Del drap a la cara hem passat al document a la butxaca. Tot de forma progressiva però persistent... per a tornar-ho rutinari.
Ja podem anar a
ballar, però sense treure’ns la mascareta i ensenyant el salconduit del Certificat
Covid: Escarni i control, tot a l’hora.
Apart ens van
mentalitzant de la nova bateria d’accions que ja han anat activant en paral·lel
al show del Covid.
Ara ja no es
tracta només de la privació de llibertat sinó que incideix de ple en la
supervivència: Ara ens volen matar de
fred i de gana a més de l’angoixa de la incomunicació.
Hi ha mirades
d’alguns que albiren un final feliç amb la victòria de les “forces del bé” que
s’imposarien a “les del mal”.
El senyal d’aquest possible desenllaç optimista s’endevinaria en constatar l’agosarament de les mesures que es volen emprar i la pressa en la seva execució, en clar conflicte amb tot l’establert: Drets, lleis i costums.
No tenim més que
dues opcions: Confiar-hi o desconfiar-hi, creure-hi o no creure-hi, perquè no
hi ha garanties de res, no hi ha credibilitat
enlloc. L’engany impera i ho amara tot.
Podríem
reflexionar en allò de veure el dit per comptes de la lluna quan algú
l’assenyala; en qualsevol cas anem del
tot venuts i estem a mercè de tots els vents.
Malgrat la negror
aparent del què ens envolta també podem pensar que tot el que s’ha implantat
pot desmuntar-se o, si més no, “civilitzar-se” recuperant drets i llibertats...
però això sempre és un atzar supeditat a
les lluites en les “altures”.
Entre tant haurem
de seguir movent-nos antre els dilemes de l’obediència o la resistència i amb
l’afegitó dels càrrecs de consciència ètics corresponents.
Cada cop es fa més difícil ser del
tot estricte amb les pròpies conviccions mentre duri aquesta anomalia que ha
entregirat les nostres vides.
Però no podem
defallir. Pensem en allò tan conegut de “no
hi ha mal que cent anys duri” malgrat que mentre dura va fent forat en
nosaltres i ens dessagna portant-nos a un espai de conformisme letal.
És ben evident
que s’està produint un canvi d’època i de costums -forçats o necessaris- que
ens empenyen a sortir d’un sistema de vida inadequat i perniciós.
Aquí podríem
tornar a recórrer al refranyer popular... No hay mal que por bien no venga
E LA NAVE VA
______________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
28-10-2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario