© LA NIT FOSCA DE L’ÀNIMA
Molts passem o hem passat per alguna ensorrada
anímica més o menys fonda durant la que tot ho veiem negre i perdem els nostres
punts de referència.
Sense pretendre ser exhaustiu voldria donar un cop
d’ull a aquestes situacions, més sovintejades del què pot semblar, basant-me en
experiències pròpies viscudes
D’entrada cal fer-ne una descripció el més
aproximada possible i exposar-ne alguna de les emocions o sensacions que t’envaeixen.
Quan més negra és la nit, més a prop és l’albada
Un pensament que
pot ser un consol quan tot ho veus negre, quan estàs desorientat, desencantat,
desil·lusionat, quan sents que toques fons i no tens ganes de res.
Et trobes
totalment a la deriva, cansat, buit. Has perdut els estímuls i tot et
fastigueja.
És depressió
això? Com a mínim és una baixada d’energia deguda a l’acumulació de
circumstàncies que sobrecarreguen la demanda d’atenció i en definitiva
d’energia.
Cal
compartimentar els factors que demanen resposta i prioritzar els temes per
importància on concentrar l’energia (l’atenció) de què es disposi per de mica
en mica anar restaurant l’equilibri.
Una reducció del ritme i la intensitat de l’activitat s’imposen per a donar
temps a una recuperació satisfactòria que pot venir de descobrir nous
al·licients o noves facetes a la vida.
Quan toques fons només pots
fer que pujar.
Un altre argument per a donar-te empenta: Cal deixar-se fluir amb paciència
i confiança fins a retrobar de nou la pròpia sendera. Una cosa darrera de
l’altra s’aniran encaixant novament.
L’acceptació dels canvis produïts en tu o en el
teu entorn, ajudarà en la reordenació de tot allò que calgui integrar i
assumir.
Quan tot es sacseja no podem fer res més que
deixar que s’assenti per a veure-hi clar. Llavors serà l’hora de tornar-se a
posar en marxa i prendre les decisions adequades.
Entretant, dosifiquem la minvada energia
disponible i agafem-nos-ho tot amb calma.
Si es va encenent alguna llumeta, no ens hi
llancem de cap, anem-nos-hi acostant amb prudència per a no “ennuegar-nos”.
Primer cerquem uns punts de suport que ens
permetin l’estabilitat per a poder anar avançant.
Quan has patit molts sotracs a la vegada que t’han
deixat “fora de joc” cal donar-te un bon marge de tranquil·litat per a retrobar
l’equilibri emocional.
Siguin quines siguin les raons que t’hagin provocat
l’esfondrament temporal, el principal objectiu a reconquerir és el de tenir
ganes de gaudir de la vida.
Si ets capaç de trobar quelcom que et torni a il·lusionar,
tot el demés anirà venint per si sol
O així m’ho sembla
______________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 18 juliol
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç:
https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario