© VIURE I DEIXAR VIURE
Hi ha una llei d’or que prescriu allò de: “No facis als altres el que no vulguis per a tu” o la seva homòloga: “Fes als altres el què voldries que et fessin a tu”.
Sembla que sigui
molt difícil d’aplicar tot i que és beneficiosa en grau màxim.
En termes més
espirituals la recepta és: “Estimeu-vos
els uns als altres”. I encara en termes metafísics: “Tot el què fas et retorna”.
Són diverses
visions d’una mateixa estratègia vital que si la simplifiquem quedaria delimitada
per la senzilla recomanació de “Viu i
deixa viure” que suposa envoltar-se de pau propiciant així una fructífera
convivència.
No fer ús d’aquestes fórmules, d’efectes comprovats, motiva el desgavell habitual entre els éssers humans, cosa que fa pensar en un “defecte de fàbrica” perquè no es comprèn que actuem en contra de nosaltres mateixos.
Podríem especular
amb una antiga intervenció genètica que ens hauria “bloquejat o atrofiat”
algunes qualitats mentals i emocionals... perquè no lliga la gran capacitat que
atresora l’ésser humà amb les errades sistemàtiques que omplen el seu dia a dia.
No tan sols no
aprenem sinó que no escarmentem, ensopegant amb la mateixa pedra una vegada i
una altra. Si fóssim un programa informàtic això constituiria un “bucle” que
ens remetria a la casella de sortida contínuament.
Si donéssim per
bona l’especulació abans esmentada, ens haurien “intervingut” per a fer-nos
controlables i poder-nos manipular?
El desconcert que
ens ocasiona les contradiccions que patim ens genera la desconfiança envers
nosaltres mateixos i ja no diguem cap als altres.
Té solució aquest
atzucac on ens trobem?
Tot és possible.
Només és impossible el què no s’intenta.
És allò del got
mig ple o mig buit. Per aquí podríem començar, canviant la visió del què ens
envolta i de mica en mica anar agafant confiança, observant les errades i mirant
de no recaure-hi tot enfilant noves dreceres.
Valorar el què
tenim, gaudir de tot el què tenim a l’abast, compartir penes i alegries, ajudar
a qui ho demani, acceptar el suport que ens ofereixin quan ens calgui... en fi,
confiar en la Vida
Som capaços de tot el què ens proposem. Tenim
l’energia necessària i la motivació més important, que és GAUDIR LA VIDA.
VIU I DEIXA VIURE
___________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
24 març 2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario