EDUCAR
PER ESTIMAR LA VIDA
¿Què practiquem més, l'elogi o la desqualificació?
"Necessitem
mares, pares i mestres enamorats de la vida". La pedagoga i
escriptora Eva Bach (Manresa,
1963), del 16 al 20 de juliol, de 10:00 a 14:00, estarà al capdavant
del cicle Emocions
de pel·lícula, organitzat per
Catorze i EduCaixa al CaixaForum Barcelona i adreçat a mestres,
pares i a tothom a qui li interessi l'educació i el cinema.
Cada
dia hi veurem una pel·lícula (Estiu
1993, Wonder, La lengua de las mariposas, Diarios de la calle i
Billy
Elliot), i ella la comentarà amb
un expert diferent: Jaume Cela, Anna Carpena, Joan Manuel del Pozo,
Rosa Vilaseca i Cristina Gutiérrez, i amb els assistents del públic
que hi vulguin dir la seva. Aquesta activitat està reconeguda pel
Departament d'Ensenyament segons la resolució del 23/05/2018. Us hi
podeu inscriure (a dies concrets o a tots) anant aquest
enllaç.
Llegim
14 reflexions del seu llibre Educar
per estimar la vida (Plataforma
Actual).
1.
¿És apte per educar infants i
adolescents algú que s'ha desencantat del món i s'ha desenamorat de
la vida? Sembla bastant evident que no. Els que eduquem ens hem
d'estimar la vida, malgrat tot. El «malgrat tot» inclou les penes,
les dificultats i les adversitats. No hi ha vida sense adversitat. I
no té gaire mèrit estimar-la quan tot ens somriu. El que en té és
seguir estimant-la quan ens ha ferit.
2.
Els nens i els adolescents necessiten
dues coses: sentir-se estimats i sentir que la vida val la pena.
[...] Qui s'apassiona per un «què» és molt probable que acabi
trobant un «com».
3.
A vegades forcem coses contra natura en
els nens. Diem que ho fem pel seu bé o pel seu futur, però en
realitat ho fem per nosaltres, per dèries i temors nostres. Nens que
avorreixen el piano, però que toquen el piano perquè als pares els
encanta el piano. O perquè ells voldrien ferho. A vegades perquè un
fill pianista dona estatus. Els pares i els mestres hem de ser
generadors i impulsors de somnis en els fills i alumnes. Però dels
seus, no dels nostres.
4.
El primer requisit perquè una cosa
sigui possible és creure i confiar que és possible. El que
cataloguem d'impossible segur que ho serà.
5.
Educar per estimar la vida i estimar la
vida per educar. Aquest hauria de ser el lema de tots els educadors.
6.
L'educació ha de ser un camí cap a un
mateix. Ens ha de posar en contacte amb el nostre cor, amb el que
sentim i necessitem, amb les nostres llums i ombres, amb els nostres
talents i dificultats.
7.
Ser qui som, ser un mateix i estar en
sintonia amb el propi ésser intern, ha de ser un dels propòsits
essencials de l'educació. Educar és guiar, i acompanyar la persona
en el camí per arribar a ser ella mateixa. Això implica il·luminar
el seu potencial. També comporta nodrir, fer emergir i fer brillar
meravelles, tant les internes, les que hi ha dins seu en estat
embrionari, com les externes, les que són pròpies de la vida i la
humanitat.
8.
¿Què ens pot empènyer novament cap a
l'alegria quan la vida ens ha ferit profundament? Potser l'impuls més
fort i més bonic és el vincle profund i amorós amb els que ens han
precedit i amb els que venen darrere.
9.
Des del nostre accident de cotxe i la
mort del nostre amic, em faig una pregunta similar cada vegada que em
fan propostes que m'atrauen poc: «Si em morís avui, ¿m'agradaria
que l'últim que hagués fet fos això?». M'ajuda molt a distingir
el que és vertaderament essencial i a declinar sense cap recança el
que no em ve de gust. Pensar en la possibilitat de la mort ens fa més
lúcids.
10.
Ens cal una gran delicadesa per saber
veure essències i potenciar talents, i molta més per confiar
plenament que les meravelles hi són quan encara ni tan sols
s'intueixen.
11.
¿Veiem la vida com un regal o com una
càrrega?
12.
¿Quantes vegades no som allà on som,
no estem en el que fem ni estem amb els que estem? ¿Quantes vegades
estem atrapats en records passats o en anhels futurs? ¿Quantes
vegades desitgem acabar una cosa per fer-ne una altra i quan comencem
l'altra ja pensem en la següent?
13.
¿Què practiquem més, l'elogi o la
desqualificació? Quina és la nostra especialitat, ¿la queixa o la
gratitud, la crítica o la carícia? [...] Funcionem millor quan
se'ns tracta amb exquisidesa que quan se'ns fereix.
14.
Ens cal protegir-nos i ensenyar a les
criatures a protegir-se dels pessimistes que no fan ni deixen fer.
[...] Ens convé una dieta baixa en pessimisme i rica en optimisme.
Necessitem suplements vitamínics de bellesa i alegria per generar-ne
i encomanar-ne al nostre voltant, ara més que mai. I més encara si
som educadors.
Educar per estimar la vida
© Eva Bach
© Plataforma Actual, 2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario