Usos Socials del Temps), amb 30
empreses, que ara ja en són 130. Es promocionen bones pràctiques a empreses, hi
ha un programa de mentoria per millorar els horaris i
s’elaboren guies per millorar en aquest camp. A més d’aquesta xarxa, el 2014
s’hi van sumar 243 organitzacions en el primer pacte del temps a Barcelona, es
van crear línies de subvencions (de 50.000 euros) per fomentar aquestes
millores i un premi per a la innovació en la reforma dels horaris.
https://opcions.org/consum/el-repte-de-millorar-els-usos-del-temps-demana-politiques-concretes/
No hay comentarios:
Publicar un comentario