Si ets capaç de trobar quelcom que et torni a il·lusionar, tot el demés anirà venint sol

© LA NIT FOSCA DE L’ÀNIMA                

Molts passem o hem passat per alguna ensorrada anímica més o menys fonda durant la que tot ho veiem negre i perdem els nostres punts de referència.

Sense pretendre ser exhaustiu voldria donar un cop d’ull a aquestes situacions, més sovintejades del què pot semblar, basant-me en experiències pròpies viscudes

D’entrada cal fer-ne una descripció el més aproximada possible i exposar-ne alguna de les emocions o sensacions que t’envaeixen.

Quan més negra és la nit, més a prop és l’albada

Un pensament que pot ser un consol quan tot ho veus negre, quan estàs desorientat, desencantat, desil·lusionat, quan sents que toques fons i no tens ganes de res.

Et trobes totalment a la deriva, cansat, buit. Has perdut els estímuls i tot et fastigueja.

És depressió això? Com a mínim és una baixada d’energia deguda a l’acumulació de circumstàncies que sobrecarreguen la demanda d’atenció i en definitiva d’energia.

Cal compartimentar els factors que demanen resposta i prioritzar els temes per importància on concentrar l’energia (l’atenció) de què es disposi per de mica en mica anar restaurant l’equilibri.

Una reducció del ritme i la intensitat de l’activitat s’imposen per a donar temps a una recuperació satisfactòria que pot venir de descobrir nous al·licients o noves facetes a la vida.

Quan toques fons només pots fer que pujar.

Un altre argument per a donar-te empenta: Cal deixar-se fluir amb paciència i confiança fins a retrobar de nou la pròpia sendera. Una cosa darrera de l’altra s’aniran encaixant novament.

L’acceptació dels canvis produïts en tu o en el teu entorn, ajudarà en la reordenació de tot allò que calgui integrar i assumir.

Quan tot es sacseja no podem fer res més que deixar que s’assenti per a veure-hi clar. Llavors serà l’hora de tornar-se a posar en marxa i prendre les decisions adequades.

Entretant, dosifiquem la minvada energia disponible i agafem-nos-ho tot amb calma.

Si es va encenent alguna llumeta, no ens hi llancem de cap, anem-nos-hi acostant amb prudència per a no “ennuegar-nos”.

Primer cerquem uns punts de suport que ens permetin l’estabilitat per a poder anar avançant.

Quan has patit molts sotracs a la vegada que t’han deixat “fora de joc” cal donar-te un bon marge de tranquil·litat per a retrobar l’equilibri emocional.

Siguin quines siguin les raons que t’hagin provocat l’esfondrament temporal, el principal objectiu a reconquerir és el de tenir ganes de gaudir de la vida.

Si ets capaç de trobar quelcom que et torni a il·lusionar, tot el demés anirà venint per si sol

O així m’ho sembla

______________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 18 juliol 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/