La pandèmia ha
amplificat altres crisis globals com l’ambiental, la de valors o la
psicosocial, que tenen la seva arrel en els efectes del neoliberalisme.
L’any 2008 va
esclatar la pitjor crisi econòmica a escala mundial des de l’anomenat “crack”
del 1929. El món va entrar en una profunda recessió econòmica amb un impacte
devastador: increment les desigualtats socioeconòmiques, retallades en els
serveis públics, destrucció de llocs de feina, desnonaments, pobresa i fins i
tot la mort de moltes persones.
Quan parlem de “crisi”, és habitual que ho associem a la crisi econòmica i financera i al patiment associat a aquesta. Una crisi que amenaça de repetir-se a conseqüència del coronavirus, amb uns efectes encara imprevisibles. Però la COVID-19 també ha posat al damunt de la taula que estem vivint altres crisis globals, interconnectades també amb l’economia i l’esgotament del sistema capitalista i que, encara que ara s’aguditzin els seus efectes, tenen la seva arrel abans de la pandèmia i tenen a veure també amb el nostre model de consum.
Crisi ambiental: més a prop del col·lapse
L’origen i
expansió de nous patògens no s’explicaria sense una progressiva degradació del
medi ambient que va lligada, des d’abans de la pandèmia, al sistema econòmic
capitalista globalitzat. Aquest ha dut la humanitat a una crisi climàtica. Fins
i tot l’Informe de Riscos Globals que publicava el Fòrum
Econòmic Mundial el gener de 2020, abans de l’escampament planetari del virus,
ja incloïa el canvi climàtic i la pèrdua accelerada de la biodiversitat com uns
dels riscos percebuts més urgents que amenaçaria l’economia mundial i la
mateixa humanitat en els anys que vindran. El coronavirus és, per tant, un
símptoma més d’un planeta ja malalt.
El model de
creixement econòmic permanent que requereix el capitalisme ha
desencadenat tres problemes que situen el món en una
emergència sense precedents: el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat i
l’esgotament dels recursos fòssils i energètics i també materials (aigua,
minerals o la mateixa terra).
L’informe “Caminar sobre l’abisme dels límits: Polítiques davant la crisi
ecològica, social i econòmica” de Ecologistes en Acció ja apuntava que hi ha molts
indicadors que, des de diversos organismes internacionals i part de la
comunitat científica, confirmen l’emergència climàtica i ecològica si es manté
l’espiral de producció i consum capitalista.
Les previsions
més “optimistes” apunten que l’any 2024, com a molt tard, s’haurà arribat
al pic d’extracció de hidrocarburs com el petroli. El permagel de
l’Àrtic es destrueix a un ritme accelerat i allibera a l’atmosfera grans
quantitats de CO2 i gas metà, que impulsen l’escalfament global i equivalen a
les emissions de dècades de les nostres societats industrials. A més, la crisi
climàtica també desencadena problemàtiques d’emergència social. La FAO
apunta a l’augment de les sequeres i els fenòmens meteorològics extrems, a una
major intensitat de pressions de plagues i malalties i a la pèrdua de
biodiversitat, així com a conseqüències greus en la producció alimentària a
partir de l’any 2030. Això se suma a l’estimació de Nacions Unides, que xifra
en 64 milions les “refugiades climàtiques”, és a dir, persones que es
veuen forçades a desplaçar-se pels efectes del canvi climàtic.
L’escenari és tan
desolador que les entitats ecologistes plantegen que, només amb canvis
radicals i d’arrel de l’economia i del nostre model de vida i de
consum, podem tornar als límits que ens marca el planeta. “Existeix la creença que, amb un canvi de mobilitat, de model d’alimentació,
de tipus d’urbanisme o de nivell de producció energètica podrem superar aquests
reptes, i no és tan senzill: si volem mantenir les nostres societats en aquest
planeta en harmonia ens hem de plantejar solucions dràstiques per canviar per
complet la nostra economia,”, apunta Kike Molina. El portaveu d’Ecologistes
en Acció a Catalunya explica que, de vegades, s’apunten “falses solucions que són més nous nínxols de negoci per les grans
corporacions i estats capitalistes que solucions a mitjà termini”.
La federació
ecologista planteja línies d’acció que considera “dràstiques però necessàries”.
Condicionar les polítiques de recuperació a la lluita contra la pèrdua de la
biodiversitat, el canvi climàtic i la contaminació; construir un nou model
productiu en què el turisme, la construcció, la mineria o la indústria
automobilística es redueixin i es fomenti l’agroecologia, la indústria de la
recuperació i de les energies renovables; corregir desigualtats socials,
repartir el treball i reduir la jornada laboral per emprendre una transició
ecològica més justa; i impulsar un model cultural que faci valdre la cura de la
Terra i de les persones.
“Necessitem un moviment ampli per augmentar
l’autonomia de la població respecte a les cadenes de distribució del
capitalisme global, que són insostenibles, i per poder transicionar cap a una
nova economia ecològica i justa”, conclou Molina.
Crisi de valors: economia contra la salut
Durant aquesta
pandèmia també han aflorat dilemes ètics de gran envergadura. És correcte
privar la gent de la seva llibertat de moviment? S’ha de protegir la salut i
els serveis sanitaris per damunt de l’economia? El professor d’Ètica Mèdica de
la Universitat d’Oxford, Dominic Wilkinson apuntava en una entrevista a la BBC
que la ciència ens pot indicar què podria passar si actuem d’una manera o d’una
altra, però que les decisions les hem de prendre d’acord amb els valors ètics
que tenim com a societat.
En aquest sentit,
vivim en una societat en què els valors de l’economia dominant són
els del capitalisme neoliberal. Entre d’altres, el consumisme, que
és el motor d’aquest sistema, el culte a les persones riques i poderoses com a
model a seguir o la competitivitat i l’individualisme per buscar el màxim
benefici econòmic. També el neoliberalisme impulsa els valors de la mercantilització de
tots els aspectes de la vida humana, la privatització dels serveis públics, la
meritocràcia i l’explotació del medi natural per un objectiu de guany econòmic.
Per aconseguir
una societat més empàtica i cohesionada, cal educació en valors i esperit
crític
“Mai a la història de la humanitat, la ciutadania
havia estat més subjecta a manipulació que amb aquest
capitalisme neoliberal. En la nostra societat, hem anat evolucionant fins al
punt que el sistema econòmic, la publicitat, les xarxes… tot està orientat a
manipular la gent perquè facin, no allò que volen, sinó allò que vol
l’empresa”, assegura
Ismael Quintanilla, filòsof i psicòleg social i autor del llibre ¿Valores
o valores económicos? ¿Qué necesitamos?.
Quintanilla creu
que, amb la COVID-19, tot aquest sistema de valors neoliberal s’està
confrontant constantment amb valors socials més tradicionals. “El debat entre economia i salut està
present però, a diferència dels valors amb què es va gestionar l’anterior
crisi, aquesta vegada només podrem sortir d’aquesta crisi amb un enfocament no
egoista, participatiu i col·laboratiu, basat en valors com el compromís
social, la solidaritat, l’empatia i la responsabilitat. Quan hi ha crisis
col·lectives com aquesta, l’única manera de refer-nos-en és amb solucions també
col·lectives”, apunta el filòsof.
Crisi psicosocial: contenció i autoestima
col·lectiva
La crisi de la
COVID-19 també ha fet evident que ens enfrontem ara, i de manera més contundent
en un futur pròxim, a una crisi psicosocial de gran abast. “La COVID-19 ha posat de manifest com les societats individualistes i
capitalistes com la nostra ataquen directament el camp relacional i
comunitari”, explica Irene Moulas, psicòloga social i membre de la cooperativa Etcèteres. “Cal entendre la salut no com tenir o no una
malaltia, sinó com quelcom global, que es basa també en altres indicadors com
la qualitat de vida, el desenvolupament personal o espiritual o els afectes.
Som éssers vulnerables i interdependents”, exposa Moulas.
La psicòloga
d’Etcèteres destaca que perdre els punts de relació, com els bars o
centres socials, pot tenir, a la llarga, conseqüències negatives. “Per garantir una bona salut mental, és
essencial tenir punts de trobada relacionals per desenvolupar-se, per prevenir
possibles situacions complicades, per polititzar el malestar i no viure les
problemàtiques de manera individualitzada sinó veure que hi ha, en molts casos,
una arrel estructural… Perdre aquest punt de contacte físic és nefast”, assenyala.
La intervenció
comunitària es converteix, doncs, en una feina imprescindible per
amortir els efectes socials i en la salut mental de la població en moments de
crisi. Fins i tot el panel d’experts en salut de la Unió Europea ha destacat la
importància del treball comunitari per arribar a grups vulnerables i combatre
les desigualtats socioeconòmiques. “És
important enfocar-se en el barri, establir relacions i xarxes de qualitat i
mantenir-les. Ens hem d’enfocar ara en la contenció i la supervivència. Més
endavant ja avançarem cap a la resiliència comunitària i cap a la
transformació. Necessitem una autoestima col·lectiva forta per
mantenir una societat cohesionada”, conclou Moulas.
Aquest article
és una peça del Quadern 59: Consum en temps de crisi.
Víctor Yustres - Periodista
https://opcions.org/consum/mes-enlla-de-la-recessio-economica/
No hay comentarios:
Publicar un comentario